Com deia la cançó, alguna cosa mor a l’ànima, però en aquest cas, cada cop que el FeMAP acomiada una nova edició. Si més no, així és per a aquesta colleta de seguidors impenitents que s’ha anat creant la programació que cada any s’empesca Josep Maria Dutrén, el director artístic del cicle. Tranquils, però, que ja engega motors per a l’estiu vinent. Enguany ha fet parada a Sant Julià de Lòria i Engolasters. 

Els cònsols lauredians semblen satisfets amb la primera edició a la parròquia. Plaça fixa?
El cònsol major, Josep Majoral, en va quedar molt content i així m’ho va dir. Més que compromís, un comentari per expressar la seva voluntat, i ens vam emplaçar a la ronda que faig per tots els pobles. 

El FeMAP també satisfet?
Molt, molt. Nosaltres a Andorra sempre havíem treballat amb el Govern. En retirar-se ells, vam quedar orfes (a banda del concert que patrocina FEDA, a Engolasters) i que aparegués el Comú em sembla notable, potser hem d’anar a fer acords amb les parròquies. No sé, vaja. També parlarem amb Cultura, ara que la ministra ha canviat. 

Es recuperaran els tres o quatre concerts?
No sé si ho veig  o no ho veig. El Govern es va retirar per la decisió d’una ministra concreta, i ara que no hi és, no sé què pot passar. 

El balanç global diu que han crescut un 5%. Però vostè tendeix a ser molt prudent. 
Estic satisfet, hem crescut una miqueta en entrades, però crec que l’increment hauria pogut ser del quinze o vint per cent si no fos perquè enguany sembla que el turisme francès ha baixat moltíssim al Pirineu. Ho diuen des dels hotels i nosaltres ho hem notat perquè a les cues acostumàvem a tenir francesos i enguany, no. 

Però han fet bons plens. 
Sí, el Seminari de la Seu l’últim divendres estava molt, molt ple, igual que en altres, com Castell de Mur, Llívia... En canvi, a Organyà va estar fluixet. Amb l’alcalde [Celestí Vila] vam comentar que potser cal canviar-ne la data. A Sant Julià, prou bé per ser el primer cop. 

Al Seminari, al Consort Polifem i la soprano Aurora Peña els van aplaudir a rabiar, amb crits de bravo! Amb el company de banc i comentarista del festival, Marià Cerqueda, ens vam estranyar, perquè el públic pirinenc és ‘fredot’. Gent de fora?
No sabria dir si és això. Jo més aviat diria que el concert va provocar eufòria, molt animat, amb aquell xorro de veu de la soprano, que una mica més i fa caure les parets... Públic de fora de la Seu? No sé. Estranger, no.  

En tot cas, com veu la relació de la gent del territori amb el festival? Se’l fan seu?
En realitat, és difícil que s’ompli amb gent del poble. Sempre comento amb l’alcalde o regidor i tots miren molt quin públic hi ha. L’alcalde de Coll de Nargó, per exemple, deia que del poble n’hi havia pocs. Igual que a Vilanova de Banat: del lloc potser n’hi havia quinze. Hi ha gent de fora del Pirineu, perquè els packs turístics funcionen, i hi ha gent que circula i va seguint els concerts. Potser per la zona. A Farrera, que era un lloc nou, amb quatre cases, estava ple, ple, ple, i l’alcalde em deia que era gent de fora. 

L’any vinent, en marxa. 
Ha de tenir la graella, el calendari, abans de Nadal. Tres mesos per preparar-lo. Abans, però, cal conèixer la voluntat de cada Ajuntament, que sols es compromet per a cada edició. En molts casos, ja ens coneixem, però com que hi va haver eleccions, molts equips de govern han canviat. O, a Andorra, en el cas de FEDA, hem de valorar i decideixen si continuen o no. Res no està garantit. 

A la Seu, la ciutat on s’inaugura, ho tindrem assegurat!
Home, suposo, però és un dels alcaldes nous i m’hi he de trobar. Vam quedar que al setembre en parlaríem. De moment, crec que ha vingut a tres dels quatre concerts a la ciutat. 

La Seu va perdre un concert. 
Sí, ja l’any passat. Va minvar l’aportació el 2021, després de la pandèmia, i el 2022 la van tornar a reduir. 

Quant aporta?
Actualment, 27.000 euros. 

Un actor important deu ser el Bisbat d’Urgell. 
No hi ha res de signat, cap conveni ni res, però comptem amb la seva complicitat per utilitzar els seus espais. Hi ha cordialitat, sí, els agrada que estiguem a casa seva. No sols a la catedral, sinó a totes les esglésies seves pel Pirineu. 

La catedral és un escenari molt emblemàtic, però al Seminari, el que perdem en carisma ho guanyem en so. 
Indubtablement. A mi m’agrada molt més el Seminari.  Enguany vam fer-hi la inauguració i jo plantejaré que traspassem l’acte al Seminari, sí. No va quedar desdibuixada, va quedar igual de solemne. 

A prop, ens queda llançar-li l’ham a Valls de Valira. Amb el patrimoni que té, d’Ars a Tavèrnoles. 
Ho vaig intentar fa ja bastants anys, potser hi havia un altre alcalde i tot, i no va estar interessat. Vaig veure Ars, amb aquell campanar rodó fantàstic, i no va poder ser. Ni a Sant Joan de l’Erm. Va dir que no. 

És una plataforma per donar a conèixer el patrimoni. 
Sí, sí, és indubtable. Però ens hem de posar a la pell de tothom: els municipis no tenen grans pressupostos i entenc que 2.000 euros per un concert, un sol dia, es pensin si gastar-los quan hi ha altres necessitats al poble. Hi ha alcaldes a qui els ve de 600 euros i veus que estan en una situació difícil. També hi ha qui no veu la cultura com una inversió. 

Hi ha un ‘numerus clausus’, un límit al creixement?
Sempre he fet broma dient que voldria veure 100 concerts i 50 municipis. És probable que els 50 municipis els veiem, potser el 2024 ja n’hi haurà 43 o 44. Va creixent. Però serà més difícil arribar als cent concerts, perquè els petits només n’acullen un, i per a cent concerts, haurien de ser 80 municipis: impossible. Però nosaltres no tenim límit de creixement pel que fa a la gestió. Una altra cosa és que l’aportació que fa cada lloc no cobreix ni una tercera part del cost. La resta ve de la Generalitat i les diputacions. En el cas de la de Lleida, manté l’aportació des del començament: hi havia deu municipis lleidatans i ara els hem doblat. Així que els diners no arriben.