Fer cas del teu “instint” o sentit comú
Relaxem-nos. Per un moment desconnectem de debats d’orientació política o de llibertat d’expressió, que la cosa està calenteta. Parlem, per exemple, de la maternitat. D’allò que se’n diu tenir la responsabilitat d’un ésser que has engendrat o adoptat i que per molts anys depèn de tu i de qui tota la vida tu dependràs. Davant d’aquest abisme t’espantes i es crea aquella incertesa que no sabràs ser mare. Mentre esperava ser-ho i ara, en el primer any del meu fill, he llegit llibres, guies, i manuals de tota mena. Dels dos extrems, des de González fins a Estivill. Però no cal llegir. Quan ets mare t’adones que totes aquelles que ja ho són i que et porten avantatge tenen les carreres de pediatria, psicologia infantil, dietista i fins i tot de traumatologia. Saben de tot i parlen amb una propietat que s’han adjudicat. Defensen allò que elles han aplicat com si fos “la teràpia”, “la solució a tots els mals”. Tu vas agafant d’aquí i d’allà i al final et mareges. Arriba un dia que et despertes i buides totes aquestes influències externes i comences a fer cas del teu, no sé si dir-ne “instint” o sentit comú. Perquè el teu fill és únic, com ho són els de les altres, i tu també ets única, i per tant no hi ha cap solució que valgui per a tothom. Aleshores dónes llibertat al que sents, al que creus que és el millor per a ell i per a tu, i aleshores veus que tot roda amb naturalitat. Això sí, després, diuen, vindran les diferents fases de la vida, i potser aquest sentit comú no funcionarà tan fluidament com ara, i haurem de llegir més manuals d’aquells de saber educar. ¿Qui parlava de relaxar-se? ¿Què els sembla el discurs del cap del Govern d’ahir?