“Més que fer la mínima olímpica ho veig com un regal a tant de sacrifici”

Entrevista a... Pol Arias, únic nedador andorrà que competirà als Jocs Olímpics de Rio 2016

Pol Arias només té 19 anys i el 6 d’agost participarà en els seus primers Jocs Olímpics. Ho farà en natació a la prova dels 400 lliures. No és la seva especialitat i només fa una setmana que sap que competirà en aquesta modalitat. Ell és conscient que no ha tingut gaire temps per preparar-se, però intentarà superar la seva millor marca. A partir dels Jocs, el seu futur donarà un tomb. Això sí, en el present l’espera la màxima cita olímpica.

¿És conscient que compleix el somni de qualsevol esportista?
Sí! Quan em van trucar i em van dir que havia fet la mínima per als Jocs m’ho vaig repensar dos cops i em vaig dir a mi mateix: “competiré als Jocs Olímpics”. Jo mirava a la televisió els Jocs Olímpics d’altres èpoques amb aquells ulls i aquest sens dubte és el somni de qualsevol esportista.  

Li arriba aquest somni molt jove. Només amb 19 anys...
La Mònica Ramírez em sembla que va anar-hi amb només 16 o 17 anys. I 19 anys també ets jove. Amb tota la feina que hi ha al darrere. Als 12 anys vaig marxar de casa a un centre d’alt rendiment a Font Romeu. Més que fer la mínima ho veig com un regal després de tant de sacrifici. Ara t’ha tocat això i ben merescut. 

¿Com ha estat el seu camí fins arribar als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro?
[Bufa] Jo guardo els vuit anys a Font Romeu i hi ha hagut molts alts i també baixos. Les pujades et fan sentir orgullós i les baixades són com una puntada al cul que et fan tornar a arrencar. I arribar a Rio després de tants sacrificis... 25 hores d’entrenament per setmana i compaginant amb els estudis d’STAPS. Ja he acabat i l’any vinent faré un màster. Em queden dos anys i ja acabo els estudis. Els vaig dir als de la Federació Andorrana de Natació que seguiré nedant el que pugui, però no faré les 25 hores perquè primer són els meus estudis. 

¿I amb aquestes 25 hores d’entrenament quin objectiu buscava?
Per ser bo s’ha d’entrenar molt. Dos entrenaments per dia és el que cal. Quan vas creixent és impressionant el canvi que fas i els records que bats. 

Ha batut molts rècords d’Andorra i és clar... ¿Què li queda per superar aquí?
De les meves proves en tinc el rècord jo. O anar millorant els meus rècords o, per què no, intentar anar a buscar millorar en esprint. 

¿Quin tipus de nedador és?
[Somriu] Nedador de llarg sempre, i és molt complicat perquè quan fas 1.500 els entrenaments han de ser molt llargs. Sóc un nedador especial perquè no m’agrada entrenar per a les distàncies llargues, però no m’agraden les distàncies curtes. Quan ets de distàncies llargues jo potser nedava 90 quilòmetres a la setmana. S’ha de fer volum i molt aeròbic. 

¿Per què competeix a Rio en una prova que no és la seva especialitat?
Jo era a Font Romeu fins ara i al mes de maig parlo amb el meu entrenador Sergio Rayo. Em va dir que el 1.500 no me l’autoritzaven. Vam pensar de fer el 100 perquè hi ha places il·limitades. Ens queden dos mesos i anem a per als 100. Vaig parlar amb el meu entrenador de Font Romeu i li vaig plantejar l’opció dels 100. Vaig decidir deixar Font Romeu i venir a entrenar a Andorra. Vaig entrenar els 100 durant dos mesos i fa una setmana em diuen que ara 400 i jo pensava que no tenia la mínima. Es veu que el Comitè Olímpic Andorrà va dir que els 400 o res. Vaig fer la mínima als 1.500, després em va tocar entrenar per els 100 i després els 400... Si des d’un primer moment m’haguessin dit, dos mesos abans, de passar dels 1.500 al 400, en dos mesos et pots refer i podia haver continuat a Font Romeu. La preparació, a mi que m’agrada ser molt perfeccionista, no ha estat la millor. 

¿Com arriba als Jocs?
El millor que puc. Amb el que tindré intentaré fer al màxim. Porto tres o quatre anys entrenant molt fort i aquest volum acumulat fa que no sigui ridícul el 400. Si em puc apropar a la meva millor marca ja estaré content.

Aquests embolics, de manera diferent, també els ha patit la Mònica Ramírez...
Pobreta... En natació el problema és que no pots estar quatre setmanes seguides en posada a punt, però amb una setmana d’interval en competicions tampoc pots pujar i tornar a baixar. Jo crec, francament, que el COA queda malament ara perquè el COI diu que sí tenia acceptada la wild card, la FINA també l’acceptava i ara és el COA que diu que no perquè no ha fet la mínima. 

S’ha preparat a Font Romeu, ¿però com veu la natació al país?
És diferent. A Font Romeu els estudis entren dins de la natació. A Andorra havia de sortir de classe a les 17.30, entrenar, sopar i fer els deures i anar a dormir tard. Si a Andorra volem tenir resultats haurien de fer un centre d’alt rendiment com Déu mana i no el d’Ordino que només l’aprofita la Federació d’Esquí. 

¿Un cop acabats els Jocs la seva carrera esportiva cap a on anirà?
Anirà allà on pugui. Jo tinc molt clar que el primer són els estudis ja que la natació, malauradament, no em donarà per viure. L’any que ve tinc l’examen per acabar sent professor i no me la vull jugar perquè és el meu futur i la natació potser aguantaré tres o quatre anys. Quan vegi que les classes em van costant, els meus entrenaments es reduiran. Als propers Jocs dels Petits Estats no podré competir perquè cauen en la setmana que jo tinc l’examen final. Fins i tot potser renuncio a tenir beca perquè si veig que vaig just de temps ho deixo. 

¿Dels Jocs a una possible retirada? ¿N’és conscient?
Sí que ho sóc, sí. No estic trist perquè s’acabi la meva carrera de nedador bona. Si sóc professor ja no puc ser nedador.

¿On anirà a fer el màster?
A Saint-Étienne. Serem 30 a la classe i m’ho han recomanat a Font Romeu. Ja tinc el pis, el club de natació, estic inscrit a la universitat... Jo vull continuar nedant, però tenint en compte que jo tinc els estudis. Faré un entrenament per dia com a mínim. Al club de natació volen que lideri l’equip per la meva experiència en un centre d’alt rendiment.

¿Quatre andorrans als Jocs és poc?
[Pensa] És poc. Els quatre que hi som ens hem guanyat el lloc. 

¿Preocupat pel que es trobarà a Rio?
No ho estava, però mirant per internet ja començo a veure que el village està fatal i em pregunto: ¿com anirà? Preocupat, no, perquè són uns Jocs.