‘Portella’ compleix deu números i repassa els 110 anys de cine a Andorra

ja saben, aquella del llençol penjant del balcó de la casa Felícia de la placeta de Santa Anna -la trobaran a la sala virtual de l’Arxiu- amb la llegenda “Cinematógrafo del Paseo. Gran función para hoy”. L’última, el rodatge interruptus de Danger a les instal·lacions de Sud Radio al Pic Negre. Entre l’una i l’altre, 110 anys de cine al nostre racó de món. Aquesta història formidable nodreix el dossier central del número 10 de Portella, des d’avui mateix a les llibreries. Hi són els pioners, és clar -De l’Ariège à l’Andorre, de Fabra (1928), La república más pequeña del mundo, de Serrate (1933), Andorra, de Cazal (1936)- però també els novíssims -Álvaro Rodríguez-Areny, Carla Altimir, Nil Forcada-, passant pels anys daurats del cineclubisme -els 60, és clar- amb l’Agrupació Fotocinematogràfica i el Cineclub d’Andorra, i un parell de fils especialments prometedors: d’una banda, una breu repassada per les sales de projecció des de la primera de totes, el cine Valira, que va obrir el 1934 a l’edifici que avui ocupa el CAEE. Li van seguir el Modern (1942) i el Principat (1949), i als anhys 60 van proliferar com bolets: el Cine de les Valls, el Cristall, el Center, el Coliseu, el Principal i el Royal d’Encamp. Una història que, com tantes altres, encara s’ha d’escrfiure. L’altre fil són les pel·lícules pedudes, des de la primera que es té constància que es va rodar per aquí dalt -Andorra pintoresca, de Ricard de Baños (1909)- fins a Sangre en la nieve, de Ramon Quadreny (1942). Tot això ho expliquen, en fi, Cinta Pujal, Roser Porta, Pep Benavent, Esther Jover i Txema Díaz-Torrent.

Es tracta, doncs, d’un número de cine. Però com bé deia Aute, l’home no pot viure només de cine: a banda de resoldre d’una vegada per totes -ho dèiem ahir- l’enigma Amat-Piniella, Portella inclou uns quants caramelets més: ho és -¿o no?- la història de La invocació de Sant Jordi, el poema de Sagarra localitzat de miracle (?) el 1980 per mossèn Ramon de Canillo; i ho és també la dosi de ficció, amb un Manel Gibert que s’atreveix també amb el relat (Blues for two), Ricard de la Casa (Alba) i Genís Cinca (La bona vida). La nòmina d’autors i artidstes que ensenyen la poteta en aquesta número la completen Faust Campamà, i Carles Duarte, Ilse Angela Maréchal i Ramon Ganyet. Per molts números més.