Lorca, el que faltava

Trotalibros reuneix a ‘Trilogía rural’ les tres grans tragèdies del poeta i dramaturg espanyol: ‘Bodas de sangre’, ‘Yerma’ i ‘La casa de Bernarda Alba’.

Ens va deixar de pedra amb Adiós, señor Chips. I ho va tornar a fer amb Cares enmig de l’aigua, amb La mirada de l’àngel i amb Mariana. Tot això, i el que ens deixem pel camí, en l’any i mig pelat que Trotalibros va començar la singladura editorial. Així que ja no és cap sorpresa que Jan Arimany tregui de nou la vareta màgica per publicar un monument indiscutible de la literatura universal: la Trilogía rural, que és un dels noms (l’altre és Trilogía lorquiana) amb què ha passat a la posteritat el fresc de l’Espanya eterna que conformen Bodas de sangre (1931), Yerma (1934) i La casa de Bernarda Alba (1936).

Calia coratge, convicció i també una certa temeritat per atrevir-se a una aventura com aquesta. I des d’Andorra! Però tots tres ingredients li’n sobren a Arimany, que demostra a cada nova entrega que no hi ha res impossible: si fa tan sols dos anys ens haurien dit que un segell concebut, gestat i parit al carrer Ciutat de Consuegra de la capital reuniria al catàleg autors com ara James Hilton, Víctor Català, Janet Frame, Thomas Wolfe i, ara, Lorca, ho hauríem despatxat com un deliri editorial.  Però feliçment, no ho és. Des dels anys daurats d’Editorial Andorra que no vèiem una cosa així.

Així que Federico, perdonin la familiaritat, però sembla que tothom tingui el dret de tutejar-lo, i no serem nosaltres menys. I no qualsevol: el Federico major, en versió dramàtica i a l’altura de la seva poesia majúscula, la del Cante jondo, el Romancero gitano i Poeta en Nueva York. Per què ara, i per què a Trotalibros? Per pura determinació: “Des de molt abans de començar amb l’editorial que somiava a impulsar una edició que reunís la trilogia que culmina la cançó que és la vida de Lorca”. I quan s’hi ha llançat ho ha fet amb totes les de la llei: amb una edició il·lustrada (atenció a les làmines de Javi Cohen) i una edició cuidadíssima. A cada obra li ha atribuït un color: vermell de sang i de passió a Bodas de sangre; el groc de la terra seca i aspra a Yerma, i el  morat de la matriarca eternament de dol a La casa de Bernarda Alba, diu.

Vermell, groc i morat que no són per casualitat els colors de la República. El diàleg estricte dels protagonistes apareix imprès en negre, i  les acotacions, en el color corresponent. L’arribada a les llibreries es farà esperar fins al 21 de setembre, i serà en qualsevol cas una excusa perfecta per (re)descobrir una de les obres culminants del teatre espanyol del segle XX. Per anar fent boca, poden recuperar la versió en català (!) que Andandarà en va pujar a escena fa deu anys, i repassar tota la literatura (un gènere propi, de fet) que ha generat l’assassinat de Lorca, perpetrat el 18 d’agost del 1936 al barranc de Víznar, sota l’acusació d’espia al servei de l’URSS, a banda dels crims d’homosexualitat i d’haver exercit com a secretari de Fernando de los Ríos, autor d’altra banda, i que petit és el món, d’un pamflet titulat Vida e instituciones del pueblo de Andorra, que algun dia caldrà ressenyar i que no és il·lusori imaginar que Lorca arribés mai a llegir.

Però com comprendran, aquesta és una altra història, i el que toca ara demanar-se és com s’ho farà Arimany per sorprendre’ns després de Lorca. I ara, què?