|
El gerent de l’empresa Beep Informàtica, que va ser detingut el mes d’agost de l’any passat després de que la policia detectés una sèrie d’operacions amb targeta de crèdit que podien ser fraudulentes, va ser jutjat aquest dijous.
Durant la vista l’home va negar que sabés que les targetes que feia passar pel TPV fossin clonades i va manifestar que aquestes operacions corresponien a vendes normals. La fiscalia demana una pena de set anys i mig de presó i l’expulsió del país durant 30 anys, ja que el considera culpable de l’ús d’aquestes targetes falses i també de formar part d’una xarxa organitzada en què, segons el ministeri públic, ell seria el darrer esglaó necessari per dur a terme l’operació.
La defensa, de la seva banda, va exposar que aquestes operacions corresponien a compra-vendes normals i va afegir que això es pot verificar per l’estoc del material. És per això que demana la lliure absolució. Si el tribunal el considerés culpable, demana que la pena no sigui superior a un any ferm.
El ministeri fiscal va destacar que les declaracions de l’home havien estat “inversemblants” i va exposar que consten al llarg dels sis anys en què va regentar la botiga 360 utilitzacions fraudulentes, fetes amb 140 o 150 targetes clonades. Això suposaria, tal com va complementar el fiscal, 600.000 euros, entre les operacions que van acabar amb èxit i les que no. De fet, es calcula que el total defraudat amb les operacions que van resultar reeixides és de 210.000 euros.
El fiscal també va insistir molt en el fet que a la Batllia l’home va reconèixer els fets i va fer-ne un relat que concordaria amb les dades de la investigació policial. També va emfatisar el fet que curiosament totes les operacions que van ser fetes amb targetes clonades corresponien a estrangers i totes per operacions molt elevades, tot i que els clients habituals de la botiga eren persones del país.
El fiscal també va ironitzar amb el fet que algunes d’aquestes targetes anessin a nom de personatges coneguts del cinema o de l’esport.
L’home va manifestar que si davant del batlle havia admès els fets va ser perquè així l’hi havien aconsellat. També va justificar que el volum de vendes de la botiga era molt important i que tenia clients d’arreu.
Els agents de la policia que van fer la investigació d’aquest cas van manifestar que van muntar una vigilància de la botiga i un control de les trucades i de la línia del TPV arran d’una denúncia interposada per un banc.
Un dels agents va relatar com en una ocasió van poder comprovar que s’estava passant una targeta de crèdit pel TPV tot i que a la botiga no hi havia ningú. També van destacar l’existència d’un fax enviat a Romania en què es posava de manifest que unes targetes no havien pogut passar satisfactòriament pel lector.
L’home va justificar que en el moment en què ell passava aquest TPV el client era al magatzem on eren els ordinadors i pel que fa al fax, va destacar que es tractava d’una venda que havia de dur a terme i que no va prosperar.
Demanda de revisió de la indemnització per a un banc
La representació d’una entitat bancària que va ser víctima d’una apropiació indeguda per part d’un treballador va presentar un recurs al davant del Tribunal Superior, ja que no està d’acord amb la indemnització que es va fixar, i va remarcar que tota la documentació aportada no fa sinó justificar que la reclamació que fa és superior a la que es va fixar.
La defensa, però, va remarcar que no queda clar el perjudici exacte que hi va haver tant per a l’entitat com per als clients, i per tant es va oposar a la reclamació feta per la representació del banc.
D’altra banda, la defensa d’un home que ha estat processat per un presumpte delicte de maltractament es va oposar a la mesura que s’ha dictat d’allunyament de la víctima, arran d’una trucada telefònica d’amenaça a la víctima que la defensa nega.
L’acusació particular, de la seva banda, va remarcar que l’home va trucar a la dona amenaçant-la i va justificar que l’allunyament ja s’hauria d’haver acordat d’ofici i abans que s’arribés a aquesta amenaça telefònica.
Jutjat un home per un delicte d’exhibició davant una menor
Aquest dijous va seure al banc dels acusats del Tribunal de Corts un home acusat d’un delicte d’exhibicionisme davant de menors. Així, el ministeri fiscal sol·licita una pena de 18 mesos de presó, part condicional qualificada al seguiment d’un tractament, i 2.000 euros de multa.
La defensa, de la seva banda, va manifestar que l’home va actuar en un estat d’embriaguesa més que evident i per tant en va demanar la lliure absolució. A més, i basant-se en els testimonis dels dos policies que van comparèixer davant del tribunal, la defensa va insistir en el fet que ningú no havia vist que l’home s’exhibís. A més, la menor que va denunciar els fets no va comparèixer ahir al tribunal.
L’home va manifestar en el seu relat que no recordava haver-se exhibit davant la menor i va emfatisar que en el moment que van tenir lloc els fets, l’octubre del 2005, patia una greu addicció a l’alcohol. A la vista va declarar també el psiquiatre que el va examinar, i va destacar que la ingesta d’alcohol el desinhibia. El doctor també va remarcar que l’home tenia importants antecedents de trastorn per dependència a l’alcohol, amb diferents ingressos a l’hospital per aquest motiu.
Els dos policies van afirmar que quan van arribar al lloc dels fets l’home va sortir corrents, però que no el van veure exhibint-se. En el seu informe, redactat en el moment dels fets, van relatar que la menor els va exposar que l’home es va exhibir.
Recurs per anul·lar la inhabilitació d’un metge
La defensa d’un metge condemnat a cinc anys de presó, un de ferm, i a la inhabilitació professional arran d’un cas d’abusos deshonestos, va presentar ahir davant el Tribunal Superior un recurs ja que considera que la reforma del Codi Penal ha de permetre que la pena complementària, la inhabilitació de per vida, es deixi sense efecte.
D’aquesta manera, el lletrat va manifestar que en cap cas aquesta pena complementària, la inhabilitació, pot ser superior a la pena principal, que en aquest cas són cinc anys de presó. El ministeri fiscal es va oposar a aquest recurs ja que va assenyalar que quan la sentència és ferma no pot ser modificada, excepte en casos molt precisos, i considera que aquest no ho és.
Furt amb força
També va demanar la revisió de la pena la lletrada d’un home que va ser condemnat a tres anys i mig de presó ferms per un delicte de furt amb força, ja que considera que la modificació del Codi Penal l’ha de beneficiar perquè la pena no sigui superior a tres anys. La fiscalia, però, es va oposar a aquesta rebaixa.
|
Please wait...
RSS dels comentaris
