L’extensió andorrana de l’Institut Cervantes, inaugurada ara fa dos anys, seguirà compartint com a mínim a mitjà termini la programació de la seu de Tolosa, que exerceix des de primer dia com a germana gran. De fet, bona part del cartell anual –mitja dotzena d’activitats entre conferències, exposicions i concerts– es nodreix de la programació tolosana. Així ho va assegurar ahir l’ambaixador espanyol, Carlos Pérez-Desoy: “Estem acabant de tancar la programació d’aquest curs, però el format serà similar al de les últimes dues temporades”.
L’únic tastet que en va avançar és el recital que el 7 de març protagonitzarà la guitarrista Sílvia Nogales al Teatre Comunal de la capital, amb l’espectacle Seda i amb motiu del Dia de la dona. Així que queda de moment en standby l’auguri de l’aleshores director de l’Institut Cervantes de Tolosa, que fa dos anys, i amb motiu de la inauguració de l’extensió andorrana, feia volar algun colom: “Les noves seus del Cervantes són habitualment fruit de l’evolució d’una forma de col·laboració prèvia, com la de Dakar, que va obrir el 2021 a partir d’una aula. Per això dic que l’extensió que avui inaugurem podria ser la llavor d’una futura seu”.
Podria ser-ho, però de moment no ho serà. El gruix de l’activitat del Cervantes andorrà continuarà sent la gestió dels exàmens DELE d’espanyol com a llengua estrangera, proves que ja es convocaven abans que obrís l’extensió però que el Cervantes s’encarrega de promoure. El cert és que l’ambiciosa declaració d’intencions amb què va arrencar fa dos anys –havia de fomentar el cine espanyol, també el teatre, les trobades d’escriptors i el punt Cervantes a la biblioteca universitària de Sant Julià ha quedat reduït a aquesta mitja dotzena d’activitats anuals, sense fil conductor ni molt menys continuïtat en el temps, repartides al llarg del calendari i a anys llum, per entendre’ns, de la temporada cultural francesa. Ni en qualitat ni molt menys en quantitat.