Dos anys després de tocar el cel

22 de maig del 2013. La bandera andorrana va tocar per primera vegada el cim més alt del món, l’Everest (8.848 metres). A un quart de dues de la nit –les cinc a l’Himàlaia–, l’alpinista lauredià Domi Trastoy va coronar el cim després d’una dura ascensió per la cara sud, amb temperatures extremes –entre 30 i 35 graus negatius– i un vent que va bufar fort, amb ratxes de vuitanta quilòmetres, en el darrer tram. Fotografia del xerpa que va poder immortalitzar aquell moment històric. I dos anys després, ¿què? Aquella història va començar amb el projecte que tenia l’alpinista lauredià de pujar als set cims més alts de cada continent. El 2011 va coronar l’Aconcagua; després, el 2012, l’Elbrus i el Deniali, i el 2013, l’Everest. Això sí, en baixar de la muntanya més alta del món va decidir ajornar el pensament de fer els dos cims que li quedaven per completar el projecte, el Jaya o Carstensz d’Oceania i el Vinson (Antàrtida), ja que implicava molta logística i poc interès muntanyenc. El projecte va perdre pes, però la seva passió per la muntanya va seguir de manera efervescent. La família el va frenar durant un temps. Tot i així, li va tornar a ballar pel cap tornar a visitar l’Himàlaia. Pel seu cap hi va passar la idea del Cho Oyu, però va decidir marxar a fer el Makalu.
Sense l’ajuda de patrocinadors, lluny dels focus dels mitjans de comunicació –finalment no li va sortir bé– i més en el seu estil: alpí, lleuger d’equipatge i amb el mínim. La família es va assabentar a l’últim moment de la seva marxa. 
L’Everest li va donar més contactes dels que tenia i el més important de tot: va conèixer gent amb les seves mateixes inquietuds i passions. Dos anys després, ¿a Domi li ha canviat la vida? Els que el coneixen diuen que continua sent el mateix. Això sí, actualment s’entrena amb més organització. Continua sent una persona tímida, i treballa com ningú a l’hotel i restaurant familiar a Os de Civís. Mai hi ha donat importància i pensa que ha superat un repte que s’havia proposat. Per al país va ser important i per a ell tots els seus cims ho són. 
És un gran alpinista. Això va dir fa poc la catalana Núria Picas mentre es trobava al camp base avançat per atacar el Makalu. Allà va conèixer Domi Trastoy. Va dir que s’aclimatava molt bé, es recuperava ràpid i tenia molta força mental. El que més destaquen els que el coneixen és la seva sang freda a l’hora de prendre decisions. Ja ho diuen, cabra avesada a saltar fa de mal desavesar, i Domi Trastoy tornarà a donar-hi voltes i provarà fortuna en un dels cims més alts del món. A saber en quin pensa. És un enamorat de l’Himàlaia i ara mateix, amb el terratrèmol, ha viscut situacions molt dures. Un cop se superin els greus problemes d’aquella zona, Trastoy hi tornarà a viatjar amb la seva bandera andorrana, que l’acompanya en totes les expedicions i proves de curses de muntanya. És el seu fetitxe particular, amb què reivindica sempre la seva procedència. Dos anys després de tocar el cel, Trastoy continua tenint una gran passió per la muntanya i els seus.