Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Ordino, retaule, art modern, Sant Crist, Mestre de Pal, Isidre Clusa, Agustí Claramunt, Universitat de Girona
Andorra, Ordino, retaule, art modern, Sant Crist, Mestre de Pal, Isidre Clusa, Agustí Claramunt, Universitat de Girona

El bo era Claramunt


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

“Die 10 ano domini 1653 in loco de Hordino los sagrestans de la parroquial de Hordino han donat a fer lo retaule del St Cristo als joves Hisidoro Clusa y Agustí Calaramunt. Han de ferlo (...) ab dues columnas, caixeta y a posar lo Santissim, y una figura de St Corneli, altre de St Sebria y prometan de donarlo fet per tot sants primer vinent...” Aquest document exhumat de l’Arxiu Nacional pels investigadors de la Universitat de Girona que entre el 2008 i el 2010 van catalogar el nostre art modern –ja ho saben: datat entre els segles XVI i XVIII– va ser precisament la clau que els va permetre posar nom i cognom al fins aleshores anònim Mestre de Pal. Anònim i també prolífic, perquè de les seves mans van sortir fins a mitja dotzena dels nostres retaules, començant pel del Carme de Santa Eulàlia d’Encamp i acabant pel Sant Crist d’Ordino. I com es veu, el Mestre no era un, sinó dos: Isidre Clusa i Agustí Claramunt.

Si en parlem avui i aquí és perquè el servei de Patrimoni ha començat precisament aquesta setmana la restauració del Sant Crist: si el volen veure, encara hi són a temps, però és qüestió de dies que se l’enduguin al taller d’Aixovall. I s’hi quedarà uns quants mesos. El tractament serà l’habitual en aquests casos: neteja a fons de la brutícia i el sutge acumulat durant els últims tres segles i mig; fixar els aixecaments de la policromia –aquesta mena d’esparadraps pretenen evitar precisament que la cosa vagi a més durant el trasllat– i desinfectar el retaule, amb aquell formidable i expeditiu mètode que consisteix a introduir cada peça en una bossa hermètica i injectar-li un gas sense oxigen que acaba liquidant per ofegament corcs, ous i larves. Ecs!

Doncs resulta que el bo era Claramunt, l’escultor, i que Clusa, fill d’Oliana amb taller a la Seu, era l’humil retauler, l’autor de l’austera i insòlita estructura arquitectònica del Sant Crist d’Ordino: “Dues columnes muntades sobre pedestals que sostenen un entaulament coronat per un frontó amb la imatge esculpida del Pare Etern”, diuen els historiadors gironins. Claramunt –sostenen– és el destre artesà que es va encarregar de la talla: “Malgrat la rigidesa del tronc superior, l’obra és convincent i expressiva. Ben al contrari, les escultures de Clusa pequen sempre de poca habilitat a l’hora de dotar-les de naturalitat. No hi ha cap retaule associat a Clusa que presenti una talla de tanta entitat i potència.” Encara són prou generosos, perquè a l’hora de jutjar el retaule de Sant Isidre de la parroquial de la Massana el despatxen sense embuts com “un artesà dotat de molt poca destresa per a la talla” i “escultor o fuster molt poc expert”, dotat d’un estil “matusser”, amb un “succint univers constructiu” i a qui “ni la pràctica acumulada amb el pas del temps ni la contemplació de l’obra dels seus col·legues van aconseguir desviar d’una personalíssima ortodòxia creativa”. És per això, conclouen, “que en aquesta societat Claramunt degué ocupar-se de la talla de les figures, i Clusa de la part arquitectònica”.

Així que el bo era ell. La llàstima és que de la mitja dotzena d’obres andorranes atribuïdes al Mestre de Pal, només està “clar” que participés en el Sant Crist d’avui: “El contracte d’Ordino els esmenta com a joves escultors; la societat es degué dissoldre al cap d’uns anys, i Clusa, instal·lat a la Seu, degué seguir treballant en solitari abastint un mercat modest però actiu, que li permeté treballar ben bé fins a la fi del segle XVII.”

Pel que fa al Sant Crist, en fi, el contracte del 1653 estipula, a banda del preu –“honze dobles”, que s’havien de pagar “ora de present dos dobbles, a St March una dobbla y lo restant la mitat a mitga obra i lo restant en asentada la feina”–, que el fons del retaule havia de dur una “caixeta” i dues imatges –els patrons: Sant Corneli i Sant Cebrià–, que s’han perdut si és que mai es van fer.

Si s’han quedat amb ganes de més històries com la de Clusa, Claramunt i el Sant Crist d’Ordino, sàpiguen que el ministeri té la intenció de publicar abans de fi d’any el catàleg de l’art modern, ampliat amb els resultats de les investigacions del 2014 a l’Arxiu Nacional i als arxius departamentals de Perpinyà, al darrere de pistes sobre els il·lustres anònims que encara esperen que algú els retorni la identitat. Hem posat nom gràcies a ells als mestres de Canillo (Miquel Ramells), Ansalonga (Jeroni d’Herèdia) i Pal, però ¿i l’autor del retaule de Sant Pere Màrtir? ¿I el del retaule major de Sant Iscle? ¿O el del baldaquí de Sant Bartomeu? Una miqueta més de paciència.

Andorra
Ordino
retaule
art modern
Sant Crist
Mestre de Pal
Isidre Clusa
Agustí Claramunt
Universitat de Girona

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte