Un ‘happening’ d’alçada

Eve Ariza i el -ejem- faquir Zulandir van protagonitzar al juliol una estupenda performance a la Massana; la instal·lació de Miquel Mercè -el llençol gegant de la tartera- encara penja al Carroi, i la biennal Andorra Land Art va completar ahir el podi d’accions artístiques modernetes amb un happening d’alçada -exactament, 1.800 metres- que va tenir lloc al Coll de la Botella. Així que en qüestió de mesos hem tingut una performance, una instal·lació i un happening: mai abans, com a mínim en temps moderns, havíem viscut tanta abundància. Ara només falta que algun dels nostres artistes s’hi posi de veritat amb l’street art i ens deixi una obra estil Bansky -les escultures en la via pública són una altra cosa: ja vam quedar entesos- i ja ho tindrem tot.

De fet, el happening d’ahir tenir com a excusa la presentació oficial d’Aprisió, la ¿peça?, ¿obra?, ¿instal·lació? amb què els artistes catalams Víctor Mata i Lluís Vendrell participen a la Biennal. Ja saben: una paret horitzontal i de forma circular que fa 4.70 metres de diàmetre, construïda amb lloses de pissarra i amb la tècnica de la pedra seca. És a dir, sense ciment ni res que se li assembli: a pèl. Els autors han volgut simbolitzar amb Aprisió el procés migratori que ara fa un mil·lenni va portar els habitants de les valls pirinenques a repoblar els territoris de la futra Catalunya. El happening d’ahir, coorganitzat amb la Land Art Associació de Catalunya, va servir per explicar el sentit de l’obra a les desenes de curiosos que es van acostar al Coll de la Botella, i es va completar amb una "interpretació musical" de Júlia Mata i Sandra García, una (altra) performance, a càrrec de l’artista Laia Estruch, i una mostra d’escultures d’art povera -és a dir, creades amb material de reciclatge. Com el que fa quinze anys proposava el Brossart, però amb pedigrí, vaja.