L’Arxiu, al Rosaleda (ara sí)

El ministeri n’ultima el projecte per traslladar-lo a l’annex de l’edifici i Riva el justifica per motius de seguretat.

Fa anys que se’n parla, i com és reglamentari en aquests casos el projecte ha anat passant per fases diverses: l’estiu del 2020 el trasllat de l’Arxiu Nacional al Rosaleda semblava dat i beneït; un any després, aquell entusiasme inicial s’havia anat refredant per les reticències dels tècnics del departament, que no acabaven de veure clar que s’hi pogués encabir tots els serveis en un mateix circuit sense haver-los de redistribuir (i separar) per tot l’edifici. 

Doncs tornem al punt de partida. Segons  la ministra de Cultura, Sílvia Riva, la decisió està presa i només falten per posar-hi el segell els informes tècnics que confirmin el que  té coll avall: que el Rosaleda és l’emplaçament ideal per als fons de l’Arxiu, des de fa tres decennis en unes dependències de Prada Casadet que s’han quedat petites i obsoletes. “Hi havia una voluntat clara”, diu la ministra, “de millorar-ne la seguretat dels fons, i hem arribat a la conclusió que a l’annex del Rosaleda estaran molt més segurs que al costat d’una canonada, com és el cas de les instal·lacions actuals. Hem fet una previsió pressupostària per adequar les tres plantes de l’annex, tots els estudis indiquen que no hi ha més risc que a Prada Casadet, i la previsió és que l’obra es liciti al segon semestre del l’any i les obres comencin el 2023. El meu compromís era garantir la seguretat dels fons, i la meva intenció és deixar el cronograma tancat”. Tancat, s’entén, abans de les eleccions, previsiblement a la tardor.

Així que l’Arxiu ocuparà les tres plantes del bloc aixecat al costat del centre de català: els fons es dipositaran a la 2 i a la 3, precisament per motius de seguretat, i l’objectiu és encabir-hi quatre dels cinc serveis que presta: restauració, inventari, reprografia i digitalització. El dilema el planteja el cinquè, la sala de consulta, que inicialment s’havia dit que es menjaria part de la sala de lectura de la Biblioteca Nacional. Sembla que ja no serà així, i que la ministra està decidida a executar una fase que en la rehabilitació del Rosaleda es va deixar en suspens i que ara es podria reactivar: l’ampliació per la part posterior de l’edifici per “seguritzar-lo amb mesures passives i acabar-lo de tancar per la banda del riu” De passada, diu, “guanyaríem superfície per acabar d’encabir-hi l’Arxiu en un espai digne”.

El risc 0 “no existeix”
Respecte a les previsibles crítiques pel risc que comporta traslladar els tresors de l’Arxiu –Manual Digest, Pareatges i Politar, els fons notarials i els del Tribunal de Corts, a banda  de més 100.000 documents fotogràfics– a una ubicació on encara és ben viva la memòria dels aiguats del 1937, Riva va apel·lar al realisme i al relativisme. D’una banda, el Rosaleda és “més segur” que Prada Casadet; de l’altra, el risc 0 a Andorra “simplement no existeix”. Es tracta de minimitzar-lo, dipositant els documents en alçada. 

Sembla per tant que arriba a la fi un serial que arrenca, per no remuntar-nos a la prehistòria, en l’última etapa del govern liberal, amb el monumental i fallit projecte Gehry a la Massana. El PS el va liquidar en el breu interregne del 2009-11 i en va arribar a projectar un de nova planta a l’avinguda del Través, també a la Massana. També es va quedar al calaix, i després, amb més o menys convicció van anar desfilant altres ubicacions possibles, des d’un terreny de casa Rossell, a Ordino, a l’antiga fàbrica Reig i l’hotel Glòria, a Sant Julià, passant per l’antiga clínica Santa Coloma i la casa Parramon de la Massana. Res. 

El cert és que Riva ho té ara claríssim: la solució és al Rosaleda. Per optimitzar recursos, perquè és tècnicament una solució òptima i perquè “no hem de perdre de vista el context: si algú somia encara en un edifici  de cinc plantes per a l’Arxiu, revisem com ho podem fer davant l’habitatge social i altres infraestructures i equipaments absolutament necessàries”.

El PS, “esgarrifat” per la mudança

La consellera general socialdemòcrata Susanna Vela, exministra de Cultura i excap de l’Arxiu Nacional, es confessava ahir “esgarrifada” davant de la decisió del ministeri de traslladar el servei al Rosaleda, que ella donava per fet. Per Vela, el hàndicap principal del nou emplaçament és la seguretat. De nou planeja per aquí l’ombra dels aiguats del 1937: “Els espais on volen ubicar-lo estan massa a prop del riu, i només això ja invalida absolutament habilitar-hi les instal·lacions de l’Arxiu”. Insisteix Vela que la decisió contradiu “totes les recomanacions internacionals en matèria d’arxius”. I les enumera: “El terreny escollit per construir-hi un arxiu ha de ser sa: sec i no susceptible d’inundació –nivell freàtic, proximitat a cursos d’aigua, canonades, sortides d’aigües pluvials clavegueres...– i tampoc no ha de quedar exposat a esllavissades o esfondraments”. Tot el compendi de riscos que coincideixen segons Vela al Rosaleda. Quines alternatives proposa el PS? L’edifici de Radio Andorra, “que inexplicablement no s’utilitza, i només això ja és un greuge per al patrimoni immoble i per a la ciutadania”, i el projecte per a un edifici de nova planta a l’avinguda del Través de la Massana que es va redactar en el bienni socialdemòcrata i que DA va arxivar al minut u d’accedir al poder.