Moció de censura contra la conspiració

La severa denúncia formal davant de la justícia andorrana per qui seria un legítim president de BPA i autentificada públicament per un antic cap de Govern, ha evidenciat l’existència d’una suposada xarxa d’extorsió i d’una conspiració en tota regla contra BPA i, de fet, contra tot Andorra. Queda per identificar la implicació de les nostres autoritats en aquesta suposada xarxa d’extorsió i coaccions que ha destrossat la vida de massa persones. Tenim tres gravíssimes acusacions sobre la taula:

– En primer lloc una gravíssima acusació contra el FinCEN com a organisme suposadament manipulable, que hauria actuat com a braç executor d’interessos polítics, que utilitzaria el poderós armament normatiu que li atorga el Patriot Act com a eina d’extorsió per interessos polítics. Seria un flagrant incompliment de les exigències sota el marc normatiu del Patriot Act dels Estats Units. En aquests moments sóc a l’altre costat de l’Atlàntic i puc testimoniar que vells amics del món financer i de l’administració americana amb qui he parlat estan escandalitzats. No tant pel comportament de les autoritats espanyoles sinó pel fet que les autoritats espanyoles poguessin utilitzar el 
FinCEN com a element d’amenaça i que seguidament les amenaces es fessin realitat. 
– En segon lloc una acusació de l’existència d’una suposada estructura d’extorsió i de coaccions formada per un seguit d’autoritats espanyoles que actuen per interessos polítics del centralisme espanyol contra l’independentisme català que haurien amenaçat de mort BPA si no lliurava les dades dels comptes de la família Pujol. Aquesta acusació directa obre una acusació col·lateral: el compte de la família Pujol hauria començat a Banca Reig/Andbank, on hauria estat durant bastants anys, i després s’haurien traspassat fons d’aquest compte a un nou compte a BPA. Normalment, en una investigació sobre una xarxa de crim organitzat de corrupció, els investigadors estan interessats en els moviments dels comptes, a identificar d’on surt i on va el diner. El saldo en un moment donat és una dada menor. Per tant, l’acusació contra la xarxa d’extorsió obre la pregunta de si les coaccions es van limitar a BPA o si van anar contra els dos bancs que suposadament haurien gestionat diner dels Pujol. Si les coaccions van anar contra els dos bancs, ¿per què sols va rebre BPA? ¿Van obtenir les autoritats espanyoles allò que desitjaven de l’altre banc? I aquesta evident incògnita ens porta a la tercera acusació.
– En tercer lloc una acusació contra les nostres autoritats. Una acusació molt oberta que va des de la incapacitat de gestió de les pressions de l’estiu 2014 fins al que seria una evident col·laboració directa o indirecta de les nostres autoritats en la xarxa d’extorsió contra BPA i el seu espoli i d’un evident tracte diferenciat entre els dos bancs en els quals hi hauria hagut comptes de la família Pujol. 
La gran pregunta és fins a quin punt les nostres autoritats han format part de la conspiració contra BPA resultant de la xarxa d’extorsió. Intentem respondre a aquesta pregunta amb les dades següents: 
– Segons Higini Cierco, BPA va rebre les amenaces de les autoritats espanyoles el maig 2014 i Jaume Bartumeu valida públicament aquesta dada.
– Durant l’estiu del 2014 les pressions d’Espanya també es van adreçar directament al Govern d’Andorra. Recordem que el 13 d’agost del 2014 la premsa andorrana va recollir la notícia que el mateix Toni Martí havia convocat els presidents de tots els bancs andorrans per conèixer els saldos dels comptes de la família Pujol a Andorra, que va convocar els presidents d’Andbank i de BPA per a una reunió posterior i es va filtrar a la premsa que aquests saldos sumaven entre 4 i 5 milions d’euros. Jo mateix vaig publicar un article sobre aquest fet el dia 18 d’agost del 2014.
– La policia espanyola no s’hauria cregut la dada dels 
5 milions perquè en buscaven 500. Seguidament, i tal com haurien amenaçat les autoritats espanyoles, Govern va rebre la famosa –i ocultada– nota verbal del 26 d’agost del 2016 dirigida contra tot el sistema financer andorrà. Una nota que evidentment condicionava la reunió de Martí amb Rajoy programada per al 2 de setembre 2014
– El 2 de setembre del 2014, Martí es va reunir amb Rajoy a La Moncloa, on necessàriament van parlar del cas Pujol, i ningú es pot creure que Rajoy no apressés en l’exigència per part d’Espanya d’intercanviar dades. Una evidència que la premsa espanyola va publicar, per exemple el 19 de setembre del 2014, detallant, a més, les pressions de la policia espanyola contra BPA. 
¿Què va fer el nostre Govern des del “calent” estiu del 2014 fins al març del 2015, quan finalment el FinCEN va emetre la nota? ¿Què van fer i què no van fer les nostres autoritats perquè el resultat fos que sols un dels bancs que suposadament van gestionar diners dels Pujol rebés un cop de maça i es posés en marxa un sever full de ruta de l’ha matat?
En tot cas, l’hemeroteca evidencia que les nostres autoritats havien d’estar informades de les denunciades extorsions i altres formes de pressió des d’Espanya que s’haurien produït des del maig fins al setembre del 2014 per molt que tota la maquinària de comunicació del Govern se centri a fer creure el contrari. 
La xarxa d’extorsió i espoli contra BPA hauria tingut mesos per planificar les seves actuacions, el full de ruta, la bateria de missatges a passar i els mitjans de comunicació a utilitzar. Però no van preveure una realitat que no podien controlar: després de fer una llei exprés contra BPA, després de posar en marxa una immediata auditoria per identificar la suposada estructura de blanqueig de diner criminal o del narcotràfic dins de BPA i després de dedicar-hi 120.000 hores, resulta que a BPA no existia cap xarxa de blanqueig de diner criminal ni del narcotràfic. Aquest seria el gran error de càlcul de la suposada xarxa d’extorsió i espoli i que tira per terra tota possible legitimació del disbarat realitzat. El fet que el nostre Govern insisteixi a fer entrar el clau per la cabota forçant la interpretació que l’existència d’operacions de compensació de diner B fiscal s’ha d’assimilar a una xarxa criminal esdevé un disbarat evident que obre la interpretació d’una forta implicació en la mencionada xarxa.   
A la vista dels fets, és l’hora que tot l’arc parlamentari presenti una moció de censura a Toni Martí que permeti treure a la llum en sessió parlamentària oberta a tot el poble sobirà andorrà el que ha passat i les greus conseqüències que se n’han de derivar.