Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

He peregrinat a la Meca

Autor: Francesc Salvador


Tot un espectacle!! Un dissabte vaig voler veure en persona el que passa en aquest poble del cor de Catalunya –Balaguer–, i la meva sorpresa va ésser majúscula.

Dubto que hi hagi en el món un fenomen igual. Certament, no a la península Ibèrica. Els visitants, a dotzenes, provinents de tota la geografia peninsular i d’altres països i continents (Escandinàvia i Sud-amèrica), anaven arribant a la que va ésser una celebració quasi sagrada oficiada per un pagès local, Josep Pàmies, fill de Balaguer en la Catalunya profunda.

¿Qui són aquests devots que de tan lluny vénen? Una multitud heterogènia, des de nens fins a ancians, des de persones afligides per alguna dolença fins a gent jove, sana, culta i esportiva. ¿Què cerquen a la riba del Segre? La salut, el benestar, la joie de vivre. Molts d’ells des­encantats del sistema sanitari actual, que no és de salut. És un instrument al servei de la malaltia. En gastem 100 per curar i molt menys de 10 per prevenir. “¿Cui prodest?”, com deia Medea. ¿Qui s’aprofita d’aquesta situació? Tots ho sabem: empreses i gent sense consciència que només cerquen el benefici econòmic.

Els pelegrins a Balaguer tenen moltes coses en comú: inquietud, afany de saber, anhel d’un món millor i més just i l’esperança que la terra, la nostra mare, de la qual venim i que ens alimenta, revisqui i no sigui maltractada i depreciada pels poderosos.

Arribats a la nostra Meca, la cerimònia va seguint el seu curs. Es varen formar tres grups, acompanyats de persones expertes en fitoteràpia que anaven explicant de forma amena les virtuts de nombroses plantes, moltes portades dels confins de la terra. En el decurs de la ronda s’intercanviaven preguntes i experiències d’una forma amena i pràctica. Interessant.

Mentre uns tafanejaven lliurement en la grandiosa esplanada de vivers i hivernacles i els grups anaven fent el seu camí, el gran artífex de la trobada, en Josep, com aquell que no fa res, romania distant, observant atentament la cerimònia, tot sol, sempre disposat a parlar a qui se li acostava, contestant preguntes i donant consell. Jo l’anava mirant admirat per la coreografia de l’espectacle, que als meus ulls semblava grandiós i harmoniós. I la festa seguia...

En Josep, com la majoria d’ideòlegs revolucionaris, té nombrosos deixebles i seguidors, començant per la seva pròpia esposa, Rosa Maria, que en aquesta celebració va ésser una de les que van acompanyar un grup. Al darrere hi ha un gran equip de persones i col·laboradors (més col·laboradores que col·laboradors!!! També en això ens guanyen les dones) que formen una xarxa molt àmplia.

Per tirar endavant aquest gran projecte s’ha hagut de recórrer a la creació d’una associació, la Dolça Revolució, ja que la legislació no permet a Pàmies indicar als seus envasos les indicacions terapèutiques de cada producte. Per contra, com que es tracta d’una associació, la Dolça Revolució pot etiquetar lliurement els productes com cal i fer recomanacions sobre el seu ús. Com que hi ha tants interessos en contra, hi ha una veritable caça de bruixes i cada dos per tres hi ha denúncies interessades (per exemple en la qüestió del cànnabis). Aquí la Dolça Revolució fa de parallamps. La Mercè, la seva hàbil presidenta, està amenaçada per querelles i falses acusacions, però les amenaces no els paren i la veritat acabarà triomfant.

Com tot gran innovador, també té enemics, molts i poderosos. És claríssim que aquestes activitats no agraden als poderosos del món de l’economia i de la salut, posen en perill els interessos de la indústria més poderosa del món. La seva força econòmica depassa la imaginació. Bilions, trilions, zeros i més zeros. No ens podem imaginar el seu poder sobre els governs, la banca i l’economia en general. No hi ha paraules per valorar la seva força. Els seus lobbies són un càncer que corromp a qui obstaculitza els seus objectius: governs, metges, polítics, periodistes... Només com a anècdota us diré que aquí entren en joc els serveis d’intel·ligència per controlar les poblacions dels països pobres a on es fan proves amb nous medicaments. Vegeu la pel·lícula El jardinero fiel o llegiu el llibre del mateix títol de John le Carré. Assabenteu-vos del que ha fet la indústria americana quant a experimentació amb grans poblacions del sud. Els donaven uns dòlars i feien proves en les quals quedaven lesionades o mortes un gran nombre de persones.

Aquests són els enemics d’en Pàmies. Han arribat tan lluny que les autoritats del Japó els estan investigant, que el Govern americà ha multat Pfizer amb 450 milions de dòlars, i Novartis està investigat i sancionat per organitzar seminaris que eren en realitat una forma encoberta de comprar els metges. Han amagat els efectes adversos dels seus medicaments, han manipulat les dades... La llista és llarguíssima i vergonyosa.

A Espanya s’ha orquestrat una magna campanya contra Pàmies. Últimament li han anul·lat conferències ja programades, li han negat locals que ja tenia concedits, s’han publicat manifestos i declaracions contra ell “per afirmacions falses i publicitat enganyosa”, l’han titllat de delinqüent perquè, entre altres coses, promou la venda i cultiu d’una planta il·legal que es diu estèvia... L’últim pamflet és promogut per una sèrie d’associacions que amb el nom ja paguen: Protección del Enfermo de Terapias Pseudocientíficas, Círculo Escéptico, Avance del Pensamiento Crítico, etc.

És el Goliat, el drac dels cent caps que vol acabar amb el David de Balaguer. No pot permetre una amenaça al seu imperi, ni que aflori la veritat i la transparència. I aquesta veritat, de mica en mica –de forma imparable—, va obrint-se camí. Cada dia hi ha més consciència que estem maltractant la nostre mare terra. Han aparegut amb força multitud de moviments ecològics, que volen salvar el nostre mar i els nostres rius i la nostra atmosfera. La bioeconomia va desplaçant l’economia liberal depredadora. Es promou la construcció amb fusta, millor i més segura que el ciment i el ferro. Volen substituir el petroli, que malmet l’atmosfera, per materials biològics i energies renovables.

Permeteu-me dir-vos, des de l’experiència que donen els anys i els meus estudis de les ciències de la salut, que crec que les crítiques al moviment Pàmies són infundades. Mai he vist o llegit que preconitzin l’abandonament dels tractaments prescrits pels metges, ni que d’entrada afirmin que les malalties serioses com el càncer es curin amb herbes. Certament, no és tot blanc i negre. Hi ha una certa controvèrsia sobre fins a on pot arribar el poder curatiu de les herbes, i és obligada la màxima prudència. Manquen estudis científics, que perquè són molt cars no s’han portat a terme. El que sí que és evident és que la natura ens ofereix un ventall immens de teràpies meravelloses que no són gaire conegudes ni aplicades. Hi ha molt camí per fer. El que és ben cert és que en Josep Pàmies i la seva gent han anat esgarrapant els secrets a la mare terra des de l’hort de casa fins als llocs més remots. Un a un, a poc a poc, amb seny i constància. I han obert els ulls i l’esperança de milers de persones. Qui ho dubti que faci, com jo, la peregrinació a la Meca de Balaguer i veurà la llum.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

excepcional

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte