Diari digital d'Andorra Bondia
Cròniques refugiades #opentheborders: Dies 7 i 8. Solidaritat
Cròniques refugiades #opentheborders: Dies 7 i 8. Solidaritat

Cròniques refugiades #opentheborders: Dies 7 i 8. Solidaritat


Escrit per: 
Isidre i Bernat Escorihuela

Un dia més torno a posar-me a escriure una crònica refugiada. La d’avui potser és la que em costa més d’ordenar mentalment, no per la dificultat pròpia del fet de l’escriptura (que també hi és), sinó perquè tinc i tenim el cor al cap. Les emocions em bullen. Hem passat dos dies terriblement intensos i plens d’emocions, aquí, a Filippiadas. Hem viscut coses que com a cooperants i especialment com a persones dubto que arribem a oblidar mai més en la vida. Sincerament, costa tenir el cap fred quan tens el cor calent.

Dissabte, a mitja tarda, els militars volien demostrar-nos qui mana al camp (és una tàctica habitual seva amb els cooperants) i van decidir arribar-se al magatzem on estàvem treballant, que és propietat de l’exèrcit, com tot el camp, i fer-nos-en fora i tancar-lo. ¿El motiu? Ens culpaven d’haver-los robat roba, aplicant la teoria que el propietari del contenidor és el propietari del contingut. Ens van dir que havíem traslladat unes bosses de roba del magatzem del camp a un magatzem B. Però, estigueu atents! La roba suposadament robada ve de les donacions solidàries mundials i en algun moment els mateixos cooperants la vàrem entrar primer al camp i després al magatzem. Per la mateixa logística de funcionament nostre, la traslladem al magatzem B per poder-la organitzar bé, en bosses, i lliurar-la als refugiats. Ok, no problem my friend, marxem. Nosaltres no podem ni volem oposar resistència, pel bé dels refugiats principalment.

La notícia va córrer com la pólvora entre la comunitat. Els nens, quan volen, són terriblement ràpids i efectius i els nostres petitons són molt espavilats; van distribuir la notícia tan ràpid com les aigües del riu que travessa el camp. ¿Ho recordeu?, el riu que els dóna vida i alegria en aquest magatzem de persones que és Filippiadas.

El fet és que els refugiats es van rebotar pacíficament contra aquesta decisió marcial i van impedir que marxéssim. Primer donant-se les mans i fent una cadena humana perquè no ens poguéssim moure, cridant i demanant-nos “please, please, no marxeu, nosaltres us ajudarem”. Seguidament ens van bloquejar els cotxes i finalment ens van acompanyar en una més que pacífica manifestació fins a la porta del camp, on l’alt comandament no entenia res del que veia (devia oblidar que molts d’ells van ser partícips de les manifestacions de la primavera àrab a Síria i que ara s’hi afegien els seus fills).

Arribats en aquest punt, els representants de la comunitat dels refugiats i els nostres propis van mantenir una reunió a la porta d’entrada i la pressió refugiada va ser tal que no els va quedar més remei que accedir a no fer-nos fora. L’alegria ja us la podeu imaginar. La unió del poble fa la força, i cal que no ens n’oblidem mai. Va ser una gran victòria, plena de solidaritat retornada als voluntaris i a tots els que els ajudeu des de la distància. La intensitat del moment va ser tan màgica com la mateixa vida.

Viure aquí és com anar-se passejant per les dents d’una serra. Tant som a dalt de tot com tornem a baixar a una velocitat desorbitant, i les remuntades són dures, sobretot quan t’acomiades de famílies que, cansades d’esperar, decideixen, amb la complicitat de la nit i de les màfies, travessar la frontera i anar en direcció al nord, a la recerca de l’Europa lliure. La majoria d’ells acaben deportats a Turquia, tal com la UE i l’Estat turc varen pactar (dinerons a canvi de persones), i es tanca d’aquesta forma la possibilitat que aconsegueixin l’estatus de refugiats de guerra, que de moment no tenen. Desitgem de tot cor que la família (pare, mare i tres fills) de valents que avui ens han dit adéu aconsegueixin el somni i el dret de viure en pau.

Andorra
refugiats

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Fa plorar molt!! Gracies per un redactat tant calr i tant real.
Es una historia preciosa.....como lo era la vida de la mayoria de esxs niñxs y adultxs an tes de llegar a esto.....gracias a lxs q podeis seguir ahí recibiendo tanto y dando lo q uno puede......aunque cuidaros el alma....q esto desgarra....himsala!!!ojala lo consigan

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte