L’esquí abans de Miquel Farré

L’honor del pioner sempre serà per a Miquel Farré, de cal Canaro, el carter de Soldeu, que l’hivern del 1924, especialment nivós, va canviar les raquetes pels pals de fusta, seguint l’exemple dels veïns de Porta: acabava de néixer l’esquí andorrà. Encara no un esport, perquè en Miquel del Canaro utilitzava els esquís per repartir la correspondència d’una forma diguem que més còmoda. La cosa esportiva es faria esperar encara uns anys: la primera travessa documentada entre Soldeu i el Pas data del 1929; l’octubre del 1932 neix l’Esquí Club Andorrà i la tardor següent obre el xalet-refugi al peu d’Envalira —26 habitacions amb calefacció, llum i aigua corrent— i el primer i precari remuntador del país (i probablement dels Pirineus): un filferro de 200 metres concebut per Álvar Menéndez, l’enginyer de Fhasa i animador dels primers anys de l’esquí local.

Tot això ja ho sabíem, d’acord. Però, en canvi, són noves de trinca les dades aportades per Alberto Martínez Embid —ja saben, el pirineista, excursionista i grafòman aragonès que el 2011 es va endur el premi Pirene—, que en l’últim número del butlletí digital Montañeros de Aragón repassa amb la prolixitat i l’erudició habituals l’arribada i el desenvolupament de l’esquí per aquí dalt. El cas és que uns anys abans que el carter de Soldeu s’hi posés, la secció d’esquí del Club Alpin de Tolosa organitzava les primeres expedicions fins a Acs, Prades i l’Ospitalet: “L’ultranevadíssim circ del Pas de la Casa és a tocar, així que el més probable és que el desembre del 1907 un parell d’esquís freguessin i, per què no, travessessin la ratlla andorrana.” Ho explica, diu Embid, Marcel Parant al número de març de la revista La Montagne. I atenció que aquest Parant és, juntament amb Clément Decombe, el pioner de l’esquí a Tolosa. Hi ha més: el 2 i el 3 de gener de 1909, una altra expedició de l’Ski Club tolosà surt d’Acs, remunta la vall de Merens, dorm a l’Ospitalet i l’endemà puja fins al coll de Pimorent: “Tot indica que els esquiadors tolosans pul·lulaven amb certa freqüència pel circ del Pas de la Casa, i que l’ascens des de l’Ospitalet fins a Pimorent va ser fins al 1914 tot un clàssic.”

Això, per part francesa; per part catalana, la primera incursió amb esquís es remunta —diu Embid— a l’hivern del 1926, quan Lluís Estasen i altres companys del Centre Excursionista pugen fins al pic Negre d’Envalira. Però la gran fita d’aquests anys heroics potser és, opina l’autor, el multitudinari ascens amb esquís al Comapedrosa: fins a disset esquiadors del Club Alpin tolosà, amb Jean Arlaud al capdavant, van fer alegrement el cim el 31 de desembre del 1929. Disset!