Els càmpings lamenten que tenen dificultats per complir amb el ROAT

Els càmpings es veuen amb serioses dificultats per complir les obligacions que implica el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics (ROAT). Així ho van exposar els negocis d’aquest sector, que remarquen que a banda dels problemes de gestió que suposa, el registre tampoc té gaire utilitat. El principal maldecap és el volum de treball que aquests tràmits comporten per a unes estructures que funcionen amb un personal molt reduït.

En aquest sentit, des del càmping Valira s’assenyala que l’obligació de registrar tots els clients porta a la creació de llargues cues a la seva arribada. Així mateix es va criticar que no té cap sentit que s’obligui els càmpings a controlar les persones que hi pernocten quan hi ha un volum de visitants que passen la nit a la via pública sense que constin enlloc. També des del càmping Xixerella es va posar en relleu que introduir totes les dades d’un grup de clients al ROAT els fa perdre una hora i mitja, a banda que tots aquests tràmits també suposen entrar la informació dos cops, al registre i al propi del càmping. Tot aquest procés s’agreuja ja que sovint el programa del ROAT pateix errades i deixa de funcionar, segons asseguren. Des d’aquest negoci també es va coincidir amb el càmping Valira i es va indicar que “si es permet que la gent acampi on vulgui el ROAT no serveix per a res”.

El càmping Casal també destaca el volum de feina que suposa l’aplicació del ROAT. Indiquen que, com que es tracta d’un negoci petit, només hi ha una persona per acollir els clients quan arriben. Expliquen que a la recepció cal escanejar els documents d’identitat dels visitants, inscriure’ls i cobrar per després enviar tota la informació. És una tasca que demana molt temps i quan el grup és d’un volum de persones important és “impossible” dur-la a terme. Així, des del sector s’indica que no és que els negocis no vulguin registrar els clients, sinó que per a la realització de tots aquests tràmits caldria contractar una persona més només per a això. Ampliar la plantilla no és una opció que es plantegin, però, ja que “treballem un mes a l’estiu i si contractéssim un treballador més no ens sortiria a compte”. Per últim, des del càmping Pla s’afirma que de moment van fent. Amb tot entenen que per als negocis petits sigui molest haver de demanar el document d’identitat a tots els clients.

Centres comercials
Els càmpings també denuncien la competència que els suposen certs centres comercials. El fet és que molts d’aquests establiments ofereixen als clients estacionar les autocaravanes als seus aparcaments, així com el servei de buidar i omplir d’aigua. Alguns altres fins i tot els faciliten connexió elèctrica. Aquestes pràctiques es donen sobretot a les parròquies centrals i al Pas de la Casa. Per aquest motiu, els càmpings urgeixen que es regulin aquestes situacions ja que “ens poden posar una multa per no complir el ROAT mentre que els supermercats no tenen cap regulació”, van destacar des del càmping Valira. “Si continua així tots desapareixerem. L’any 1964 érem 35 negocis i ara només en quedem vuit”, van lamentar.

El sector veuria bé limitar l’estada lliure de les autocaravanes, però creu que tindrà poc impacte

La modificació de la llei de l’allotjament turístic elaborada pel Govern preveu canvis en relació a les zones per a autocaravanes. El text crea espais per a les que estiguin en trànsit, en els quals encara cal definir si es podrà pernoctar només una o dues nits. La limitació de l’estada lliure creuen que no tindrà gaire impacte ja que les que estacionen en aparcaments no s’hi estan més d’una o dues nits, tenint en compte que estan de pas, i hi ha clients dels càmpings que només vénen per un cap de setmana. Amb tot remarquen que aniria bé establir un límit a l’estada lliure encara que a la resta del món funcioni de la mateixa manera, ja que comporta un perjudici per als càmpings. En aquest sentit expliquen que “Andorra és petita i costa treballar”. Indiquen que la gent que va una setmana de vacances en autocaravana només fa una nit al càmping quan “necessita una dutxa en condicions”.