De servidors i d’esclaus

Bon dia tingueu!! Sobretot els que treballeu de cara al públic i també els que heu de ser atesos per algú d’un establiment, públic o no. Això deu suposar una gran majoria de la població. I us ho desitjo perquè serà difícil que no us trobeu amb el malcarat o malcarada habitual que us despatxa com qui va al lavabo i que pensa: “Total, pel que em paguen.”

Potser un altre us demanarà qualsevol cosa amb el típic “psst” o “hey” o “tu”!! N’hi ha que pensen que són a casa seva i tu ets el seu criat.
La mala educació, com les Falles o la Patum de Berga, és patrimoni de la humanitat. Sempre hi ha hagut mal educats!! Però n’hi ha de dos tipus: 1. El mal educat “prepotent selecte” que habita les altes esferes, que acostuma a remenar molts diners i la mala educació del qual consisteix a menystenir, gairebé obviar, qui el serveix, com si no existís. A canvi pot deixar-li bones propines o beneficis. 2. El mal educat “prepotent estúpid”, que és el més habitual. Va envoltat d’aquella aura d’importància concedida per un ésser superior i que només ell posseeix i tot al seu voltant queda esborrat davant la seva presència i normalment sota el seu volum de veu. Ell és el “senyorito blanc” i els altres “els negres esclaus” al seu servei. Aquest és capaç d’insultar, fins i tot, només per marcar territori. 

Hem arribat a un punt en què hi ha gent (més de la que seria desitjable) que confonen “comprar un servei” amb “manar un esclau”. Hem perdut la noció de servei als altres, des del polític o treballador de la funció pública fins al dependent o el cambrer que estan al servei del públic i no a l’inrevés. I el dret a ser atès sense que t’hagi d’afectar la mala nit o els problemes personals o salarials que té qui t’està oferint el servei.  De la mateixa manera qui va a un establiment, públic o privat, a gestionar un document o a prendre un cafè no ha de pressuposar que pel fet de pagar pot tractar de qualsevol manera, talment com si fos un criat al seu servei exclusiu, la persona que l’està servint.

Ens hem deixat dominar pels diners. Amb els diners a la mà hem perdut l’educació. No entenem que estem comprant un servei i que, si no ens agrada, podem canviar de servidor (fins i tot de polítics!!). Les tres paraules màgiques que sempre he defensat, “bon dia”, “gràcies” i “sisplau”, estan a punt de des­aparèixer del nostre diccionari habitual. És més, hi ha gent que s’estranya en sentir-les!! Les hem substituït per “És que jo pago!!”. I jo penso: ¿i què? ¿Això et dóna dret a ser mal educat? Doncs mal per mal, paga el doble perquè de mal educat no te’n tornaràs més!!
I això ho hem aconseguit entre tots. Ens van dir que tot era vàlid. Que qui tenia diners tenia poder. I qui tenia poder ho podia aconseguir tot. Però ningú ens va dir quin era el mínim ni el màxim de diners que, com veiem a les pel·lícules (ai, les pel·lícules!!), et permeten perdre el respecte i manar sobre tothom.

I aquí estem! Qualsevol cagabandúrries, d’aquí o vingut de vacances, es creu amb el dret d’exigir-te, basant-se en qui sap quin dret monetari, que l’atenguis abans que ningú, sense dir ni piu i amb ordres contundents. I pobre de tu que no ho facis perquè ell o ella paga!!
Jo només us puc dir que a casa meva ningú em falta al respecte i que aquella màxima que devia inventar-se algú que mai va tractar amb públic i que diu “El client sempre té la raó” és MENTIDA!!