Diari digital d'Andorra Bondia
El pop folk de Sergi Blanch s’endú el concurs de la Fada i Pali esgarrapa un quart lloc
El pop folk de Sergi Blanch s’endú el concurs de la Fada i Pali esgarrapa un quart lloc

El pop folk de Sergi Blanch s’endú el concurs de la Fada i Pali esgarrapa un quart lloc


Escrit per: 
A. L. / Foto: Rosa Alberch

Insisteix Oriol Vilella, que formava part del jurat, que el propòsit del primer concurs de cançó de La Fada Ignorant que es va decidir dissabte –amb victòria del barceloní Sergi Blanch, de seguida en parlem– era “esperonar” el personal perquè freqüenti el local de Fiter i Rossell a la capital, l’únic que des de fa vuit temporades, i lluitant contra els elements, manté la flameta de la música en directe en aquest racó de món nostre. I parla Vilella des de la convicció que perquè la gent surti de casa el que cal és “motivar-la”. Doncs es veu que el concurs els va motivar perquè les dues semis i la final de dissabte van omplir. Un miratge, adverteix, “perquè la realitat és que la gent no va a La Fada ni enlloc, i que en aquest país no hi ha l’hàbit d’anar a escoltar un paio que toca i canta”. Doncs ens l’estem jugant perquè –ho recordava la setmana passada Toni Fernández– o la cosa canvia o aquest podria ser l’últim hivern de La Fada.

Ja ho veurem. El cas és que la primera –i qui sap si última– edició del concurs se la va embutxacar el barceloní Sergi Blanch. Un habitual del local amb molta carretera a la motxilla i a qui fins ara coneixíem pels seus covers però que s’ha reinventat en cantautor: compareix a l’escenari armat de guitarra i looper, amb corista i el seu fill –10 anyets– al caixó. I el resultat, diu Vilella, són uns temes d’arrel mediterrània, amb un puntet folk sense deixar de ser pop: “Ens va deixar parats el nivell de les composicions, musicalment excel·lents, i una veu espectacular.” Blanch va protagonitzar ahir mateix el concert de clausura del concurs, al costat d’El Sobrino del Diablo, un clàssic de La Fada que ha actuat també com a jurat. Si se’l van perdre, no pateixin, tindran oportunitat d’escoltar-lo de nou a La Fada, a la temporada d’hivern, i també al Jambo. I millor encara si es compren l’EP amb cinc temes que constitueix un dels premis en espècie del concurs.

La segona posició va ser per a Ingmar, músic holandès establert a Barcelona –fa set anys i per amor, ai– que canta en català i que, tot i que musicalment no arriba al nivell dels seus companys de podi, admet Vilella, “és un paio de dos metres llargs que quan salta a l’escenari et fa patir, a veure per on surt, i resulta que és un animal escènic que es posa l’espectador a la butxaca des del primer segon. Té un carisma i una simpatia que rarament he vist, i les lletres són bones”.

La sorpresa de la nit la va posar el català Noel Biniés, que a les semis ja va deixar molt bones vibracions. El jurat, que completaven la periodista Rosa Alberch, el poeta Richard Invernon i el crític Mario Gómez, va premiar l’“enorme potencial” de la seva proposta mestissa, que va resumir en tres “supertemes”. I Vilella no és donat al ditirambe. La quarta posició, en fi, se la van repartir ex aequo Pali, l’únic músic local que va tocar metall –Martha Roquet també va cantar a la final–, i els murcians Cere Vera. Tots dos, amb una proposta similar, aquesta cosa a mig camí entre la rumbita i el flamenquito, per dir-ho com Sabina. De Pali, que va comparèixer amb Toni Fernández al baix i David Amat a les percussions, el jurat en va destacar no només la projecció sinó l’estupenda realitat que, segons Vilella, ja és: “Les lletres són precioses, i pel que fa a la música, ell diu que fa rumba però la veritat és que va molt més enllà, que toca molts pals flamencs. Com a mínim, flamenc pop, i que bé que sona.”

Andorra
la Fada Ignorant
concurs de música
Toni Fernández
Oriol Vilella
Sergi Blanch
Pali
Ingmar
Noel Biniés

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte