Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra Juberri Sant Julià neolític Patrimoni Feixa del Moro Camp Colomer Carrer Llinàs
Andorra Juberri Sant Julià neolític Patrimoni Feixa del Moro Camp Colomer Carrer Llinàs

Juverri: la primera fàbrica d’Andorra


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Servei de Patrimoni

Dies moguts per a l’arqueologia d’aquest racó nostre de Pirineus: la setmana passada recollíem les últimes novetats sobre el jaciment neolític de la Feixa del Moro, que Gerard Remolins ha datat exactament entre el 3700 i el 3600 abans de Crist, a banda d’escatir part del misteri que envolta els dos adults que van ser inhumats en aquest cementiri prehistòric —dues dones d’entre 20 i 26 anys, una de les quals acompanyada d’un nadó— i apuntar la dieta d’aquelles paleo­lauredianes —carn d’herbívors i cereals, ni rastre de peix, ni tan sols de truita de riu—. Doncs avui és el torn de dos jaciments veïns i pràcticament coetanis de la Feixa del Moro: Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28, tots dos també a Juverri. El servei de Patrimoni n’ultima una monografia que veurà pròximament la llum, així que res millor per anar obrint boca que els primers resultats de les excavacions que s’hi van efectuar el 2009 a partir de respectius articles presentats pels arqueòlegs del servei al 3r Col·loqui d’arqueologia d’Odèn (2011) i a les VI Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica, que van tenir lloc el maig del 2013 a Barcelona.

I els resultats no poden ser més espectaculars: als dos jaciments d’avui, datats entre el 4500 i el 3956 abans de Crist —això sí que és precisió!— s’hi va excavar mig centenar d’estructures entre fogars (una), fons de cabanes (dues), sitges (set, amb profunditats que poden superar els 170 centímetres), cubetes (21) i una desena més de forats de funcionalitat desconeguda. Però el més sensacional són les restes exhumades, sobretot al jaciment de Carrer Llinàs 28: en total, 26 destrals de pedra polida ja acabades, onze més a mig fer i que per raons desconegudes van ser rebutjades per aquells protoartesans lauredians, i 29 restes de talles, així com una petita sèrie de petits punxons elaborats amb os, pissarra i esquist. ¿Què significa, aquesta acumulació de restes lítiques barrejades amb carbons i fragments de ceràmica? La hipòtesi que plantegen els arqueòlegs de Patrimoni per a una col·lecció de materials “del tot inusual” és que ens trobem davant d’un taller de destrals, literalment, “amb diferents individus que es troben en diferents punts de la cadena de producció”. Un taller que, sempre segons aquesta primera hipòtesi, anava més enllà del simple autoconsum i que podria servir —podria— per abastir una rudimentària xarxa d’intercanvis comercials. En altres paraules: Patrimoni ha documentat a Juverri la primera fàbrica del país!

Un jaciment “vital”

Les restes de destrals —les més petites, probablement votives— així com les destrals grosses, els punxons i els cisells es completen amb els fragments ceràmics recuperats de les sitges, on també van aparèixer restes de cereals (civada i blat), així com llegums (pèsols, sobretot!) i herbots, a banda d’una pedra de gres amb un forat al centre que els arqueòlegs suggereixen que podria servir per fabricar els punxons. No es tracta, en fi, només de pedres més o menys polides i de la vaixella dels rebesavis feta miques. Al jaciment del Camp de Colomer hi podria haver hagut una “zona d’hàbitat” —una mena de poblat, per dir-ho clarament, a partir d’indicis com ara cunetes, forats de pal i el que sembla un fogar— “que podria estar relacionada amb algunes de les estructures localitzades a la Feixa del Moro”.

Es tracta, en fi, d’un jaciment sense parangó al país i de “vital importància” per al coneixement d’aquest període, perquè a diferència de la hipòtesi fins ara prevalent per al neolític local —que proposava una ocupació estacional del territori per part de grups humans que vivien sobretot de la ramaderia— les “estructures d’emmagatzematge” i els “possibles fons de cabana” exhumats a Camp Colomer apunten a un model d’ocupació “estable” i fonamentat “principalment” en l’agricultura, que obliga a “revisar” la que anomenen “interpretació clàssica del neolític andorrà”, basada en l’especialització ramadera de l’alta muntanya.

Queden enigmes per resoldre, com ara la relació exacta de Camp del Colomer i Llinàs 28 amb la Feixa del Moro; si van ser estrictament coetanis o no; les causes del traspàs de les dues dones enterrades en aquest fossar neolític i els motius pels quals no s’ha documentat la presència de restes animals als jaciments lauredians. No s’hi amoïnin: les respostes, ben aviat.

Andorra
Juberri
Sant Julià
neolític
Patrimoni
Feixa del Moro
Camp Colomer
Carrer Llinàs

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte