Diari digital d'Andorra Bondia

Carles Joan: “Des del principi s’ha volgut tirar pel dret i privatitzar les pensions”


Escrit per: 
Julià Rodríguez

El president del Sindicat de Policia (SIPA), Carles Joan, considera que el Govern no ha negociat amb els sindicats de l’administració i que “des del primer moment s’ha volgut tirar pel dret i privatitzar les pensions de jubilació públiques”. Pel dirigent d’un dels dos sindicats que hi ha actualment al cos de policia, “el que ha intentat el Govern és dir que s’ha negociat, quan el cert és que no ha estat així”.

¿Quina és l’opinió dels afiliats del SIPA en relació al projecte de llei de creació del pla de pensions de la funció pública?
La postura del SIPA, igual que la de l’altre sindicat que hi ha al cos, el CFPA, ha estat sempre la mateixa. Creiem que la llei no hauria de ser retroactiva perquè és evident que afecta els drets de les persones individuals. I una altra cosa que sorprèn molt és que s’hagi fet una llei qualificada, ja que segons els diversos estudis que han fet els tècnics, fins i tot els que ha pagat el Govern, recomanen que no ho sigui. Per això no entenem com és que el Govern acabi qualificant aquesta llei i per això esperem que aquest sigui el primer tema que tingui en compte la justícia.

¿Quin és l’impacte que veu que pot tenir aquesta llei en el cos de policia?
L’impacte més gran amb aquesta llei és que desapareix la prejubilació, i si ens fixem en els països veïns veiem que això no passa i que en tots hi ha aquesta possibilitat. Estem parlant de la seguretat d’un país i que des­aparegui la prejubilació suposarà que hi hagi policies treballant al carrer amb 60 anys, i no crec que sigui l’edat idònia per fer aquesta mena de feina. S’ha de tenir en compte que els treballs que habitualment fem els policies a la llarga perjudiquen la salut, per exemple a causa del canvi d’horaris.
Als països veïns el que s’ha fet són retallades temporals però mantenint la prejubilació. Per això no entenem com és que s’ha pres aquesta mesura i tampoc el fet que s’hagi acordat unilateralment. I és que al final el que s’aprovat és el que ha volgut el Govern, però als sindicats pràcticament no se’ls ha tingut en compte en res del que volien.

¿Així doncs no han servit de res totes les reunions que s’han fet, per exemple a la comissió consultiva?
Per nosaltres és clar, tot i que respectem la primera sentència que hi ha hagut a la Batllia, que la comissió consultiva en tot moment va treballar sobre un esborrany i hi ha coses noves en el projecte final en les quals aquesta comissió no ha pogut treballar, cosa que vol dir que s’ha vetat que tingui accés a tot el document de la A a la Z.
Un projecte només ho és quan ha estat aprovat pel consell de ministres, però no abans. I sobre tots els punts nous no ha pogut treballar. Per això es pot dir que no hi ha hagut mai negociació i que tot s’ha fet de manera unilateral. Nosaltres vam dir que volíem participar en la comissió consultiva fent-li arribar el nostre posicionament, però finalment no ho hem pogut fer perquè no ens n’han donat l’opció. Al principi vam anar a algunes de les reunions, però després ja no en veure que el que es volia era imposar una llei i no negociar, al contrari del que han fet altres governs. El que ha intentat el Govern és dir que s’ha negociat, quan el cert és que no ha estat així.

¿Quines són les accions que el sindicat podria prendre per expressar la seva disconformitat amb aquest text?
Nosaltres no podem fer vaga, però si hi ha una manifestació o alguna altra acció que sigui acordada per la Plataforma Sindical hi donarem el nostre suport.
A part, el que ens agradaria és que els consellers generals que ens representen fessin també alguna acció, perquè no entenem com es pot qualificar una llei quan no es pot fer perquè no es tracta de drets fonamentals. La jubilació no és un dret fonamental, ells saben que no poden qualificar la llei i ho fan. Amb això fan que a la llarga aquesta llei no es pugui canviar fàcilment perquè necessites un Govern amb majoria absoluta.

L’assemblea convocada per la Plataforma no va ser gaire exitosa quant a participació. ¿Ha afectat això els sindicats d’alguna manera?
És clar que esperàvem més gent a l’assemblea, però s’ha de tenir en compte que es va haver de fer de manera ràpida i potser per això l’assistència no ha estat la que la Plataforma hauria volgut, però no vol dir que els sindicats no vagin units. Crec que els funcionaris s’han adonat finalment que es tracta d’una llei que ens afecta a tots, el que passa és que a l’hora de la veritat hi ha gent que prefereix quedar-se a casa pels motius que sigui.

¿Els sindicats se senten qüestionats per aquesta escassa afluència a l’assemblea?
Particularment el SIPA no, perquè la nostra junta farà tot el possible perquè aquesta llei no tiri endavant. Ara el text ja està en el seu últim tram i l’únic que ens queda és apel·lar als consellers de Demòcrates per Andorra (DA) perquè s’ho replantegin, perquè, com he dit, tots els estudis deixen clar que aquesta llei no pot ser qualificada i es fa cas omís d’això.

