Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Tordesillas, orgue, Ignacio Ribas, Ignasi Ribas, Festival internacional d'orgue, 3 siglos de música en el órgano de Santa María de Tordesillas, Joaquín Lois, orgue ibèric
Andorra, Tordesillas, orgue, Ignacio Ribas, Ignasi Ribas, Festival internacional d'orgue, 3 siglos de música en el órgano de Santa María de Tordesillas, Joaquín Lois, orgue ibèric

Reivindicació de l’orgue ibèric


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jonathan Gil

Lois. Joaquín Lois. Els ha de sonar, aquest nom, perquè ell és l’orguener que el 2007 va fabricar –o més aviat crear, perquè cada instrument és únic, com una obra d’art– l’orgue de Sant Iscle, a la Massana. Una petita i poc coneguda joia del nostre patrimoni musical que s’inspira en el monumental llegat de l’orgue ibèric, que va viure l’edat daurada als segles XVI, XVII i XVIII. El reconeixeran de seguida, aquest instrument d’inspiració ibèrica, per l’anomenada trompeteria de batalla, que són els tubs clàssics de l’orgue disposats de forma horitzontal, a més de la vertical habitual. Hi ha altres característiques ben pròpies, però també més tècniques, com ara el que se’n diu teclat partit, solució idiosincràtica a un problema –tocar amb una mà la melodia, i amb l’altra, l’acompanyament– que a la resta d’Europa van resoldre amb la proliferació de teclats, un sobre l’altre.

Tot aquest preàmbul ve a compte de l’orgue de Santa María de Tordesillas, a Valladolid, una mena de rebesavi del de Sant Iscle, que just aquest 2016 celebra el tercer centenari. Resulta que Lois té el taller en aquesta ciutat castellana –vaja, que aquí va ser concebut l’instrument de la Massana– i que ell va ser l’encarregat de restaurar-lo. Això era el 2010, i es va trobar una mena de mecano, amb afegits d’aquí i d’allà i la sorpresa monumental que per primera vegada en la seva trajectòria –més de tres decennis restaurant orgues històrics– no li faltaven tubs, sinó que li’n sobraven: efectes col·laterals de les restauracions aproximades que s'hi han dut a terme al llarg d'aquests tres segles. L’última, en algun moment entre el 1974, quan el mateix Lois es va trobar tots els tubs estesos, com si fossin ferralla, i el 2010, quan se’l va trobar muntat, ale hop, encara que fos de qualsevol manera.

Per celebrar l’efemèride, i una vegada restaurat de veritat, Lois i Ribas van ajuntar esforços per produir 3 siglos de música en el órgano de Santa María de Tordesillas, que acaba de veure la llum. És el sisè disc de Ribas, titular com és sabut de Sant Esteve i ànima del Festival internacional d’orgue, i el tercer consagrat al repertori estrictament ibèric. No és que sigui una dèria personal, perquè insisteix que toca amb el mateix gust qualsevol autor de qualsevol època, però resulta que la ibèrica és una de les escoles menys conegudes per la sola raó que els seus mestres, a l’època a primera fila de l’orgue europeu, no van tenir la sort de veure publicades les seves obres: “La majoria es van quedar manuscrites i es van acabar perdent.”

El cas és que la recuperació dels orgues històrics espanyols ha anat acompanyada del rescat d’aquesta literatura semioblidada i poc enregistrada. I d’aquí la insistència de Ribas. 3 siglos de música... porta, en fi, el molt gràfic subtítol de 7 grandes ‘C’ en la música ibérica para órgano, i repassa l’obra dels mestres indiscutibles del barroc ibèric, amb noms que potser els sonaran –perquè el mateix Ribas s’ha encarregat de fer-nos-els conèixer– com ara Cabezón (Tiento de primer tono sobre la Salve), Correa de Arauxo (Canto llano de la Immaculada Concepción) i Cabanilles (Xácara)– i altres de més clandestins, com ara el compositor portuguès Rodrigues Coelho (Ave Maris Stella). La nòmina la completen Antonio Correa (Batalla de 6º tono), Carreira (Fantasia a Quatro de 6º tono) i Clavijo (Tiento de segundo tono). En tots els casos ha anat Ribas directament a la partitura original, fins i tot quan està escrita en xifra, per evitar els errors d’edicions fetes a corre-cuita. I el resultat és aquesta raríssima joieta, que sona com sonaven els orgues del XVIII i que proposa, diu, “un viatge en el temps de la mà de la música, que té aquesta capacitat màgica d’evocar altres realitats”.

Cambra Romànica: cicle de butxaca a Canillo

El Comú de Canillo s’ha tret de la màniga aquesta temporada Cambra Romànica, un molt prometedor cicle que arrenca dissabte i que fins a finals de novembre proposa un programa de concerts de butxaca a càrrec –com el nom de la iniciativa indica– de formacions de cambra del país i repartits per cinc esglésies de la parròquia. La primera cita és el 29 d’octubre i tindrà lloc a Sant Miquel de Prats. Els honors els farà el Che’s Quartet, formació integrada per joves músics de l’orquestra Adagio (Malena Benavent i Enric Naval, al violí, Irene Vivanco, a la viola, i Jordi Albelda, al violoncel) amb el Quartet de corda número 3, Emperador com a plat principal. La segona proposta serà el 5 de novembre a Sant Pere del Tarter i amb el quartet Sound Boulevard, sorgit de l’ONCA Bàsic (Sergi Claret i Carlos Montfort, al violí; Joaquim Badia, a la viola, i Manolo Martínez, al violoncel) i amb un repertori que repassarà els hits de les bandes sonores. Els seguiran el Quartet Valira, formació també jove –Daniel Guitart i Clara Pladevall a la viola, Cerni Pol al violoncel i de nou Albelda, reconvertit en llançador de nous valors–, que el 12 de novembre tocarà temes de Haydn i Schumann a Sant Jaume de Ransol. Les dues últimes cites, el 19 de novembre a Sant Bartomeu de Soldeu, amb el Quartet Krommer, amb un repertori consagrat a l’òpera de butxaca (el mateix Krommer i també Mozart: La flauta màgica, Don Giovanni i Les noces de Fígaro), i el 26 de novembre a Sant Joan de Caselles i amb un duet de violí (Albelda) i piano (Nicolas Licciardi), i temes de Beethoven, Frank i Grieg.

Andorra
Tordesillas
orgue
Ignacio Ribas
Ignasi Ribas
festival internacional d'orgue
3 siglos de música en el órgano de Santa María de Tordesillas
Joaquín Lois
orgue ibèric

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte