La catalanofília té premi

La traductora de Jaume Cabré al polonès; l’únic membre corrresponent de la Secció Filològica de l’Institut als EUA, i el director de l’Stockholms Kulturfestival. O el que és el mateix: la filòloga polonesa Anna Sawicka (Cracòvia), 1957; el lingüista nord-americà Philip D. Rasio (Indianapolis, 1952), i el gestor cultural suec Claess Karlsson (Estocolm, 1950): aquests són els tres guardonats de la 4a edició dels Premis internacionals Ramon Llull, instituïts el 2012, que constitueixen l’única activitat coneguda de la Fundació Ramon Llull -amb participació del Govern i amb seu a la casa d’Areny-Plandolit, ja saben- i que ahir es van fer públics a l’Auditori Nacional.

Comencem per la grossa, el Premi Internacional -així, per antnomàsia-, dotat amb 8.000 euros i que reconeix -diuen les bases- la trajectòria d’una persona o institució en la difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes. Aquest és el guardó que s’ha embutxacat Rasico, professor d’Espanyol a la Universitat Vanderbilt de Nashville (Tennessee), col·laborador de Joan Coromines i sobretot deixeble de Josep Roca Pons -fundador de la catalanística nord-americana, en les seves paraules- i que des del 1989 imparteix classes de català a Vanderbilt. El jurat el premia per la seva “rigorosa tasca en l’ensenyament i la recerca acadèmica, i per la seva fidelitat al català i a Catalunya”, signifiqui això el que signifiqui. Tot i haver pres el relleu de Coromines en l’estudi de la toponímia catalana -especialment, la del Rosselló- Rasico es definia ahir com un “producte” de l’escola fundada per Roca Pons, “i per això m’he consagrat a l’evolució històrica de la llengua catalanades de les arrels pre-romanes, i sobretot de la fonologia, com han evolucojnat els sons fins a configurar els trets dialectals actuals”, i ho rematava amb una declaració del que el jurat deu entendre per “fidelitat a Catalunya”: “Per mi el català no és només una matèria acadèmica, sinó una cosa que m’arriba aquí. Com diem en anglès, it’s personal”.

La polonesa Sawicka, de la seva banda, es va endur els 4.000 euros del Ramon Llull de Traducció Literària, que distingeix “la millor traducció literària del català a qualsevol altra llengua publicada l’any anterior al de la convocatòria”. En aquest cas, el títol en qüestió va ser Les veus del Pamamo -Glosy Pamamo, en polonès- publicada el 2014 per l’editorial Marginesy de Varsòvia. El cert, però, és que la trajectòria de Sawicka com a traductora, dinamitzadora i gairebé ambaixadora de la cultura catalana a Polònia ve de lluny: exactamet, des que el 1994 es va fer cparrec del lectorat de polonès a Barcelona; contra pronòstic, diu, es va convertir en traductora, i des d’aleshores ha fet parlar en polonès des de Llull fins a Baulenas, Belbel i Sánchez Piñol, amb especial predilecció per Cabré, de qui ha traduït també Jo confesso (2013) i Senyoria (2015) i que s’ha convertit, diu, en un fenomen editorial al seu país. Sawicka, en fi, agraïa ahir el premi perquè reconeix importància, deia, “de la traducció directa des de la llengua original, en aquest cas el català, i no a través del castellà”.

El tercer i últim Llull, el premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana, instituït per distingir una persona o institució “estrangera” que hagi promogut un projecte rellevant per enfortir la creació cultural catalana arreu del món -la tirallonga la firma l’organització- va recaure en el director de l’Stockholms Festival, festival “multidisciplinar” que té lloc a la capital sueca i que el 2014 va tenir Barcelona -i de passada, la cultura catalana- com a ciutat convidada.