Lluny de tot

Les merescudes vacances; després d’estar tot l’any treballant de valent toca reposar, trencar la rutina i, com diu el tòpic, carregar les piles per encarar un nou curs. Per aconseguir aquests objectius a mi em cal marxar d’Andorra. No sóc l’únic, ho sé, ja que l’èxode d’andorrans a l’estiu és massiu, la gran majoria cap a la segona residència, Salou, Cunit, Cambrils i altres destinacions costaneres que serveixen per canviar la muntanya per un altre entorn, mariner, per respirar iode i menjar peixet.

Per trencar la nostra rutina, la meva família i jo ens endinsem a la comarca del Priorat, un pèl lluny del mar però també lluny de les massificacions típiques del mes d’agost. Ens establim a Escaladei, un poble amb una quarantena d’habitants censats, als peus de la serra del Montsant, l’origen del qual es remunta a 800 anys enrere, quan l’orde dels Cartoixans va decidir establir un convent en aquest paratge de llarga tradició eremítica, Scala Dei. Els cartoixans necessitaven tranquil·litat per poder practicar els seus vots de silenci, oració i penitència. Per aquesta raó, a un quilòmetre de distància van fundar la conreria on hi havia els treballadors que els conreaven els camps, cuidaven el bestiar i feien altres sorolloses feines que podien destorbar la pau del convent.

Així doncs tenim l’origen de la conreria d’Escaladei 800 anys enrere, com la mateixa cartoixa. Avui en dia la calma que es respira a la cartoixa deu ser la mateixa que fa vuit segles. L’estan restaurant de la destrossa que va patir el 1835, arran de la desamortització de Mendizábal, de mans dels pagesos cansats del vassallatge sofert durant el pas dels segles. Cal dir que ara, amb la reconstrucció que hi estan fent, és una visita obligada si esteu per les comarques de Tarragona. Al mateix temps podeu aprofitar per dinar en algun dels tres restaurants que hi ha al poble i comprar productes típics a l’antic Molí d’Oli que hi ha a la plaça i vins de la terra a la vinateria del Boli, o herbes i productes naturals a l’Herbarium de Scala Dei. Aquests són tots els establiments que hi ha al poble, tres restaurants i tres botigues, tot el contrari d’Andorra. Potser per desintoxicar-nos de tant consumisme està bé anar a buscar l’extrem oposat.

Al bell mig del poble, a la vora de la plaça, hi trobem els cellers de Scala Dei, que ocupen un edifici que pertanyia als monjos i que data del segle XIV. Aquest celler és un dels molts que hi ha a la zona i a la comarca que, amb una superfície lleugerament superior a la d’Andorra, al voltant de 498 km2, té dues denominacions d’origen per als seus vins, DO Priorat al centre de la comarca i DO Montsant a la perifèria, totes dues de gran qualitat i anomenada i que indiquen la gran tradició vinícola que té aquesta terra. Ens trobem envoltats de vinya que ara mateix està madurant per ser collida a mitjans de setembre.

Per a mi i la meva família, venir a Escaladei és com fer un retir espiritual, és connectar amb els elements, és fer vida pràcticament contemplativa, sense presses, sense horaris, just el que ens cal fer durant les vacances.