Ball... ENA

Bon dia! Això és una salutació i el nom del diari que m’ha donat l’oportunitat d’expressar per escrit la meva opinió. Vagin les gràcies per endavant.

El passat dimarts 10 de maig apareixia un article al Diari d’Andorra signat per l’Alba Doral sobre la meva estimada Escena Nacional d’Andorra (ENA). Era gairebé mitja pàgina dedicada a intentar explicar les novetats que afecten la, ja fa temps, molt malalta i repudiada pel Govern ENA.

Anem a pams: ja fa uns mesos, i després d’haver guardat silenci, el Govern comunicava que l’anterior directora artística (amb feines de productora) Irina Robles havia dimitit del càrrec i es procedia a buscar un substitut o substituta.

L’escollida per dur a terme la nova gestió de la fundació va ser la Laura Roigé, de reconeguda vàlua, que al mateix temps és cap de Cultura del Comú de Sant Julià. Crisi tancada.

Però al meu cap es va obrir una altra crisi. ¿Deixarà el Comú per dedicar-se a l’ENA? ¿Farà a temps parcial una cosa i l’altra? I va arribar la resposta. El Govern, el nostre magnífic Govern que, si pogués, esborraria la Cultura dels pressupostos i del diccionari, va signar un acord amb el Comú de Sant Julià pel qual s’espolsa l’ENA durant un any prorrogable i la Laura Roigé i el seu equip de Cultura del Comú passen a gestionar la producció (“des de la coordinació de l’equip artístic i directiu al control del pressupost”, DdA dixit). Perquè tot quedi més bonic el Comú de Sant Julià cedeix espais per a assajos, magatzems, etc. i a l’auditori Claror també es podran fer estrenes de l’ENA perquè passarà a ser una seu de l’ENA juntament amb Les Fontetes.

El Govern va informar que aquest “acord” s’ha rubricat per “expandir l’ENA a escala nacional”. A veure si ho entenc: ¿una fundació que es diu Escena Nacional d’Andorra s’ha d’expandir a escala més nacional encara? ¿Potser també hauria de ser més andorrana? ¿O què vol dir, senyora ministra: que si fem el mateix espectacle set vegades a les set parròquies, hi anirà molta més gent perquè Andorra és molt gran? ¿I si ho prova de fer amb els concerts de l’Auditori igual arribem a recuperar el caixet dels grups i tot? ¿No li sembla bé? Per favor, senyora Gelabert, tonterías las justas, que deia aquell!! Potser el que s’hauria d’haver fet de bon començament és implicar tots els comuns amb els seus respectius departaments de Cultura i juntament amb el Govern dotar l’Escena Nacional del pressupost que es mereix i del contingut necessari en l’àmbit pedagògic, institucional i de mitjans que necessita una Escena Nacional. Hi ha propostes al calaix del ministeri. És qüestió de posar-les sobre la taula, parlar-ne i fer una Escena Nacional a mida. Hi ha els recursos humans i materials, només falta la voluntat. Però, en vista dels fets dels últims anys, la voluntat és zero o menys zero. Andorra no necessita una fundació amb un nom grandiloqüent només per repartir subvencions. Andorra necessita, com qualsevol altre país, una fundació, o el que sigui, que s’ocupi de la gent que es dedica o vol dedicar-se a les arts escèniques (en qualsevol àmbit) des de l’inici fins a la professionalització. Fins ara és un “campi qui pugui” promocionat pels comuns com a activitat cultural. Però penso que no ha de ser això. L’exemple el tenim en l’ONCA, que ens porta anys d’avantatge. Un ministeri i un Govern que menyspreen el gran cabal artístic del seu país no em mereixen el més mínim respecte, encara més quan es dediquen grans esforços i diners a fer venir “patums” d’altres llocs (que també està bé) i el que es dedica als artistes del país no és ni l’almoina que es donaria a un pobre.

Confessi-ho d’una vegada, senyora ministra! Ni teniu projecte per a l’ENA ni us importa gens ni mica.