Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra Crèdit Andorra any Ramon Casas pintura retrat Júlia Gemma Martín
Andorra Crèdit Andorra any Ramon Casas pintura retrat Júlia Gemma Martín

El toc andorrà de l’Any Ramon Casas


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Col·lecció Crèdit Andorrà

Parlar del modernisme és parlar de Casas. D’acord: també de Rusiñol, de Nonell i, és clar, de Mir, l’epígon de l’edat daurada de la pintura catalana. De tots ells en conserva obra el fons d’art de Crèdit Andorrà, així com —ja que parlem del tombant de segle XX— de Gimeno, Opisso, Meifrén i Casagemas. Però resulta que aquest 2016, i amb l’excusa del 150è aniversari del naixement del nostre pintor d’avui, un grapat d’institucions catalanes han convocat l’Any Ramon Casas, que va arrencar a principis de març al Museu del Modernisme de Barcelona (La vida moderna) i que fins al gener del 2017 programarà sis exposicions més al Cercle del Liceu (Júlia, el desig), al Museu Pau Casals (Ramon Casas al Museu Pau Casals), al MNAC (Les ombres xineses dels Quatre Gats), al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí (Rusiñol i Casas per Catalunya en carro), a la Fundació Rocamora de Barcelona (Ramon Casas en família) i al Museu Maricel de Sitges (La modernitat anhelada).

Si en parlem avui és perquè l’Any Casas tindrà un toc nostrat i, a més, imminent: el fons d’art de Crèdit Andorrà aportarà dues de les quatre obres que posseeix del pintor català a l’exposició que la setmana que ve s’inaugura al Cercle del Liceu: es tracta de Júlia, oli sobre tela del 1915, i d’un autoretrat de grans dimensions i sense data —però posterior al 1917—. Dues obres que s’exposen habitualment a la pinacoteca de l’entitat i també al museu virtual (www.art.creditandorra.ad), iniciativa modèlica —i cas únic al país— estrenada el 2013. La del Cercle del Liceu serà una mostra consagrada, com el títol deixa clar des del principi, a Júlia Peraire, primer musa, després companya i finalment esposa i model del pintor des que la va conèixer, el 1905: tenia 18 anys, 22 menys que ell, i treballava de cambrera a la Maison Dorée de Barcelona. Casas la va convertir —diu la historiadora Gemma Martín, conservadora del fons de Crèdit Andorrà— en protagonista de desenes d’obres i la va retratar en totes les tècniques i formats. Al Liceu compartirà catàleg amb un centenar de peces, la majoria de les quals procedents de col·leccions particulars —entre dibuixos, pintures, cartes, fotografies i altres documents—, centrades en una dona que per a Casas encarnava l’ideal femení —“Una dona moderna i esvelta, elegant i d’aspecte afrancesat”— i que si bé als inicis retrata amb òbvia sensualitat —la peça estrella és La sargantain, amb la model posant en postura obertament sexual— amb el temps anirà convertint en epítom de la dona burgesa que deixa entreveure el retrat de Crèdit.

Exactament en això —una burgesa amb tots els ets i uts— és en el que es va convertir Júlia en casar-se amb el pintor, el 1922. És clar que va haver de suar-ho: no van poder conviure —les convencions de l’època: Casas s’hi jugava una suculenta herència— fins a la mort de la mare d’ell, el 1912, i encara trigarien un decenni a passar per l’altar. Però mentrestant assistim a la portentosa metamorfosi de la cambrera en senyora. De fet, la nostra Júlia és del 1915 —tot i que un error recurrent en la datació diu que és del 1925— i si el lector es pren la molèstia —o més aviat el gust— de comparar-la amb La sargantain, que és del 1907, comprovarà que la mutació va ser extraordinàriament ràpida.

No menys interessant, diu Martín, és l’autoretrat d’aquí al costat, raresa absoluta dintre de la producció de Casas no tant pel tema —es va autoretratar des dels inicis de la seva precoç carrera— sinó pel format i, sobretot, pel vestuari: en lloc de la pipa i el barret que es van acabar convertint en marca de la casa, aquí es va vestir amb la capa reglamentària del pilou, el soldat ras francès. Amb un bon motiu: francòfil militant —entre el 1880 i final de segle va viure intermitentment a París—, Casas acabava de ser condecorat amb la Legió d’Honor pels serveis prestats a la causa aliada —el 1917 havia organitzat a Barcelona una gran retrospectiva de pintura francesa per recaptar fons— i, com és obvi, se’n sentia legítimament orgullós. Si tenen l’oportunitat, en fi, no perdin l’ocasió de visitar-los al Cercle del Liceu, exclusiu club habitualment vedat al públic en general que a més conserva una sala, la Rotonda, decorada amb enormes plafons del mateix Casas. I, si no, punxin a www.art.creditandorra.ad.

Andorra
crèdit andorrà
any Ramon Casa
s pintura
retrat
Júlia Gemma Martín

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte