El Nomenclàtor, ‘sine die’

Si algú encara tenia l’esperança de disposar d’un nomenclàtor oficial i reconegut per tothom, ja s’hi pot anar posant fulles. La ministra Gelabert va ser ahir claríssima en la seva indefinició: “No em vull comprometre si es farà o no aquesta legislatura.” El cas és que des de fa mesos té sobre la taula l’última proposta de la Comissió de Toponímia, amb la doble adscripció dels sis topònims de la Solana que es disputen Canillo i Encamp. Una proposta que no agrada als canillencs –perquè el Nomenclàtor del 2010 estableix l’adscripció única a Canillo– i a la qual difícilment renunciaran els encampadans, i que precisament per això el ministeri tem que acabi a la Batllia. Així que millor deixar-lo al calaix. Mentrestant, l’únic Nomeclàtor publicat al BOPA i, per tant, oficial, és el del 2010. El que estableix, sí, les tres grafies maleïdes –Canòlic, Juverri i Aubinyà– rectificades posteriorment pel Govern (de Bartumeu) però encara no publicades i, per tant, no vigents. Així que, a dreta llei, hem d’escriure Canòlic.