|
Nacional -
Cultura
|
|
Escrit per Anna Burgstaller
|
|
Dilluns 02, Març de 2009 23:16 |
El professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Xavier Rull és l’autor del treball El parlar d’Andorra dels segles XVII i XVIII, un estudi que ha pogut dur a terme gràcies a l’ajut Lídia Armengol del 2007 i que, tal com va dir ahir el ministre de Cultura, Juli Minoves, proposa “un viatge per la fonètica, la sintaxi i el lèxic de la llengua d’aquella època”.
Una de les dades més importants que es desprenen de l’estudi és que per a Andorra el segle XVIII va ser una època de producció textual d’alt nivell, a diferència d’altres territoris de parla catalana en aquell mateix període. Un fet que Rull matisa dient: “Hi ha poca quantitat, però, per ser Andorra, el volum de producció és important.” Per l’autor del treball, aquest fet s’explica perquè Andorra no estava sotmesa a la Corona hispànica, i per tant no estava enlluernada pel poder castellà.
Amb aquest treball, Rull ha volgut fer una descripció del parlar andorrà dels segles XVII i XVIII, contribuir a la descripció del català de l’edat moderna i establir comparances entre el parlar de fa 300 anys i el d’avui dia, una feina, la d’aquest darrer punt, que es preveu dur a terme més endavant. Per fer el treball, Rull no ha considerat els noms de lloc ni de persona tal com apareixen en documents dels segles XVII i XVIII, tot i que confessa que es podria haver estudiat.
L’estudi s’ha fet gràcies a la tasca de buidatge per part de l’autor de documents originals conservats a l’Arxiu Nacional, el Manual Digest i el Politar Andorrà, entre altres obres importants.
L’estudi d’aquests documents ha permès extreure alguns trets comuns que definien el parlar andorrà d’aquests segles, com per exemple les formes verbals utilitzades i l’ús de les formes arcaiques dels possessius al costat d’altres que encara són vigents en l’actualitat, així com curiositats lèxiques del vocabulari de l’època, de les quals l’autor publica alguns exemples.
|
RSS dels comentaris
