Diari digital d'Andorra Bondia

Trini Marín: “S’ha d’acabar amb les duplicitats. Hi ha qui no té cap ajuda i qui en té mil”


Escrit per: 
M.S.C./Foto: Jonathan Gil

La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, enceta el segon mandat amb l’objectiu de concloure el projecte de Vivand, impulsar l’aparcament Escalé i millorar la xarxa d’aigua potable. Tot això sense oblidar el dia a dia i una gestió “curosa” de les finances. Defensa la tasca feta en els darrers quatre anys en la reforma de les competències i transferències, que ara haurà de veure els seus fruits.

Acaba d’iniciar el segon mandat. ¿Quines són les seves prioritats?
Ara el pas important és l’aprovació del pressupost, que preveiem aprovar cap al febrer. Entrem en una nova forma de fer amb la regla d’or, que ens obliga a definir les inversions per als propers quatre anys. No puc avançar quines seran aquestes inversions. El dia a dia del Comú és gestió. A més, volem potenciar la informació als consellers de la minoria.

¿En relació als últims anys, creixerà la inversió?
La situació del mandat passat era diferent. El 2012, quan vam entrar, l’impacte econòmic no era el mateix que el d’ara i aleshores vam agafar unes línies polítiques d’eixugar deute i minimitzar moltes coses. Veníem d’una herència d’una inversió en la parròquia important i en aquell moment no tocava. Tocava eixugar deute i, en comptes d’una inversió monetària, es tractava de fer coses sense tenir tants diners, desenvolupar la imaginació i treballar d’una altra forma. Potser en alguns moments va ser una mica impopular però sabíem que pel futur això seria bo, com s’ha vist. A partir d’ara, però, també cal anar amb cura. No vol dir que perquè hi hagi més possibilitats ens dediquem a gastar. 

¿Quines seran les principals inversions?
La inversió s’ha de fer on calgui. La parròquia són tots els punts i no només el desenvolupament econòmic de Vivand. Cal treballar allà, en la cultura, en l’àmbit social. I en tot això cal que hi hagi un equilibri. A més, hi ha canvis que permeten optimitzar recursos. La situació financera està molt millor, respecte del sostre d’endeutament tenim marge i a partir d’aquí cal saber gestionar. En el programa ja portàvem que la inversió important serà el concurs d’idees per acabar de consolidar el carrer per a vianants i també l’aparcament de l’Escalé. També cal tenir en compte l’aportació a Capesa per al dipòsit d’aigua i les obres a l’Espai Jovent, i mirarem si podem fer pujar un pis a la Llar de jubilats. Tot el que sigui possible ho impulsarem.

¿Caldrà seguir fent esforços per reduir l’endeutament?
Això sempre s’ha de fer. S’ha d’anar amb cura perquè gestiones uns diners públics. Els serveis tenen un cost i cal treballar per garantir-los. 

El Comú aportarà capital a Capesa per al dipòsit.
Durant els últims quatre anys vam treballar molt per solucionar el problema de l’aigua. El que és primordial és la construcció del dipòsit. Després es pot fer estudis de captacions —Capesa en té de fets—, modernitzar la central de captació... Tot això s’ha d’anar treballant i confio que Capesa ho anirà fent. Ara cal que la companyia faci els tràmits per fer l’ampliació de capital i veurem fins a on el Comú ha d’aportar capital. Això ho vam portar al programa i ho tirarem endavant. 

¿A banda d’això, el Comú farà altres aportacions per a la millora de la xarxa?
Ara aquesta aportació de capital és important. Més endavant, no en aquest mandat però en un proper, un altre cònsol pot creure oportú tornar a fer-hi una aportació. Jo crec que això és una obligació nostra, tot i que l’aigua està concessionada i cal que el sistema continuï sent així. Si fos un desastre de gestió aleshores ja es prendrien mesures més dràstiques. 

¿Ja hi ha prevista alguna trobada amb les parròquies veïnes per interconnectar les xarxes?
De moment és massa aviat. Cal recordar que la connexió amb Andorra la Vella no és tan fàcil i calia fer obres prèviament. També es va parlar amb l’anterior cònsol d’Encamp, perquè hi ha unes connexions fàcils a fer entre Escaldes-Engordany i Encamp. Cal posar-hi comptadors... 

¿Les enquestes sobre Vivand demostren que era una decisió encertada?
Les hem rebut amb satisfacció, però encara hem d’avançar. No parlaria d’èxit perquè encara hi ha molta feina a fer i hem de millorar moltes coses. Tenim les bases i ha estat motiu d’acceptació, i ara cal continuar treballant. En el concurs d’idees s’hi inclourà la senyalització, que és un aspecte que falta, i cal millorar els accessos, sobretot l’entrada pel carrer Santa Anna, que és molt complicada. Els canvis de circulació també han funcionat bé, tot i que teníem por que es formessin cues.

¿Es proposarà estendre la conceptualització de Vivand a Andorra la Vella?
Encara és aviat per parlar-ne. Sempre hem estat oberts a qualsevol proposta per part d’Andorra la Vella. El mandat passat i aquest. Crec que ells també veuen aquest èxit que hi ha hagut a Escaldes-Engordany, però nosaltres tampoc ens mirem el melic. Si en un moment cal fer coses conjuntes, és clar que sí que es poden fer. Això ha de ser així.

¿Com es preveu el treball amb les minories? ¿Serà més complicat que en l’anterior mandat?
Crec que no. Penso seguir la mateixa línia que en els darrers quatre anys. Els consellers saben que les meves directrius són informar sempre la minoria. Jo els convocaré per exposar-los qualsevol projecte. Màxima transparència. Ells també han estat escollits per una part de la ciutadania i per tant tenen unes obligacions i jo en tinc unes altres, importants també, i només faltaria que  se’ls informés de tot.

¿Veu predisposició dels consellers de la minoria?
Ho espero. Encara és aviat. De moment tot va bé.

¿Que no estigui representada als consells d’administració de les societats pot provocar cert recel per part de l’oposició?
No. Això va ser una decisió nostra. Sí que el mandat passat, com que tots dos consellers eren del mateix color polític, vam posar-ne un a cada societat. Ara tots dos són de formacions diferents i vam pensar que continuarem enviant-los les actes dels consells d’administració 
de Caldea i Capesa, i jo els informaré de qualsevol projecte important.

¿Creu que finalment es podrà avançar en la redefinició de les competències i transferències?
Puc parlar dels quatre anys en què crec que ja es va fer una gran feina de base. Es van marcar unes línies per on hem de començar. Sí que pel mig hi ha hagut lleis que s’han hagut d’aprovar. L’important és que es va signar un acord entre els set i vam fixar crear una comissió, però abans també hem de fer el desenvolupament de la llei sociosanitària. A més hi ha la llei de carreteres, que s’ha de modificar. Perquè en les competències, un gruix important és la qüestió social i les competències de les carreteres. Per això va ser molt important definir de qui és competència tot plegat. També trobo important escollir Consol Naudí perquè ve de dos consolats i coneix de primera mà les competències i transferències. És una persona molt dinàmica, amb molta empenta. Tenim un marge de dos anys i ella ens ho ha demanat no avui per demà sinó per ahir. 

¿El que s’ha fet fins ara no és feina perduda?
Es va fer una gran feina amb Antoni Riberaygua. Això ho tenim. I l’acord que es va fer també va ser molt important. A partir d’ara hem de demostrar si realment estem al cas del que s’ha de fer. 

¿Quin posicionament defensarà en l’àmbit dels serveis socials?
Sempre he dit que hi ha departaments en l’àmbit social que han de ser competència comunal per una qüestió de proximitat. Però en l’àmbit social hi ha el servei d’atenció a domicili. Hi ha un equip de persones que és espectacular, però també et fa por que no estiguin protegides, que no tinguin les formacions com cal. Tenim un reglament propi, però crec que hauria de ser competència del Govern encara que la gestió fos del Comú.

