Administració sense ministre

Conec el cap de Govern, periodísticament parlant, almenys des de l’any 1993, quan li vaig fer una entrevista com a candidat a les eleccions generals per Escaldes-Engordany. Reconec, però, que la notícia de l’oferiment de la cartera d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions a un exdirigent del PS em va desconcertar. En l’àmbit polític ja estem acostumats a veure incongruències de tota mena, però això ja em sembla massa. Tothom sap que Martí és un estrateg hàbil movent fitxes en els moments polítics difícils, cosa positiva en un polític. Em fa la sensació, però, que aquesta vegada s’ha passat una mica de la ratlla. I és que la credibilitat del sistema parlamentari del país hauria quedat molt malmesa si es pogués arribar a ser ministre tant formant part del partit que governa com dels que exerceixen la tasca de control del Govern. Si el nomenament s’hagués concretat, s’hauria arribat a una situació que els ciutadans, independentment del seu signe polític, no haurien entès. Una altra cosa seria que es fes un Govern de concentració o de concertació per fer, d’una vegada per totes, les reformes que el país necessita, sobretot pel que fa a l’impuls de l’economia. Aquesta és una possibilitat que fins i tot va llançar Martí a principis de la legislatura davant de l’envergadura de la crisi de BPA però que ara sembla descartada, quan segurament seria la que tindria més suport social. I mentrestant la trista realitat és que un dels ministeris més importants continua vacant, quan des de fa molts anys se’ns està venent la idea, i sembla que tothom hi coincideix, que cal una reforma de l’administració.