Diari digital d'Andorra Bondia

La mà que bressola el lector




Va passar un dia plujós de fa unes setmanes. Després de tancar l’últim llibre de Patrick Deville, Viva —i encara sota els efectes de la seducció d’aquest paio, aquest prestidigitador de la “real-ficció”—, creuar d’una punta a l’altra el nostre territori per recollir informació amb què pugui explicar-me primer, per explicar-vos després, les vivències tal com són. Totalment convençuda —i després de llegir-lo a ell, més— que la millor manera d’emocionar fins a l’extrem el lector és contar les coses des del patíbul d’alguna mena d’experiència (meva o d’algú altre que me l’hagi fet sentir com a pròpia).

Sóc de les que pensen que per escriure –ficció o no ficció– no s’hi val tot. M’explico: no és el mateix viure en pròpies carns el que explicaràs, amb més o menys implicació, estudi, art o recursos, que inventar o imaginar les coses com tu suposes o suposaries que són o han estat. Inclús per escriure una novel·la de ficció és bo documentar-se, escoltar; i buscar gent que t’expliqui quelcom d’especial d’allò que busques, almenys en algunes qüestions. Si no, pots córrer el risc de decebre.

Osho va dir: “No tractis de viure la vida. Viu-la! No tractis d’entendre l’amor. Estima! Llavors sabràs el que és, ja que la saviesa ve de l’experiència.” I jo afegiria: “No tractis de fer veure als altres les històries que escrius. Implica’ls-hi! I això, francament, només es pot aconseguir quan ho has mamat d’una manera o una altra (directament o indirecta), i ho pots transmetre (encara que sigui ficció) d’una manera veraç i creïble.

D’entrada algú que escriu sobre sentiments, com els novel·listes, hauríem de trobar la manera d’extraure emocions de successos viscuts de primera o segona mà, degudament enquadrats i verificats, bé transitant pels antics escenaris dels fets o bé aplegant una quantitat tan gran de documentació detallada que el resultat del treball et deixés meravellat (com el cas de Deville). La qüestió és que no sigui gaire fàcil identificar els detalls de ficció en el desenvolupament d’una realitat i que esborri les fronteres: indagar en la història del món, el pensament humà, les vides privades, l’evolució d’una vida, el dolor de la gent, o el descobriment de la història viva d’unes terres. Llavors el resultat és tan deliciós que aquella història et convenç i t’encanta, mai l’oblides. El resultat del que s’anomena “real-ficció” és increïblement més captivador i fascinant per al lector que qualsevol altre mètode d’exposar una història (present, pretèrita o futura). Conclusió: aposto, avui dia, després de 23 anys de professió, per les obres dels escriptors artesans, d’ànima aventurera i passió per fer viure, i no veure, que són dos coses molt diferents.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Una interessant reflexió. I molt encertades les paraules d'Osho.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte