“No em veig fent el Dakar assegut durant dues setmanes en un cotxe”

La vida esportiva s’allarga tant com un vulgui i el cos li aguanti. Cyril Despres n’és conscient des de fa temps i per aquest motiu fa una preparació específica cada temporada, primant la qualitat per sobre de la quantitat. Encara no té data de caducitat i el pròxim gener tornarà a disputar el Dakar, el raid que l’apassiona, com a qualsevol que hi ha competit tant a Àfrica com a Sud-amèrica. Hi espera aixecar el seu cinquè tuareg daurat.

Qui passa per AnyósPark sempre el pot veure per les seves instal·lacions. És el seu punt neuràlgic per preparar la temporada...
És on faig el seguiment tot l’any. No tinc només quatre o cinc mesos d’entrenament, són dotze mesos a l’any. Aquí és bastant còmode perquè ho tinc tot a mà, des de les màquines fins a la piscina i l’aigua freda per recuperar. I sempre va bé sortir i fer aquí mateix un cafè o un suc de taronja per parlar amb gent. Per guanyar temps em va molt bé.

La gent menys habituada al món de les motos pot pensar que l’única preparació que fa un pilot és sobre la moto. Que només es tracta de donar gas i que el motor faci la seva feina. Però tenir una excel·lent preparació física té la mateixa importància que un bon pilotatge...
L’any passat vam calcular que per vint hores d’esport físic, amb piscina, gimnàs i bicicleta, faig una hora de moto. És molt poc el percentatge sobre la moto. Però és la preparació física que s’ha de fer per a un ral·li que dura 8, 10 o 15 dies, i quan fa deu anys que estàs al màxim nivell mundial i tens 38 anys. No pots fer moto cada dia.

Haver fet la preparació física adequada es nota sobretot en les proves de llarga distància. Pots ser molt bon pilot, però si no tens el cos prou preparat a mesura que es completen els quilòmetres i passen els dies el rendiment en resulta afectat...
No hi ha res de sort per estar en forma al Dakar. És treball, qualitat de feina i preparació. Des de fa set anys només hi ha dos pilots que estan preparats físicament per afrontar el Dakar per provar de guanyar. Un és Marc Coma i l’altre sóc jo. La resta no. Alguns encara no tenen clar que la preparació física és primordial amb 10.000 quilòmetres per endavant.

¿I la preparació psíquica és igual d’important?
Jo no en faig. Un dia un senyor que es diu Stéphane Peterhansel, que llavors tenia sis Dakars guanyats en moto, em va dir que si havia estat capaç de començar amb 14 anys, sense tenir diners, treballant en una botiga de motos com a mecànic, i després havia estat capaç de participar en un primer Dakar sol, sense cap ajuda, i havia pogut arribat al nivell que tenia el 2004, amb tot l’esforç que suposava, si mai havia necessitat ajuda és que no en necessitava. Aquestes van ser les seves mateixes paraules. Crec que no em fa falta.

El que sí que és veritat és que la psicologia esportiva cada vegada s’ha introduït més en l’esport professional...
Algunes persones necessiten una ajuda exterior per ser més fortes mentalment, però d’altres no la necessiten. Hi ha de tot.

En tots els esports, ja sigui per equips com individuals, hi ha referències. I a la premsa li agrada que hi hagi duels. Tenir rivals et fa ser millor...
Sense cap mena de dubte. És bàsic per poder apujar el meu nivell de preparació física, de pilotatge i de concentració. Si he intentat ser cada dia millor és perquè al meu costat hi ha un rival del mateix nivell. Això et fa millorar. En alguns altres esports quan estàs sol és complicat pujar el nivell, perquè ¿quina referència pots tenir? Durant anys hi havia Michael Schumacher i Lance Armstrong, per posar-ne dos exemples. ¿Com t’ho fas per apujar el teu nivell quan estàs tan sol? Si no em desperto al matí per anar-me a entrenar sé que a l’altre costat de la frontera ell [Coma] s’haurà despertat i s’estarà entrenant.

La seva temporada s’ha vist truncada per una lesió. ¿Com va la recuperació?, perquè ja
s’ha perdut alguna prova del Mundial.
La lesió me la vaig fer en una caiguda en un entrenament de motocròs per començar a preparar el ral·li d’Abu Dhabi, al març. Em vaig donar un cop bastant fort a la clavícula. És una recuperació molt pesada, perquè el que he de fer és jugar amb un elàstic i una pilota. És molt pesat. No fas res emocionant i jugues amb tres coses. Estic bastant recuperat de la lesió i no he pogut anar a Abu Dhabi. Havia planificat anar a Qatar, però encara no estava bé. Com que no he pogut anar a aquestes dues proves he fet una carrera de cotxes d’una setmana amb un Corvette de 500 cavalls. Ha estat molt bé.

