|
Nuna és l’àlter ego de Bertha García (Sant Julià de Vilatorta, 1988), la jove cantant, intèrpret i compositora guanyadora del 12è premi Carles Sabater a la millor cançó en català. Nuna va aconseguir el guardó amb el tema ‘La mirada’. La músic ha actuat aquest dijous per primera vegada al Principat –que va coincidir amb el primer concert del nou format de Nuna– en el cicle Músiques del món, dins del Festival internacional Colors de Música d’Escaldes-Engordany.
¿Quan neix el projecte Nuna?
De fet, des que vaig començar a cantar i tocar el piano, ja de ben petita. Després vaig deixar de cantar per estudiar piano clàssic, i més tard piano modern, i vaig tornar al cant. El nom va sorgir més tard, però el projecte ve de fa molt temps.
La Bertha García és la Nuna, però la Nuna també col·labora en altres projectes.
Sí, jo sóc la Nuna però tinc diversos projectes. Un és Nuna, en solitari, l’altre és el trio First Take i també estic al grup Sam Larner i Barcelona, amb el qual hem fet concerts pels Estats Units. Estic oberta a col·laboracions, m’interessen molts tipus de música i no m’agrada estancar-me.
Nuna és més acústic.
Sí, al principi era només piano i veu, però hi he anat afegint saxo, guitarra... I el d’Andorra és el primer concert que fem amb aquesta formació, que és amb percussió, baix, guitarra, segones veus i teclat i veu. I així voldria continuar el projecte.
A més de La mirada, ¿quins altres temes interpreten?
Tenim temes en català, que barrejo amb l’anglès.
Els altres grups amb què col·labora no són com Nuna.
Són altres estils. Nuna és més pop, més clàssic. Però sempre hi poso una mica de tot, de jazz, perquè n’he estudiat, i també funk i altres músiques.
Toca tots els pals, doncs.
Sí, una mica de tot!
¿I ara se centrarà en algun estil en concret?
Ara tinc moltes ganes d’agafar de cadascun el que trobo més meu, i després fer el camí, el que em surti més de dins.
Després d’Andorra, ¿on actuarà Nuna?
Tinc previst actuar a Manresa el dia 10, sola, i al setembre al Mercat de la música viva de Vic, amb Nuna i amb First Take. Ara he d’acabar el projecte final de carrera, que curso a l’Esmuc, i després intentaré fer concerts.
¿I com va acabar de gira pels Estats Units?
Doncs gràcies al grup de Sam Larner, en què faig segones veus i palmes. Hi fem música folk, americana i anglesa, barrejada amb flamenc. Sempre aprens de tots els estils!
Aquest últim curs ha estudiat a Alemanya, a la Popakademie.
Sí, hi he cursat el darrer curs de carrera. És una escola molt interessant perquè enfoca la música no només per tocar i cantar molt bé, sinó com a treball, feina. T’introdueix al món laboral, a les discogràfiques. Jo em vull dedicar a la música i ho intento per tots els mitjans possibles, i és difícil de moure-t’hi si no te n’ensenyen una mica.
¿Quins músics admira?
Tinc moltes referències! Per exemple, de piano jazz, Red Garland, i de més noves, Jamie Cullum. De cantants, m’he fixat molt en Eva Cassidy. I Lenny Kravitz! Jazz, rock... Una mica de tot!
I mentre estudiava a Alemanya, va arribar el Carles Sabater.
No m’ho esperava gens! I em va fer molta il·lusió perquè em va apropar a casa. A Catalunya es fa música molt bona, i de vegades la gent no se n’adona.
|
Please wait...
RSS dels comentaris
