A còpia de toc i saber llegir el partit, l’FC Andorra va deixar quasi sentenciada la promoció. Va saber agafar les regnes del partit i jugar amb els nervis del rival, sense entrar en provocacions, per guanyar en l’anada i tenir a tocar el tan esperat i desitjat ascens a la Primera Catalana. El domini de la pilota va ser dels tricolors, que la van fer moure sense permetre que el rival s’acostés a l’àrea. Pujol va ser el primer a intentar-ho, amb un xut de falta centrat. L’FC Andorra continuava sent l’amo del cuir, però li faltava aquella última passada per crear veritable perill. Per contra, Juanma va poder posar al davant els seus, però
es va trobar amb un encertat Pol, que aconseguia l’esfèrica en dos temps.
Abans d’arribar a la mitja hora, doble ocasió visitant. Primer Cristian, que internant-se per la banda esquerra va entrar a l’àrea, va superar dos defenses i va fer una rematada que Ceni, tirant-se a terra, enviava a córner. Pujol el va fer efectiu i la rematada de cap Emili la va treure Alsina sobre la mateixa línia de gol. La insistència va tenir recompensa. Joel es va desfer d’un defensa i es va inventar una rematada des de més enllà de la frontal, que es va estavellar al travesser. El rebot va tocar a l’esquena de Sepu, i la pilota es va introduir a la porteria. Les protestes gironines no tenien raó de ser, perquè la pilota es va introduir del tot.
S’havia aconseguit el més difícil, posar-se al davant. El Palafrugell va tenir l’empat només dos minuts més tard, amb Juanma altre cop com a protagonista, que es va tornar a trobar amb un encertat Pol. Fins al final de la primera part el matx es va escalfar, i el millor que podia passar era que s’arribés al descans.
En la tornada els locals van anar a buscar el partit en un primer moment de rauxa. Raul i Chami, en una doble ocasió, van topar amb Pol. Somoza desviava una rematada perillosa de Casagran. Però a partir d’aquí l’FC Andorra va saber llegir molt millor el partit. Els jugadors i la banqueta del Palafrugell estaven més pendents del que xiulava l’àrbitre que no pas de centrar-se en el joc que havien de desenvolupar. Els de Justo Ruiz van saber jugar amb els nervis del rival, i ho van aprofitar.
El tècnic, veient els forats que es presentaven al davant, va fer sortir Riera. El portuguès, només d’entrar al camp, es va convertir en el principal perill. Va fer una jugada per l’esquerra, assistint cap enrere Toscano, que rematava, i el porter rebutjava amb els peus. Després encapçalava un contraatac, que concloïa amb una passada a Fabio, que forçat no va xutar amb claredat i Sepu va poder atrapar.
Cada jugada portava una protesta dels locals, cosa que va comportar que el seu entrenador fos expulsat. I quan ja es va complir el temps reglamentari, va arribar la culminació de la feina feta, que pot valer un ascens. Passada en profunditat cap a Riera, que encarava en solitari el porter i superava la seva sortida per fer el segon. No quedava més temps. Celebració continguda i només queda la culminació, dissabte, a Aixovall.

Comentaris (1)

RSS dels comentaris

Comentari	més petit | més gran
Nom
Email
Escriu els caràcters que surten a la imatge
Subscriure't al e-mail (Usuaris registrats només)
	Enviar comentari