¿I quan tornarà a competir sobre dues rodes?
La pròxima competició serà un enduro a França de tres dies amb 500 pilots, la Tefle Lozerien. És l’esdeveniment número 1 de França en enduro. Després, a finals de juny, prepararé el Ral·li de Sardenya, que és la tercera mànega del Campionat del Món. No faré tot el campionat, no ho tenia previst. KTM me n’havia donat la possibilitat, però no he volgut perquè no vull tornar a fer sis mesos de viatges a l’any. Ja no ho vull així. No em fa falta fer 80 dies de competició. Amb 30 més el Dakar en tinc prou.
Vull treballar més la qualitat d’entrenament aquí a Andorra que la competició a fora. Al juliol faré les Dakar Series a l’Argentina i el Paraguai. Després faré una prova al Canadà, a principis de setembre, i després al Marroc, i ja està.

Com diu, no li cal tenir un calendari tan atapeït com en altres temporades...
Hi ha pilots que estan acollonits perquè em diuen: ¿com t’ho fas per entrenar-te si no competeixes gaire? No ho entenen. Nosaltres tenim la sort que entre pilots no ens podem dir mentides, perquè si fas molts entrenaments de moto tens moltes durícies a les mans. Jo no en tinc gaires i quan ensenyo les meves mans alguns creuen que m’hi poso alguna cosa perquè no em surten. No faig ni 100 quilòmetres a la setmana.

L’experiència és un grau...
Si vull tenir ganes de fer algun Dakar més m’he de preparar així. Qualitat d’entrenaments i estar molt bé físicament. No estaré competint fins als 50 anys.

Els dies que dura el Dakar sempre són les dates més importants de la temporada. El 2013 hi participarà. ¿A partir d’aquí s’ha plantejat quants més en farà?
Dependrà de la manera i les ganes. La sort que tinc és que puc competir a un nivell professional sense fer tot un calendari del mundial.

Per tant, no té posada una data límit...
No. Sobretot he de tenir ganes d’entrenar-me. Hi ha dies que t’aixeques per entrenar-te i saps que patiràs.
És completament  fidel a la moto i fer el Dakar en quatre rodes ni s’ho planteja...
He fet la cursa a França amb el Corvette i hem acabat tercers. No està gens malament. Però no em veig fent el Dakar assegut durant dues setmanes en un
cotxe.

Un Dakar és dur físicament i psicològicament. ¿Què li passa pel cap durant les etapes, i sobretot a mesura que van passant el dies? ¿O està totalment concentrat?
Solament penses a fer-ho al millor possible, sense equivocar-te, sense prendre riscos. Costa bastant estar molt concentrat, però en cap moment et pares a pensar en res més que no sigui la cursa.
Són moltes hores en quinze dies. Però són només quinze dies a l’any. No és gaire temps per estar concentrat. Podria tenir al davant la meva mare i no la veuria. Estic concentrat al cent per cent. Ho faig de manera natural.

¿La pressió és la mateixa quan defensa el títol al Dakar que quan no ho fa? Com que es converteix en el pilot a superar...
Els primers anys tens molta pressió. Però ara la pressió de guanyar em fa millor. Per a mi és positiva. Tinc amics que han estat molt més ràpids que jo en entrenaments però perden molt temps quan estan en competició, quan estan al davant. I no parlem quan porten el número 1. L’he portat alguna vegada i no em va pitjor, al contrari, em fa millor.

Tot i que les últimes edicions del Dakar s’han portat a terme a Sud-amèrica, quan es parla d’aquesta prova a tothom li vénen al cap les imatges d’Àfrica. ¿Abans de la retirada li agradaria fer un últim Dakar en aquell continent?
Sí, però ho veig difícil i cada any pitjor. Al Senegal la situació està bé, hi ha un nou president i crec que el país va pel bon camí. Però el problema és que entre Europa i el Senegal hi ha Mauritània. Ja no miro enrere, només ho faig endavant. Si torno a fer un Dakar a Àfrica voldrà dir que la situació problemàtica allí s’haurà acabat. I és el que més m’agradaria.