Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JMUbach

Josep Maria Ubach

Fotògraf

 

 

Anthony McCall




Al principi de juny vaig tenir el privilegi de poder veure (en petit comitè) l’exposició d’An­thony McCall a la Fundació Gaspar a Barcelona, amb Gloria Moure com a comissària i amb l’assistència de l’artista.
La llum ha estat sempre contemplada com a font de vida, però també ha estat i és motiu d’observació, experimentació, elaboracions imaginàries i intel·lectuals, experiències; ha provocat interrogants científics, i ha estat objecte de recerca estètica i espiritual. La llum ens ha permès fer-nos més humans.
Han estat pocs els artistes que han gosat crear amb la llum. Entre els històrics trobem Ann Veronica Janssens, James Turrell, Olafur Eliasson, James Nizam, Cris Frasser i evidentment Anthony McCall, a qui vaig descobrir fa pocs anys a Les Abattoirs de Tolosa i que m’emocionà amb la seva obra ja que difereix molt de la dels més amunt citats. 
M’he pres la llibertat d’escriure aquestes quatre ratlles sobre l’exposició Coming about, on l’artista projecta a l’espai (no sobre una pantalla) rajos de llum que amb l’ajuda d’una boira artificial (vapor dens) fan aparèixer volums i elements tridimensionals aparents i on l’espectador pot interactuar, interrompent els rajos de llum d’una figura geomètrica que es transforma de mica en mica en una escultura etèria, immaterial. La seva llum ens fa còmplices d’una màgia que captiva de manera subtil i fascinant, com la poesia, en què un miracle la converteix en matèria. Déu creà la llum i Anthony McCall la recrea.
Aquestes obres són el resultat de diferents experiències i assajos realitzats en vells lofts i cinemes de Nova York, on Anthony McCall s’adonà que les seves escultures de “llum sòlida” eren visibles gràcies al fum de les cigarretes i a la pols acumulada en els antics edificis. Com deia C.J. Jung, “sense emocions és impossible transformar les tenebres en llum i l’apatia en moviment”.
Les emocions d’Anthony McCall el portaren cap a inicis dels fructífers anys 70, amb l’obra Landscape for fire de 1972, a treballar en un camp d’aviació desafectat, en una particular barreja on es mesclava el land art, el minimal, el process art i fins i tot la performance, i a experimentar que l’evolució és el més important.
L’any 2012, amb motiu de l’Olimpíada cultural, l’Arts Council England li encarregà un ambiciós i arriscat projecte anomenat Column, una columna de vapor d’uns 10 quilòmetres d’alçada, que malauradament no es va concretar a causa de problemes tècnics i d’algunes queixes de l’Autoritat d’Aviació Civil i de la Portuària de Londres, les quals temien possibles incidències d’aquesta obra en el trànsit aeri i portuari… llàstima.
Es tracta d’una exposició recomanada per a tots aquells que es volen atrevir a conèixer l’ànima, l’esperit i la valentia d’un artista que dia a dia reafirma la seva personalitat amb honestedat i malgrat les hostilitats. La sinceritat en l’art no pot ser simple, és una elecció de la voluntat, la coneixença d’un mateix i l’essència del desig. Fins al 30 d’octubre a la Fundació Gaspar, carrer Montcada, 25. Barcelona. 

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Ganes d'anar-hi.Excel.lent article.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte