Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

Avui és la gran venda

Autor: Eusebi Nomen Calvet


Des de la setmana passada circulen insistents rumors que avui, dijous 21 d’abril, s’adjudicarà Vall Banc a un dels dos fons que han presentat ofertes de compra. Veurem.

Avui sabrem (o seguirem sense saber) qui paga la factura de la resolució de BPA i qui s’emporta el premi. Perquè en un procés de resolució no es crea riquesa, es reparteixen les destruccions de valor i, en aquest procés, algú pot aprofitar l’oportunitat per guanyar diners.

En algunes ocasions, molts diners. Revisem les accions atípiques més destacables de les nostres autoritats en aquesta operació:

1. Pregunto: ¿quantes hores ha dedicat l’AREB a auditar els perfils dels beneficiaris reals dels dos fons que han presentat ofertes, l’origen dels capitals gestionats pels fons i l’origen dels diners que hauran d’invertir per capitalitzar Vall Banc? Ho pregunto perquè resulta que el Banco de España va vetar l’entrada d’un dels dos fons acceptats per l’AREB, concretament J.C. Flowers com a soci principal de la Caja de Ahorros del Mediterráneo. També va ser rebutjat quan va intentar adquirir altres entitats com Banca Cívica, Novacaixagalicia, Unnim o CatalunyaCaixa. Aquesta pregunta és especialment rellevant perquè l’AREB ha gastat milions d’euros en “auditories” per classificar el nivell de risc dels clients de BPA seguint determinats criteris americans. Mentre que accepta compradors que no han passat els criteris del Banc d’Espanya.

2. L’AREB posa a la venda les accions de l’entitat pont Vall Banc, quan la llei no permet aquesta operació.

3. L’AREB posa a la venda Vall Banc sense capitalitzar aquesta entitat, de manera que en el moment que Vall Banc sigui adquirit per un dels dos fons i passi a ser un banc normal, incomplirà tota la normativa sobre criteris de solvència de les entitats financeres. De manera que si el comprador no capitalitza Vall Banc amb uns 100 milions d’euros abans de sis mesos, Vall Banc no podria operar, tal com estableix la llei del règim disciplinari del sistema financer. No és normal que una entitat de resolució posi a la venda un banc com Vall Banc amb una estructura de balanç sense un capital social que compleixi la normativa sobre solvència. Amb l’estructura de balanç actual, Vall Banc no seria viable, un fet que deixa sense sentit tot el procés de resolució.

4. Segons les informacions que m’arriben, cap dels dos fons que opten a la compra de Vall Banc hauria donat una garantia que aportaria fons propis per un import d’uns cent milions per complir les obligacions de solvència, ni l’AREB hauria demanat cap tipus de garantia ni tampoc hauria establert algun tipus de penalització en cas que el comprador no capitalitzés Vall Banc abans de sis mesos.

Amb independència d’aquests comportaments tan estranys i incompatibles amb la viabilitat de Vall Banc, els clients de BPA es pregunten concretament si recuperaran tots els diners com ha assegurat repetidament Toni Martí, o si els clients tindran quitances.

Ho veurem properament, però revisem la llista d’obstacles que tenen els clients de BPA per recuperar els seus diners.

Primer obstacle: l’article 19.8 de la llei BPA estableix que la valoració dels actius que es transmetin de BPA a Vall Banc s’ha de fer tenint en compte les pèrdues que tindrien els clients de BPA en un escenari de liquidació. Una diabòlica disposició que van votar 26 consellers generals i que comporta que per la via de Vall Banc els clients de BPA hagin de patir una pèrdua similar a la que tindrien en un escenari de liquidació.

Segon obstacle: la manca de capitalització de Vall Banc serà un factor que dificultarà l’establiment de corresponsals. I la conflictivitat judicial tampoc ajuda que els corresponsals de BPA obrin l’aixeta, especialment després de l’anunci de l’AREB que hi havia més de 900 comptes de suposats blanquejadors. Si afegim aquesta realitat al fet que avui el 99,9% dels clients de BPA han perdut tota confiança en el procés i la seva prioritat és retirar els diners, esdevé evident que el corralito de BPA es mantindrà a Vall Banc. Un escenari especialment greu per als clients de fora que no estan al dia de les seves obligacions fiscals i no podran retirar els seus diners abans de final d’any. Recordem que d’aquí set mesos i mig les dades dels comptes a Andorra de qualsevol ciutadà de la UE (i d’un gran nombre d’altres països) seran accessibles automàticament per les autoritats fiscals de fora. Un fet que posa aquestes persones en un escenari en què, d’una forma o d’una altra, perdran tots els diners del compte i poden acabar a la presó.

Tercer obstacle: la pèrdua de valor dels actius de BPA que es traspassin a Vall Banc a valor de liquidació pot representar una pèrdua total de 374 milions per als clients, segons les valoracions publicades per l’AREB. Un fet que comportaria la pèrdua de tots els diners col·locats en accions preferents i una quitança sobre saldos del voltant del 30%.

Quart obstacle: si el comprador no capitalitza Vall Banc amb uns 100 milions abans de sis mesos, Vall Banc s’hauria de liquidar i els clients patirien els resultats d’una liquidació de Vall Banc (que no de BPA) en un escenari econòmic d’Andorra cada cop més degradat.

Però també podem esperar un miracle i que els dos fons que aspiren a comprar Vall Banc no siguin fons voltor sinó àngels salvadors. Que capitalitzin Vall Banc amb 100 milions, que obrin immediatament els corresponsals, que aportin liquiditat addicional per fer front a totes les retirades de diner, que donin solucions brillants als clients forans que no van regularitzar, que aportin nous clients potents de fora, que facin grans inversions al país, que reactivin l’economia, que mantinguin els llocs de treball i que en creïn de nous amb sous tan alts que permetin eixugar els dèficits de la CASS i amb retencions tan altes per IRPF que aportin superàvit al Govern. Aleshores serà el moment de creure fermament en els miracles i en la paraula dels nostres governants.

Compartir via

Comentaris: 4

Comentaris

Bon anàlisi de la situació, no com les demagògiques explicacions del ministre de finances o l'escandalós silenci i opacitat de l'Areb en tot aquest procés.
Si s'acava venent/traspassant o altra espoli semblant, per exemple, la cartera creditícia amb un descompte del 30% o del 40% i una persona té un préstec de, per exemple 100.000 euros, voldrà dir que vall banc la rebut per 70.000 o 60.000. Aquest és el veritable cost.
Llavors quan intenti reclamar els 100.000 es donarà una figura jurídica nomenada "enriquiment injust".
És a dir, fruït de l'espoli de bens privats, algú/alguns es volen enriquir injustament.
Això pinta a querelles i demandes !

Senyor NOMEN ,
La vostre versio de la resolucio sembla mes realista . Nomès es pot vendre el fora de balanç del banc , es a dir la gestio de carteres ( ASSET MANAGEMENT ) .... El balanç del banc necessita una liquedessa molt important per poguer restituir els diners als clients . Ara cal decidir , no podem aguantar MESSSSSS ... Molt agradable llegir-vos Eusebi .

A hores d'ara, ja s'ha consumat l'espoli.
Agafeu-se fort, que venen corbes !!!.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte