Domi pren la decisió més difícil

No és la primera vegada que Domi Trastoy ha de prendre decisions difícils. El 2011, a l’Everest, va fer marxa enrere després d’una tempesta que va provocar un rescat molt recordat, i també molt criticat per Edurne Pasaban, de l’espanyol Juanito Oiarzabal en el descens després de fracassar en el seu intent de fer cim sense oxigen. També, el 2012, l’alpinista lauredià va fer mitja volta en buscar el cim al Mont Blanc perquè no li agradava la neu. L’endemà van morir nou alpinistes per una allau. Quan la muntanya ensenya les dents millor apartar-se, va pensar Domi Trastoy, que ahir, tal com va avançar el BonDia, va abandonar la idea de fer cim al Makalu, la cinquena muntanya més alta del món, ja que pretén ajudar les víctimes del terrible terratrèmol que va sacsejar el Nepal –ahir ja es parlava de 10.000 morts.
“Estic bé. Una mica trist, però el nostre objectiu serà baixar per intentar ajudar els familiars de les víctimes. Ara estem mirant la millor manera de poder donar un cop de mà. Volem donar suport en les tasques de salvament”, va assegurar Trastoy, que avui farà un ascens fins al camp 1 (6.150 metres) per buscar el material que van transportar allà i després iniciarà el trekking de quatre o cinc dies fins a Khumbu, tot i que encara desconeixen si ho faran caminant o en helicòpter. “La gent que ha baixat ens ha dit que els pobles per on passa el trekking de baixada estan bé, però encara estem analitzant com ho farem.” 
Trastoy va anunciar ahir al matí a través del seu Facebook que abandonava la idea d’intentar fer cim al Makalu i d’aquesta manera va tranquil·litzar els familiars i amics. “Sóc el menys afectat de tot aquest desastre, ja que si miro com està aquesta pobra gent que ho ha perdut tot... Hi ha gent que vol intentar fer cim. Els respecto. A més si no hi ha més terratrèmols és una bona idea. Tot i així, els meus valors són molt diferents perquè considero que hi ha coses molt més importants”, va indicar des del camp base avançat. “La muntanya no es mourà. Estarà aquí esperant-me.” 
El lauredià va aprofitar per enviar ahir, de matinada, un missatge als seus familiars i amics. “Físicament em sento molt bé i psicològicament estic aprenent a tenir paciència.” Ho diu una persona amb molt de nervi a la sang, però també amb uns valors molt solidaris. Ahir estaven a menys de cinc graus i no nevava, tot i que el temps no acompanyava. Semblava que ahir Trastoy ja començava a pair l’abast de tot plegat. El suport mutu que s’estan donant tots, amb Ferran Latorre, Núria Picas, l’andalús Eduardo Ibero i l’asturiana Eva, és clau en la decisió final de tancar l’estada al camp base avançat al Makalu (5.700 metres). Mentrestant, la fundació Muntanyencs per l’Himàlaia també ha bolcat tots els seus esforços al Nepal. Els donatius ajudaran a cobrir les necessitats més bàsiques.