Diari digital d'Andorra Bondia
Dia 1. En ruta
Dia 1. En ruta

Cròniques refugiades #OPENTHEBORDERS: Dia 1. En ruta


Escrit per: 
Isidre i Bernat Escorihuela

Marxem, finalment marxem. Com en tot viatge, hem necessitat un llarg període per preparar-lo i decidir finalment a quin lloc anàvem de la bonica i calorosa Grècia. El nostre destí ha anat canviant diverses vegades a causa de l’evolució de la situació dels refugiats als diferents camps, i això ens ha generat cert estrès i paperassa, molta paperassa: ara una sol·licitud, ara un permís, que si et cal un certificat de... En definitiva, moltíssima burocràcia. 

Esperem poder-vos anar fent una petita crònica diària de la nostra cooperació amb els refugiats de les guerres de l’Orient Mitjà. Un petit gra de sorra dins d’aquesta monumental vergonya.
Als camps de refugiats de Grècia les coses canvien dia a dia, de tal manera que fa un mes hi havia una sèrie de camps autogestionats (camps lliures del nord) que funcionaven gràcies a la solidaritat dels voluntaris i d’algunes ONG creades arran d’aquesta crisi. Idomeni, EKO Station, 
BP Station, hotel Hara... ja formen part de la memòria col·lectiva i de la vergonya de la classe política de la UE i satèl·lits. 
Durant el darrer mes la policia i l’exèrcit grec han desmuntat i reubicat els refugiats a nous camps gestionats pels militars i on entrar com a cooperant depèn de la bona voluntat del comandant del camp, limitant-ne i controlant-ne els moviments. Els camps desmantellats, tots propers a la frontera (tancada) amb Macedònia, funcionaven per autogestió: escoles, ludoteques, espais culturals, hospitals de campanya, cinemes i Baby Hammams (espai creat per banyar els bebès i nens) s’autogestionaven gràcies als voluntaris i els residents del camp.
Així doncs, les coses han canviat. A causa de les dificultats que posen els militars als voluntaris independents per entrar i engegar nous projectes als camps militaritzats, durant aquests propers deu dies treballarem amb l’ONG espanyola olVIDAdos, col·laboració que ens permetrà moure’ns i treballar amb més facilitat. Trobar la gent d’olVIDAdos ha estat trobar la clau d’entrada al camp de Filippiadas, reticent a l’obertura exterior. OlVIDAdos té una infraestructura muntada al camp de Katsikas i vol ampliar la cooperació amb el camp de Filippiadas.
Ens dirigim al nord-oest de Grècia, relativament a prop de la frontera amb Albània. Katsikas, inaugurat el 20 de març d’aquest any, està situat en un antic aeroport militar de la Primera Guerra Mundial. Al seu dia el pitjor camp de Grècia. Actualment, per desgràcia d’altres refugiats, han perdut posicions dins del trist rànquing de la indecència gràcies al treball de tres ONG, entre elles olVIDAdos. Al camp hi malviuen 1.200 persones 
(500 d’elles nens). Els 35 lavabos i les 22 dutxes demostren el gran nivell d’humanitat dels gestors (militars) del camp. A Katsikas hi estarem de pas, un parell de dies, per veure el funcionament, principalment, del Baby Hammam i prendre consciència de la realitat que ens espera a Filippiadas, que és el nostre destí definitiu. 
Al camp de Filippiadas hi malviuen uns 550 refugiats, majoritàriament sirians, kurds i afganesos, juntament amb quatre voluntàries totalment desbordades de feina. Inaugurat fa un parell de mesos i controlat fèrriament pels militars, aquest camp té les necessitats bàsiques “cobertes”: dutxes, lavabos, un minicentre de salut gestionat per militars, menjar de càtering de l’exèrcit (fred) que els mateixos refugiats s’escalfen amb improvisats focs a terra i tota la sèrie de “comoditats” d’un camp militaritzat pensat per als refugiats. Aquí no hi ha ni cuines, ni escoles, ni ludoteques, ni espais d’esbarjo per als nens i adults ni un llarg etcètera ple d’humanisme.
A Filippiadas, amb els voluntaris d’olVIDAdos, començarem a organitzar activitats específiques per als nens (escola, ludoteca, Baby Hammam), sempre que el comandant del camp estigui receptiu.
Ha passat més d’un mes des del moment de decidir fer-nos cooperants. Tot ha canviat menys la vida dels refugiats, que segueix parada a Grècia, bressol de la democràcia, esperant que la vella Europa es decideixi a obrir-los les fronteres.
Nosaltres, però, ja estem en ruta i esperem poder-vos explicar en primera persona i amb rigor i imparcialitat el dia a dia de la vida al camp de refugiats de Filippiadas. Tenim per endavant deu dies per fer-vos arribar una de les vergonyes més grans de la nostra estimada i benvolguda Europa.

 

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Felicitats pel que esteu fent! ànims i força.
Ànims i bona feina :) us estem seguint! Aneu per l'ombra.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte