|
¿Què haurien escrit els viatgers que a finals del segle XIX van visitar Santa Coloma si haguessin presenciat la Burricada o la carretera que travessa el nucli?
No ho sabem, però sí que coneixem la impressió que es van endur aquells viatgers de finals del 1800 que van recórrer les Valls i es van aturar al poble de Santa Coloma, “un lloc de pas obligat ja que es trobava en el recorregut del camí ral, que el travessava pel carrer Major i passava per davant de l’església”, almenys fins a la construcció de la primera carretera, l’any 1913.
La Biblioteca Nacional continua revelant de manera lúdica i pedagògica, a través de la seva pàgina web (www.bibliotecanacional.ad), el contingut dels documents històrics que conserva al seu immens fons. L’equipament ha iniciat la publicació d’una sèrie d’articles divulgatius sobre Santa Coloma vista per tres viatgers a finals del segle XIX.
La sèrie comença amb Gaston Vuillier (1847-1915), que va visitar Andorra l’agost de 1887 (fa 125 anys), acompanyat per un amic. L’any següent, Vuillier va publicar el relat del seu viatge a la revista Le tour du monde. Nouveau journal des voyages (Hachette), il·lustrada amb gravats dibuixats per ell mateix.
Els viatgers es van allotjar a l’hostal Calones i a cal Pep, a Andorra la Vella, i des d’allà van fer excursions. La primera impressió de Santa Coloma no és gens entusiasta: “És un llogaret horriblement pobre i desolat.”
De l’església de Santa Coloma, única pel seu campanar rodó, Vuillier en comenta: “El campanar, quadrat i de panys arrodonits, és d’una construcció curiosa. En penetrar dins l’església temem veure-ho esfondrat tot; però ens enduem la sorpresa de trobar-hi pintures sobre fusta molt interessants.”
L’article de la Biblioteca Nacional aclareix que a l’interior de l’església “els dos amics van veure el retaule de fusta policromada i daurada d’estil barroc, que data de la primera meitat del segle XVIII”. A més, durant el segle XIX, “les pintures romàniques (segle XII) de l’àbsida no es podien contemplar directament ja que en instal·lar el retaule van quedar ocultes darrere l’altar major”. Els frescos romànics van ser arrencats entre els anys 1927 i 1930.
L’article també detalla la descripció que el viatger fa del castell de Sant Vicenç, que “respon al gust per les ruïnes medievals del romanticisme”. Vuillier diu que “aquest castell deixa una impressió de tristesa profunda enmig del paisatge feréstec que deixem”. En canvi, no parla en cap moment de la capella de Sant Vicenç, en estat ruïnós, i això fa dubtar la Biblioteca Nacional que els excursionistes pugessin fins al roc d’Enclar.
El segon article sobre les impressions d’un viatger a Santa Coloma serà el dedicat a Josep Aladern (1869-1918), que va visitar les Valls l’octubre del 1892. Atents, doncs, a la web de la Biblioteca Nacional.
|
Please wait...
RSS dels comentaris