El grup demòcrata no ha donat a conèixer públicament les esmenes. ¿Creu que han canviat alguna cosa substancial del text?
A nosaltres ens van dir des d’un principi que podien canviar matisos de la llei però no, per exemple, qüestions com la retroactivitat, ja que no s’entén sota cap concepte que es faci una cosa que afecti d’ara cap enrere. En tot cas van dir que les modificacions no afectarien l’essencial del text i que només es farien millores de redactat, per exemple. Crec que la gent podia haver entès la reforma si s’hagués fet des d’ara endavant i de manera proporcionada. Tot i així perdríem drets, però com a mínim es va demanar això, cosa que s’ha fet, per exemple, a Espanya. El que veiem és que des del principi s’ha volgut tirar pel dret i privatitzar les pensions de jubilació públiques. Crec que això ja està més clar que l’aigua.

Però el Govern insisteix que és una reforma necessària perquè el sistema pugui ser més sostenible...
Sobre això hem de recordar que es van presentar mil firmes dels funcionaris per demanar que es fes un estudi per veure, amb el sistema actual, quant hauríem de pagar entre el Govern i nosaltres. El cert, però, és que no ens han contestat i ni s’ho han mirat. ¿És que només és vàlid el seu estudi?

¿El SIPA i el CFPA aniran de la mà en les accions que es portin a terme contra la llei?
No hi ha cap problema entre els dos sindicats i el que pensem  sobre aquesta qüestió és el mateix. El que fem, així doncs, és intentar posar-nos d’acord en el màxim de coses que afecten el nostre cos.

¿Creu que pot haver-hi moltes baixes si finalment el text queda com està actualment? ¿Com afectarà això el cos?
Primer s’ha d’esperar que la llei sigui aprovada per veure com queda finalment. El que nosaltres copsem entre els policies és que si veuen que han de continuar perdent, molts d’ells decidiran jubilar-se. La quantitat de persones que ho poden fer s’haurà de veure, però s’ha de tenir present que tot i la nova promoció que s’acaba d’incorporar fa poc, en aquests moments la policia no té els recursos ni humans ni materials que hauria de tenir.

¿El més greu és que el cap de Govern ha incomplert la promesa que va fer als sindicats en el sentit que no hi hauria retallades de drets dels funcionaris?
Igual que altres formacions, DA va venir allà, al despatx de la policia, i ens van dir que no tocarien res. Amb això vull dir que ens van mentir, no es pot fer una altra interpretació, i potser els hauríem de demanar ara a ells amb quin objectiu, que a mi em sembla que és clar.

El Govern es compromet a anar provisionant els 280 milions d’euros que faltarien per a les jubilacions. Això ja és molt positiu, segons el cap de Govern...
És una responsabilitat d’aquest i dels governs anteriors que aquests diners hi fossin, i ara ja no val només dir que els posarem. A més, de la mateixa manera que enguany posen al pressupost, com han dit, 10 o 15 milions, potser l’any vinent no ho faran perquè no hi ha un compromís concret en la llei, tal com estava redactada inicialment.
A més no sabem si els diners que hem pagat els policies aniran juntament amb els de la CASS perquè al final ens quedi el mateix, cosa que seria molt forta. La llei és complicada i no sabem com quedarà finalment, i a més no hi ha hagut cap mena d’informació que s’hagi donat des del Govern als sindicats.

 

“Els sindicats diem des de fa temps que anem escassos tant de personal com de material”

Suposo que la reforma de la jubilació centra la feina de la nova junta directiva, que es va constituir fa poc, ¿però hi ha altres qüestions que també preocupen en aquests moments el sindicat?
Hi ha una manca de material perquè els vehicles són vells, i el personal no és suficient, tenint en compte el volum de visitants que té el país. La realitat és que si es mira la planificació de les diferents unitats de la policia, contínuament hi ha canvis de serveis perquè hi ha, per exemple, una baixa laboral i no tens personal per cobrir-la. Això demostra que no tenim prou personal o que potser no està ben repartit. Crec que els efectius a la policia mai no hi sobren i ara no anem sobrats. I pel que fa als vehicles, n’hi ha alguns que tenen 300.000 quilòmetres.

Però darrerament hi ha hagut adjudicacions de motocicletes, per exemple...
Les que hi havia abans tindrien no sé si vint o trenta anys, i comprant cinc motocicletes no es renova tota la flota. Amb això vull dir que s’haurien de canviar totes, i pel que fa a la resta de vehicles, com dic, n’hi ha amb més de 200.000 quilòmetres, la qual cosa va en contra de la seguretat de les persones. També falta a vegades uniformitat i per a la darrera promoció es va demanar si hi havia polos i camises, perquè no en tenien per donar-ne als nous. Potser el pressupost no es gasta en les coses idònies o s’inverteix més en unes coses que en d’altres, això ja no ho sé. El que diem els sindicats és que ja fa temps que anem escassos de personal i de material.

El SIPA va demanar que es fessin els reglaments de la policia. ¿Quina és la situació en aquests moments sobre aquesta reivindicació?
Des de fa temps es demana el reglament d’horari laboral de la policia i han passat deu anys i no s’han fet molts reglaments, cosa que fa que de vegades ens hàgim de basar en el Codi de relacions laborals, que en algunes unitats no es compleix, per exemple, quant a la planificació que hi ha d’haver dels horaris. A més s’ha començat pels reglaments que creiem que són menys importants quan els que reclamem com a prioritaris són el d’horaris laborals i el d’especialitats. I potser haurem d’entrar una demanda formal al Govern  perquè finalment es facin aquests reglaments. Hi ha moltes especialitats, per exemple la d’accidents de trànsit, que aquí a Andorra, contràriament a altres països, mai s’han reconegut com a tals i que no estan per tant tampoc remunerades ni suposen un incentiu econòmic per als agents.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte