|
Ramon Reguant, coordinador del Fòrum de l’energia, explica el canvi de model energètic que preconitza el ‘Llibre blanc’ presentat recentment.
Reguant indica que s’ha de diversificar la producció d’energia, amb un pes cada cop més gran de les energies renovables. També s’incidirà en l’estalvi i, així, destaca que els edificis nous han de complir el reglament d’eficiència energètica i “els edificis de més antiguitat haurien d’entrar en un pla d’estalvi d’energia” .
¿Hi ha el perill que el Llibre blanc de l’energia es quedi en un calaix, com ha passat amb altres plans energètics, per exemple amb l’anterior, del 2006?
Efectivament, es va fer un pla estratègic de l’energia 2006-2015 i ara s’ha fet un llibre blanc de l’energia que marca el full de ruta per als pròxims anys a curt, mitjà i llarg termini. Com va dir el ministre Jordi Cinca, i és una cosa evident, aquest llibre té unes aplicacions immediates en l’àmbit legislatiu i pel que fa a obres.
En aquest últim àmbit Ramon Cereza va esmentar, el dia de la presentació del llibre blanc, l’ampliació de la xarxa d’importació d’energia, que actualment és de 110.000 quilovolts i hauria de passar a 220.000 quilovolts. FEDA també té en cartera la primera central de cogeneració, i a més hi haurà diferents iniciatives que es poden posar en marxa tant des de l’àmbit privat com des del públic, com són les relacionades amb l’energia eòlica i la hidràulica.
El que es necessita ara és un marc legal, que el ministre va dir que hauria d’estar ben definit el primer semestre del 2013 i que significarà que la producció energètica estarà oberta al sector privat.
El cert, però, és que l’anterior pla no es va aplicar.
És veritat que l’anterior pla estratègic de l’energia era un diagnòstic força realista de la situació que es plantejava el 2006 i del que s’havia de fer fins al 2015. En canvi, el Llibre blanc de l’energia jo diria que va a més llarg termini, perquè representa un canvi de model energètic i suposa un pla de ruta, no traumàtic ni molt menys, cap a una certa independència respecte a una dualitat que tenim ara, amb una dependència dels hidrocarburs i l’electricitat.
Es tracta que en un futur a mitjà termini puguem ser més autònoms amb energies renovables (eòlica, fotovoltaica i solar tèrmica) i amb centrals de cogeneració amb gas natural. S’ha de tenir en compte que actualment depenem en gran mesura de l’electricitat, i del gasoil de calefacció i del locomoció.
D’aquesta manera, amb les centrals de cogeneració continuarem important de l’exterior, en aquest cas gas, però diversificarem les fonts. Tot i així, s’ha de dir també que tindrem una producció limitada pel que fa a energies renovables, però serem més autònoms tot i que depenguem encara en alguna mesura de l’exterior.
Estem obligats a fer aquest canvi. ¿Però com estem en aquest àmbit respecte als nostres països veïns?
El que s’ha constatat estadísticament és que els edificis de nova construcció s’estan decantant per posar instal·lacions elèctriques en lloc de la calefacció de gasoil, que era la que sempre s’havia posat en aquest país. Pel que fa a les instal·lacions de gas, encara són molt puntuals i tenen poca incidència.
Per tant, si continuem en aquesta dinàmica podem arribar a una saturació de la xarxa elèctrica evident. Per això, en primer lloc hem de tenir la capacitat de fer la importació necessària, però té un límit i si no féssim res més arribaríem en un futur a la saturació, cosa que s’ha d’evitar. Del que es tracta, així doncs, és de diversificar la producció de calor a través de l’electricitat, el gasoil i les centrals de cogeneració, i d’aquesta manera tindrem molta més independència.
A més, un element bàsic és que hem de gastar menys, o sigui que hem d’estalviar. Els nostres edificis nous han de complir el reglament d’eficiència energètica i els edificis de més antiguitat haurien d’entrar en un pla d’estalvi d’energia, i obtindran així més rendibilitat pel cost creixent de l’energia en els pròxims anys.
Però la campanya que ha fet el Govern per afavorir la rehabilitació d’edificis amb criteris d’eficiència energètica no sembla que hagi tingut gaire repercussió fins ara.
Hi ha hagut menys demanda de la que s’hauria volgut per renovar el parc d’edificis de tot el país, que seria una gran ambició i es necessitarien 20 o 25 anys. El cert, però, és que s’ha d’entrar en una dinàmica d’estalvi, que passaria per dos objectius: que els edificis fossin menys consumidors d’energia i que els hàbits de tots els ciutadans fossin cada vegada més estalviadors. S’ha de tenir en compte que els petits estalvis individuals que pot fer cadascú, si se sumen, són un gran esforç. Pel que fa a la rehabilitació, en aquest sentit el cert és que no ha tingut la rebuda que s’esperava.
¿Què és el que ha fallat, així doncs?
És qüestió de reorientar aquestes demandes perquè la gent s’hi pugui acollir amb facilitat. No obstant, s’ha de tenir en compte el que va dir el ministre: no s’ha de subvencionar el que no té una rendibilitat manifesta, és a dir, que no s’han de donar diners per a coses que no tinguin futur.
Per tant, és bo donar subvencions als elements que tinguin un retorn relativament immediat, i amb això em refereixo, per exemple, a l’energia fotovoltaica. En aquest cas, actualment el preu de metre quadrat de plaques fotovoltaiques instal·lat té una tendència a la baixa i cada vegada són més eficients. Això implica que, amb el presumible increment del preu de l’energia, com s’està veient al nostre entorn, és molt possible que aviat hi hagi una rendibilitat per si sola assumida.
Seria bo, així doncs, que el Govern comencés al principi creant una petita subvenció a la recompra de l’energia produïda amb aquest sistema, i així ja iniciem un moviment de producció en edificis. En aquest sentit, a hores d’ara falta crear el reglament de l’energia fotovoltaica que defineixi les condicions en què s’ha de fer aquesta producció i posar una tarifa perquè el particular sàpiga a quant li compraran el quilowatt.
Sembla que el reglament de l’energia fotovoltaica està bastant avançat.
Efectivament, tal com va dir el ministre, el reglament està quasi a punt.
La liberalització de la producció energètica afectaria, però, tots els sistemes de creació d’energia.
Sí, es tracta que hi hagi també energia eòlica, més centrals hidroelèctriques, com proposen les mútues elèctriques, i també centrals de cogeneració. El que falta és el marc regulador, que estaria aprovat o si més no a tràmit parlamentari en el primer semestre de l’any vinent.
Per tant, això suposarà una obertura al sector privat, però sempre sota el principi d’una planificació perquè, per exemple, no es faci una central en un lloc on no hi arribi la xarxa elèctrica. El que hem de fer és evitar que produccions puntuals de certa potència vinguin a destorbar l’equilibri de la xarxa elèctrica que tenim al país, i per tant aquesta planificació és necessària.
Hi hauria també subvencions pel que fa a altres sistemes diferents de l’energia fotovoltaica.
No. Perquè el que no es pot fer, segons s’exposa al Llibre blanc, és subvencionar produccions que per si soles no tinguin rendibilitat immediata, perquè en cas contrari estarem encarint l’energia per a tots. I el fet de mantenir preus competitius en l’energia fa que l’economia en general també sigui més competitiva, i hem d’intentar que això no se’ns desmunti si s’atorguessin subvencions.
¿Els preus hauran d’anar necessàriament a l’alça, tal com s’està veient als països veïns amb l’electricitat?
La producció elèctrica del país és la que és i es podrà augmentar de les centrals de cogeneració, però sempre dependrem de la importació, i per tant, dels preus que hi hagi als mercats espanyol i francès. La tendència a l’augment dels preus està anunciada per tothom des de fa molt de temps i per això aquí hem de ser curosos que el preu de la factura energètica no l’incrementem a còpia de subvencionar o d’afavorir produccions que no siguin rendibles.
En el cas de l’energia fotovoltaica, el punt d’inflexió és relativament pròxim i, per tant, el fet de subvencionar-la al principi ja vol dir crear un sector nou dins l’economia, que seria la petita producció d’energia en edificis. O sigui que, d’aquesta manera, ja s’inicia un canvi de model.
