Diari digital d'Andorra Bondia

Xabier Ajona: “Res no diu que Arcalís no pugui ser viable. Ens hem de revaloritzar”


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: Tati Masià

El nou director general de Secnoa, Xabier Ajona, parla del seu objectiu al capdavant d’Ordino-Arcalís. Diu que per assolir l’autofinançament reforçarà serveis com l’escola, el lloguer o la restauració, per fomentar així la despesa, tot i que també indica que cal créixer en esquiadors. Assegura que no es reduirà la plantilla, que no calen noves infraestructures i que està en converses amb el Govern per facilitar l’accés.

¿L’estació té opcions de ser viable?
Hi ha estacions amb molts menys recursos que són viables. Arcalís no té motiu per no ser-ho. Té un postesquí incomparable, un poble com Ordino, unes condicions de neu incomparables, les inversions són excel·lents. No hi ha res que digui que no puguem. Ens hem de focalitzar en la direcció correcta per revaloritzar-nos. I els resultats haurien d’arribar.

El seu objectiu és assolir l’autofinançament en dos o tres anys. ¿Com ho farà?
Ens hem de centrar en els negocis. Secnoa té la sort de poder tenir al seu abast negocis que fins i tot, per exemple, cap altra estació del país té, com ara el lloguer. No és cap secret que la rendibilitat d’una estació d’esquí s’ha de basar no només en els forfets sinó sobretot en els serveis complementaris al fet d’esquiar. Estem parlant de l’escola, el lloguer i la restauració. En l’escola estem reforçant l’estructura del producte, donarem una nova empenta a l’escola de forapista (que entra al Freeride World Tour Club i estem treballant perquè l’oferta específica sigui única al Pirineu, no només pel servei dels monitors sinó per uns complements que rebran).

¿I en relació al lloguer?
Aquest any s’ha invertit per renovar gran part de l’equipament i estem reformulant tota l’oferta (el tarifari, la política de vendes). Estem posant en marxa un petit lloguer als Planells per donar un millor servei, tot i que sabem que serà insuficient ja que l’espai és mínim. Amb això l’experiència del client millorarà, un aspecte en què ens estem centrant molt, ja que no haurà de baixar a l’Hortell. També haurem de treballar en altres productes com l’esquí de travessa, que és un mercat que a Arcalís ja ens ve per si sol i que hem de trobar la forma de compaginar amb l’activitat de l’esquí alpí, estructurant circuits, senyalitzant-los. Aquest any mirarem de posar-ne algun més en marxa. També estem mirant de poder oferir equips de travessa de lloguer.

Ha comentat canvis en la restauració.
L’objectiu és recuperar tots els serveis a mesura que vagin caducant els contractes. Per ara, hem fet un rentat de cara a la cafeteria dels Planells. Amb el canvi de decoració desapareix el concepte de menjar ràpid i ho portem cap a un concepte de muntanya, i també estem impulsant-hi un racó cafeter específic... Són petits canvis que fan millorar l’experiència del client, que el producte sigui més particular d’una estació d’esquí. I a partir de tot això, començar a generar una nova dinàmica en què els ingressos d’aquests negocis complementaris acabin donant suport al resultat d’explotació de l’estació.

¿Per assolir els objectius també cal créixer en esquiadors?
És indubtable que ha de créixer. Pretendre viure només amb el volum d’esquiadors que tenim avui és molt complicat i aconseguir un canvi de client d’un dia a l’endemà no es fa perquè cal un seguit de serveis que no oferim. I això és un treball d’anys. No tenim una capacitat de crèdit a fons perdut, hem de tenir en compte la nostra situació actual. Per això des del primer dia estem treballant en la distribució de recursos econòmics i humans.

¿Això vol dir una reducció de la plantilla?
No crec que a Arcalís hi hagi d’haver menys gent, però potser sí un redireccionament del volum i dels equips que tenim. De fet, en alguns sectors hi haurà més gent que en les temporades anteriors perquè redireccionarem recursos humans que hi havia en alguns sectors cap a d’altres que són més crítics i que en el servei al client són més necessaris. A més s’està fent molt treball amb la selecció de personal en la qüestió de l’actitud, la formació, la presència... Des de l’entrevista de treball se’ls ha exposat la política perquè no tinguin sorpreses. I econòmicament, igual. Ja hem redireccionat alguns recursos i hem parat algunes inversions que eren massa importants per la durabilitat que podien tenir partint de la projecció que pot tenir l’estació.

Algunes veus van anunciar retallades de personal...
És veritat que hi ha hagut canvis i algunes sortides, però avui treballem fixes la mateixa quantitat de persones o alguna més que el dia que vaig arribar. Hi ha hagut alguna incorporació fixa, algun eventual. No cal menys gent sinó un canvi de prioritats. S’estava treballant amb empreses externes per fer unes tasques, algunes de les quals les podem assumir amb personal que tenim o eventuals.

Quant als esquiadors, ¿hi ha alguna xifra màgica?
Depèn molt de la tipologia de client que puguem aconseguir. Avui tenim una tipologia i si generem canvis en els serveis potser canviarà. I no és el mateix un client que només compra el forfet que un altre que compra l’escola i dina al restaurant. Potser és el mateix client però davant l’oferta decideix gastar més. Com a Secnoa, l’objectiu és que el client estigui tan satisfet del servei que quan surti pel túnel tingui ganes de tornar i no li hagi importat gastar més que el que gasta avui.

També es diu sovint que el forfet és massa barat.
És molt relatiu. Perquè si un client deixa 100 euros al dia, ¿quina és la importància del que hagi pagat pel forfet? Aquest ha de ser el concepte.