¿I les escoles bressol?
Crec que han de ser competència dels comuns, i així ho defensaré. Però si els altres sis cònsols diuen que han de ser competència del Govern, ho acceptaré. Cal tenir en compte que pel que fa a les escoles bressol estem molt tranquils perquè la titulació de les puericultores és específica i quant a les ràtios de nens tenim unes lleis que les estableixen. És cert que la construcció d’una escola bressol és molt cara i a més s’ha de subvencionar el servei, però aquesta part social sí que la veig. Amb tot, les beques i ajuts sí que han d’estar sota un mateix paraigua nacional. Han de dependre de Salut i Benestar. S’ha d’acabar amb les duplicitats. Hi ha molta gent molt necessitada que no gosa demanar i d’altres que potser tenen mil ajudes. Sóc una persona molt social i m’agrada ajudar la gent, però cal un control des del ministeri. A més, s’ha acabat que alguns comuns tinguin assistenta social, un menjador social... No. Això correspon al Govern. 

Ha parlat de les carreteres.
Quant a les carreteres, tenim una llei molt antiga. Al seu moment, una carretera secundària la feia el Govern però a mesura que van passar els anys ja va quedar com a competència dels comuns, i així es va recollir en la modificació. Tenim molt clar que els ponts segurament seran competència dels comuns però en el moment de fer-los els va pagar el Govern.  Aquí no anem a buscar negoci i per tant s’ha acabat dir això és teu i allò, meu.

En un moment, el Govern va assenyalar com l’emplaçament idoni per a l’heliport una parcel·la a Engolasters. ¿En tenen cap informació?
Cap ni una. El Govern, en els darrers quatre anys, no ens ha demanat res. En un cert moment van demanar a les set parròquies que aportéssim possibles indrets, i no en vam aportar cap. A nosaltres no ens han dit res. Pot ser que aquest terreny estigui ubicat a Encamp.

¿Per a Escaldes-Engordany seria perjudicial tenir un heliport a la zona?
Caldria veure el lloc que és i el veïnatge que hi ha. No sé ni en quina zona podria ser. 

 

“Les transferències haurien d’anar en relació als habitants però cal solidaritat institucional”

¿Cal canvis a l’hora de distribuir les transferències? 
Les transferències hauran d’anar en funció dels serveis que donem. Sí que és cert que haurien d’anar en relació als habitants de cada parròquia, però també veiem que si un comú ho està passant malament cal ajudar-lo. Una cosa és la bona gestió i l’altra és fer malifetes o no fer una gestió com cal. I per això en aquest darrer cas hi ha la justícia o el Tribunal de Comptes. Però si hi ha una parròquia que no ha tingut un desenvolupament econòmic tan important com una altra i que ho passa malament, donem-li un cop de mà, que no saps mai com et pots veure. La solidaritat institucional és una de les coses que tots hem d’aprendre.

¿El fet que parròquies poc poblades rebin més proporcionalment perjudica les que tenen més població, com ara Escaldes-Engordany?
Aquests quatre anys de gestió hem tingut molta sort. Tenim un Caldea que ha costat molts esforços financers però ara hi ha un retorn que és molt positiu. I cada parròquia pot tenir la seva font d’ingressos d’una manera o una altra. L’obligació dels polítics és treballar això i arrencar-ho. Però a part d’això crec que ens hem de donar la mà, ja n’hi ha prou de parroquialismes.

¿Quina solució caldria impulsar per evitar polèmiques amb els sous dels càrrecs polítics?
La millor via és que hi hagi un reglament de les retribucions de qualsevol càrrec polític. Cap forquilla. Caldria establir un salari fix. 

¿Tots els cònsols de totes les parròquies haurien de cobrar el mateix?
La responsabilitat la tens sigui la parròquia més petita o més gran. Per mi, crec que tots hauríem de cobrar el mateix.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Bon dia: em sorpren el q diu Trini Marin respecte a les ajudes socials: "soc una persona molt social i m'agrada ajudar a la gent". Per favor, q signifique aixó??. Si ets una personal social, comença per donar exemple: baixa't el sou, per q cobrar 4.500€ (si es q no ha hagut pujada!!!)no es que sigui molt social i jà q hi ha tanta gent necessitada (realment ets conscient de la gent necessitada que hi ha a la teva parròquia??), ajudala, impulsa de veritat aquestes ajudes i mira una mica al teu costat (et sorprendrás!!). Que facil parlar quan un no ho necessita oi??.Ara tens la teva etapa feliç q et permetra pagar la teva hipoteca, et desitjo q no hagis de passar mai per les dificultats per les que estic passant jó.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte