Acord d’associació amb la UE
Dissabte passat la gent d’SDP vam mantenir una sessió de treball sobre el camí encetat l’any 2010, quan encapçalava el Govern, cap a l’acord d’associació amb la Unió Europea.
La sessió de treball era dirigida per Joan Clavera, doctor d’economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que fa més de dotze anys que ens assessora en l’àmbit de les relacions amb la Unió Europea.
Massa sovint sentim i llegim comentaris i opinions que semblen assentades en el moment immediat i només consideren la situació des d’una perspectiva curta de vista, en funció del dia a dia. Per això ens vam voler fixar en el context internacional i l’aparició recent de la desglobalització, analitzant també un nou fenomen significatiu, que és l’alentiment del comerç mundial.
També vam dedicar una atenció especial a les actituds dels nostres veïns del nord i del sud davant del camí andorrà cap a un nou embrancament amb la Unió Europea. Vam poder comprovar que sovint hi ha una bona distància entre els discursos oficials –i la comunicació del Govern de DA– i les accions concretes dels nostres veïns, a Brussel·les.
Es veu així com el paper del Govern de Mariano Rajoy en la decisió de liquidar el tracte preferent del tabac en el marc de l’acord actual amb la Unió ha estat cabdal, per molt que Toni Martí i Gilbert Saboya intentin dissimular-ho.
El nostre conseller general, Víctor Naudi, ens va explicar que la relació que manté el ministre d’Exteriors, Gilbert Saboya, amb la comissió de Política Exterior del Consell General està presidida per la manca de transparència. Tant és així que ahir dilluns el ministre d’Exteriors va convidar els consellers generals, acompanyats dels seus assessors en matèria europea, a una “lectura comentada” d’un text que reflecteix una part important –l’àmbit institucional– de l’actual negociació.
Una “lectura comentada” en la llengua que parlem la ciutadania s’ha de traduir pel següent: “Tenim un document cabdal per conèixer l’estat actual de la negociació amb la Unió Europea, però com que no em fio de vosaltres no us el donaré pas. Si voleu veniu a escola, allí us el llegirem i us el comentarem.”
Una burla, una befa i, sobretot, una cridanera falta de respecte. I una clara fallida de les normes bàsiques de l’Estat de dret constitucional.
El lingüista i assagista italià Raffaele Simone ha publicat un interessant llibre sobre les conseqüències de la fallida de la democràcia. Hi analitza la “democràcia despòtica” en la qual l’executiu confisca el poder, menystenint el parlament, davant la indiferència quasi general.
De ben segur que Raffaele Simone desconeix la situació política andorrana, però hem de reconèixer que la seva descripció permet encabir perfectament la llastimosa situació a la qual ens ha portat el Govern del pensament únic i les certituds mandroses.
Però per malament que ho facin estem ben convençuts de la nostra voluntat d’avançar cap a l’estabilitat, econòmica i social, que només ens pot donar un bon acord d’associació amb la Unió Europea.
Aquesta és la via en la qual SDP pensa continuar treballant des de la responsabilitat i la seriositat.
Deixem de banda tant el seguidisme com l’aplaudiment fàcil a l’acció del Govern en l’àmbit de les relacions amb Europa, que ens sembla erràtica i mal preparada.
(Comiat: vam començar el matí amb un minut de silenci en record emocionat del nostre company Patrici Infante Beard, que havíem acomiadat dimecres. Una bona persona, excel·lent company en el compromís progressista i exemple d’integració al país. Arribat del seu Xile natal en la dècada dels setanta, havia sabut assentar les seves arrels personals, familiars i ciutadanes a Andorra. El trobarem a faltar.)
Versió per a imprimir