La venda de Vall Banc. Un insult a la intel·ligència dels andorrans

L’objectiu d’aquest article és destacar uns punts de l’operació de venda de Vall Banc que comporten un veritable insult a la intel·ligència dels andorrans. Tindrem temps per revisar la resta de particularitats d’aquesta atípica operació, però ràpidament permeti’m que em centri en els punts següents:

-L’AREB capitalitzarà Vall Banc utilitzant 27 milions dels 30 milions que la resta de bancs van haver d’aportar al Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (Fareb). Un fons que es va nodrir amb diners aportats per la resta de bancs, segons la disposició addicional primera de la Llei de BPA/AREB. La resta de bancs haurà de seguir aportant diners a aquest fons i la sortida de 27 milions del fons per anar al capital de Vall Banc comporta una pèrdua directa a la resta de bancs. Vull recordar que el dia 27 d’octubre del 2015 Raiffeisen.ad va lliurar als consellers generals una llista de preguntes que consideràvem essencials per aclarir el cas BPA, i entre aquestes preguntes hi havia la pregunta següent: ¿quina serà l’aportació de diners públics o de diners del Fareb per capitalitzar Vall Banc, atès que no quedaran recursos propis de BPA per transmetre a Vall Banc? Malauradament ningú va donar importància a aquesta qüestió, que evidentment penalitzarà la resta del sector bancari.

—És fonamental destacar que aquesta forta capitalització de Vall Banc amb diners del Fareb és una important dada que l’AREB va ometre en el teaser o avanç de condicions. De manera que l’AREB va ocultar una importantíssima dada a les persones potencialment interessades en Vall Banc.

-És fonamental entendre que Vall Banc passa a tenir 30 milions de capital social, tres aportats per l’AREB amb diners públics en el moment de la seva constitució i 27 aportats per l’AREB amb diners de la resta de la banca que són al fons anomenant Fareb. De forma que Vall Banc té un passiu no exigible de 30 milions d’euros. Amb aquests importants recursos no exigibles, és aberrant que J.C. Flowers sols en pagui 7,5 milions. Recordem que la resta fins als 29 milions que el Govern ha anunciat que pagarà J.C. Flowers són pagaments condicionats a l’obtenció de resultats futurs del banc i altres disposicions contingents. Per tant, som davant d’un veritable regal per a JC Flowers, i recordem que la capitalització de Vall Banc amb diners del Fareb va ser una dada ocultada en el teaser. De la documentació inicial s’entenia que la capitalització de Vall Banc fins a assolir els 30 milions obligatoris per llei era una aportació que necessàriament havia de fer el comprador.

-Per altra banda, Vall Banc necessita més d’aquests 30 milions per complir les ràtios de solvència a les quals està obligat per llei. Concretament, hauria de disposar d’uns recursos propis que en total haurien d’estar entre 100 i 130 milions aproximadament. Una capitalització que segons el teaser s’entenia que havia d’aportar el comprador de Vall Banc. Però l’AREB ens sorprèn obrint la caixa dels trons. Concretament, preveu una emissió de bons convertibles contingents (els temibles “cocos”) per part de Vall Banc i que serien subscrits i desemborsats íntegrament per BPA. És a dir que Vall Banc es capitalitzarà amb diners dels clients que queden atrapats dins de BPA. De forma que si Vall Banc entra en liquidació perquè tots els clients volen retirar els seus diners, els primers a perdre 100 milions d’euros seran els clients que queden captius dins de BPA, que alhora també anirà a liquidació. Una situació circular i surrealista que comporta una aberrant discriminació per als clients de BPA que han quedat captius per complir uns criteris de risc que no preveu la legislació andorrana.

-Evidentment, i com estem avisant des de fa mesos, l’AREB deixa a zero els 64 milions d’euros dels estalvis dels clients de BPA col·locats en accions preferents. Per molt que ara els altaveus de DA ens vulguin confondre i fer creure que el Govern havia avisat des del primer dia que es perdrien tots els diners invertits en preferents, remeto l’estimat lector a l’hemeroteca i, si és client de BPA, recordarà perfectament que els gestors de BPA tenien instruccions de dir als clients que no es perdria ni un euro dels diners invertits en preferents.

-El pitjor de tot és que el corralito seguirà vigent sis mesos més a partir de maig o juny, és a dir fins a novembre o desembre, amb la limitació de 25.000 euros mensuals en lloc dels actuals 10.000. A sobre, l’AREB té la capacitat de decidir que no accepta poders notarials dels clients per retirar diners. Una combinació de mesures que representa una veritable sentència de mort per als clients estrangers que no estan al dia de les seves obligacions fiscals atès que tot indica que no tindran temps de treure tots els diners abans del 31 de desembre del 2016. Un fet que els exposa a tenir un saldo viu a 1 de gener del 2017 i aquesta dada serà intercanviada automàticament a partir del 2018. Recordem que l’incompliment de mesures fiscals pot comportar penes de presó a part de les brutals sancions.

No els vull cansar amb totes les altres mesures aberrants que envolten aquesta operació, però una cosa és evident, la conflictivitat judicial explotarà i la plaça financera andorrana no podrà sobreviure a la tempesta perfecta que es produirà en qualsevol moment abans de final d’any.