Sant ‘serendipity’ Jordi

M’agrada conviure entre llibres. És un dels efectes col·laterals més que positius de la meva feina. Llegeixo desenes de manuscrits cada any per valorar si són aptes des d’una perspectiva literària i comercial per ser publicats. Si passen el tall (la meva només és una opinió entre d’altres) arribaran a les llibreries o plataformes en línia mesos després, en el millor dels casos. Quan em trobo de manera fortuïta amb un d’aquests texts ja transformat en un llibre, m’emociono i al mateix temps em sento aclaparada en pensar que, ara que està a disposició dels seus lectors potencials, haurà de lluitar per arribar a ells. I no és gens fàcil.

A les dades em remeto. Cada any es publiquen uns 10.000 nous títols en català. Al món, surt un nou llibre cada 25 segons. Si una persona llegís un llibre diari, estaria deixant de llegir els 4.000 publicats el mateix dia. Amb la calculadora a la mà, necessitaríem onze anys de la nostra vida llegint un llibre diari per completar la lectura de tot el que es publica al món en un únic dia. Una llibreria pot ser tan gran com un petroler que el seu fons no arribarà a acollir més de l’1% de títols disponibles a la venda. Guillem Terribas (de la Llibreria 22 de Girona) ja ho va quantificar en el seu moment: “Una llibreria té 400.000 possibilitats de no tenir el que busca el client.”

¿I com podem trobar allò que volem llegir? Els experts en màrqueting editorial fan servir un concepte que s’ha posat de moda: discoverability, que es podria traduir per “trobabilitat”. Fa referència al procés mitjançant el qual un llibre del nostre interès apareix davant nostre sense que l’estiguéssim esperant i, moltes vegades, sense saber ni tan sols que existia. Si això succeeix en un espai digital (una plataforma de venda de llibres, una comunitat lectora virtual, un blog de ressenyes literàries...), es diu que ha estat possible per una bona definició de les metadades. Si en canvi passa en el món real, és gràcies a la màgia o la serendipitat (serendipity).

I crec que no hi ha millor dia per posar a prova aquesta aventura de la serendipitat literària que el de Sant Jordi. Ho dic per experiència pròpia. Dissabte vaig passejar entre les parades, em vaig permetre deixar volar una mica la imaginació per aquella varietat de propostes tan seductora. I allà la vaig trobar. Una tímida joia literària que ni tan sols sabia que s’havia publicat. La vaig acaronar primer, dedicant la meva atenció als colors i lletres de la seva portada. Ho reconec, és part del meu ritual. Ara ja és meva i conviu amb la resta dels llibres que tant m’estimo a l’espera que arribi el moment en què obri la primera de les seves pàgines i m’introdueixi en la història que em vol explicar.