¿La cogeneració és la via més important per implantar energies renovables o hi ha altres possibilitats també factibles al nostre país?
Al Llibre blanc s’especifica la capacitat que té cada sector del nou model energètic. El que té una incidència més gran, com és normal, és l’ampliació de la línia d’alta tensió i l’estalvi a les edificacions. El fet que la factura energètica vagi creixent en els pròxims vint anys farà que sigui més rendible l’aplicació de mesures d’estalvi.
La cogeneració, en poder produir calor i electricitat a la vegada, és el sistema més adaptat al país i amb més potencial de creixement. La creació d’energia hidroelèctrica està limitada perquè tenim els rius que tenim, i tampoc podem tenir un gran parc eòlic, com hi ha a altres indrets, per les dificultats de pujar a gran altura la tecnologia que es necessita. Per la seva banda, la capacitat de biomassa dels nostres boscos també està limitada, i amb l’energia fotovoltaica i la geotèrmica passa el mateix.
Suposo que el principal paper en aquest procés correspon a FEDA, ¿però quin és el paper de les mútues elèctriques en la implantació del Llibre blanc?
L’impulsor del Llibre blanc ha estat el Govern i el que s’ha volgut és que tothom hi digués la seva. És evident que FEDA hi ha tingut un paper important, aportant tot el seu coneixement en el sector, però també hi ha hagut una aportació de les mútues i del sector dels carburants, i també de la construcció. Aquest llibre ha estat, així doncs, molt participatiu i hi ha hagut un debat sense embuts, i el resultat és un full de ruta que s’ha presentat als comuns, que hi estan també molt implicats perquè són els que tenen el territori.
¿Actualment l’administració és un exemple pel que fa a l’estalvi i l’eficiència energètics?
S’han fet auditories energètiques als set edificis de l’administració que consumeixen més, i el que s’ha vist és que hi ha oportunitats per estalviar. Així, s’ha comptabilitzat la inversió que cal i quin és el percentatge d’estalvi que s’obté. El que s’ha de buscar en els edificis de l’administració és la rendibilitat de les inversions. A més, l’administració ja dóna exemple amb el fet que FEDA vulgui tirar endavant una central de cogeneració, cosa que suposa encetar una línia del nou model energètic i que ajuda que la iniciativa privada també s’hi interessi posteriorment.
¿Quin serà el paper de l’oficina de l’energia que es pretén crear i quan es farà?
S’ha pensat que es pot agafar personal de diferents ministeris i fer un petit nucli que pugui informar i assessorar sobre els nous projectes, sobretot perquè els sectors de l’enginyeria, la construcció i la creació de noves empreses puguin tenir un punt de nexe al voltant de l’energia. Aquesta és una de les recomanacions que es plasmen en el Llibre blanc. Ara per ara no es pot dir com s’estructurarà, però s’encarregaria, per exemple, de l’atorgament de les subvencions que es prevegin i d’impulsar el full de ruta en aquesta matèria.
Un altre dels objectius és que els edificis tinguin una etiqueta energètica que els classifiqui segons el grau d’eficiència energètica, ¿però hi haurà finalment una ITV obligatòria per als edificis?
Són dues coses complementàries. L’etiqueta energètica seria un document sobre el consum d’energia que té un edifici, com passa, per exemple, amb els electrodomèstics. La idea és que els edificis, des d’ara, tinguin una espècie d’etiqueta de qualitat. Això no seria gaire complicat en el cas dels edificis nous i, pel que fa als antics, també caldria fer-hi una auditoria perquè sabessin quina capacitat tenen de millorar en l’àmbit energètic.
És cert que el sector de la construcció demanava que s’inclogués al Llibre blanc la necessitat d’implantar una inspecció tècnica d’edificis (ITV), però a nosaltres ens va semblar que fa referència a molts àmbits, com l’estructura, l’habitabilitat o seguretat i, per tant, són aspectes que s’aparten del que és pròpiament aquest llibre blanc.
¿Hi ha capacitat per finançar els projectes del llibre blanc?
El sector públic no té la capacitat per fer front a aquest canvi de model energètic, però tampoc seria bo que concentrés tot el poder. Per tant, el sector privat s’hi ha d’implicar.
|
Please wait...
RSS dels comentaris