Tampoc es planteja fixar un preu del forfet diferenciat dins de Vallnord.
Seria molt precipitat parlar d’això. A Vallnord hi ha dos directors generals nous i encara tenim molt per parlar. En els pròxims mesos perfilarem les polítiques que més interessen a Vallnord.

Un dels problemes d’Ordino-Arcalís és l’accés. ¿Hi ha algunes millores que es podrien fer?
Estem treballant en els procediments d’obertura de l’estació, tant internament com en els aspectes relacionats amb la carretera, en què estem en contacte amb el Comú i el Govern. L’objectiu és intentar que, en cas que no hi hagi allaus, com amb els recursos de l’estació podem ajudar a accelerar el procés d’obertura de la carretera i com, en el cas d’allaus, amb la nostra maquinària podem col·laborar i accelerar l’obertura. Del túnel cap avall és Mobilitat qui se n’encarrega, però els màxims afectats d’allò som nosaltres i si podem col·laborar amb el Govern per accelerar l’obertura els beneficiats també serem nosaltres.

¿Això no passava fins ara?
Hi havia comunicació i col·laboració en establir procediments conjunts, però els recursos de l’estació quedaven del túnel cap amunt. Si tenim llogada una màquina carregadora que en el cas d’allau pot ajudar a treure els arbres que han caigut perquè les turbines del Govern no poden entrar, ¿per què no fer-la dormir al Serrat perquè pugui obrir més ràpid? I el mateix amb l’obertura de la carretera. Si tenim un camió llevaneu que pot estar treballant tota la nit, per què no trobar la manera amb el Govern de fer aquesta tasca a canvi que pugui ajudar a obrir els aparcaments, per exemple. La intenció és que a les vuit del matí els visitants vegin que els accessos estan oberts.
També es planteja la utilització de l’helicòpter en el despreniment d’allaus, que pot accelerar l’obertura en algunes situacions. I també estem formant el nostre personal per tenir dos equips d’artificiers. Estem treballant en tots els fronts que tenim a l’abast i que sense gaires inversions, aquest any, podrien generar alguns canvis. També, més a llarg termini es planteja la instal·lació de nous equipaments.

¿Hi ha mancances en les infraestructures de l’estació?
Una de les coses que més m’han sorprès és que si alguna cosa està bé a Arcalís són les infraestructures. Tenim quatre telecadires, dels quals el 50% són desembragables i donen l’accés al 50% del domini. Dos dels telecadires tenen un equipament com el Magnestick, que és molt adequat per al públic infantil. Hi ha poques estacions als Pirineus que el tinguin. Tenim un jardí de neu tancat exclusiu per als infants que dóna molta seguretat, una zona de principiants que dóna visibilitat, una guarderia molt ben equipada, els tallers per al manteniment són de somni, l’aparcament és suficient... Els metres quadrats d’edificis per a serveis és el que caldria.

No hi calen canvis.
Cal mirar si s’està donant l’ús convenient a tot això. Si la localització de les cafeteries és l’adient, si els magatzems ocupen els llocs més interessants per a serveis... Hi ha molt poques estacions de la dimensió d’Arcalís al Pirineu que tinguin els equipaments i els metres quadrats d’edificis d’Arcalís. Si el client quan marxa ha tingut una experiència satisfactòria, tornarà. Per molt que siguem petits.

“L’estació té molt a millorar abans de pensar a invertir en un telecabina”

¿Quines seran les millores que ja es notaran aquest hivern?
Un exemple pot ser l’obertura d’un lloguer als Planells. L’espai és insuficient, però serà millor que no tenir-lo. I això amb una inversió mínima. En aquest millor aprofitament dels recursos impulsat també he de destacar el paper del personal, que ha permès fer aquests canvis pràcticament a cost zero.

Sovint es parla del greuge que suposa no tenir un telecabina.
Arcalís no és una estació avui dia per tenir telecabina. Per començar no tenim prou llits per amortitzar-lo i, per tant, ¿des d’on sortiria?, ¿quina millora generaria si s’haurien de fer un seguit de quilòmetres fins al telecabina? ¿Com amortitzem aquest telecabina després de les experiències que hi ha hagut al país, en què les estacions o els comuns tenen veritables dificultats en alguns casos per poder assumir les despeses que aquests després generen? Arcalís té molt a millorar abans de pensar en una inversió d’aquestes. Jo, de moment, ni m’ho plantejo. En canvi, per al client seria una millora molt més tangible que l’anéssim a buscar a l’allotjament i el deixéssim a peu de la neu, i així no s’hauria ni de preocupar d’arribar al telecabina. Hi ha estacions en què és una inversió que pot ser convenient i d’altres en què no.

També vol potenciar les sinergies amb Ordino.
Són línies de treball que iniciarem en els pròxims mesos i que poden tenir molt recorregut. Cal aprofitar les sinergies amb el centre esportiu, els hotelers, el postesquí que hi ha al poble (els bars del carrer Major, que són al nucli antic, un dels nostres punts forts també com a destí). Hi ha molt a fer i pot ser molt bo per a tota la parròquia.

¿Hi haurà canvis en la política d’esdeveniments?
Hi ha els esdeveniments de ressò mediàtic, com el Freeride World Tour, que també atrauen visitants, i els esdeveniments de l’experiència del client. En aquests hi tenim molt a fer i moltes vegades poden ser complements dels primers. Això pot passar per organitzar unes activitats els dies previs al Freeride World Tour, per exemple. Això serà de cara al futur.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte