Cartier Bresson, o la mirada intel·ligent

Diuen les cròniques que cap a finals de 1830 es posà de moda passejar tortugues pels carrers de les ciutats i Charles Baudelaire, inspirat per un conte d’Edgar Allan Poe, començà a utilitzar la paraula “flâneur” i atorgà així l’estatus de dandi, artista i poeta de la metròpoli. Cap al 1930 Walter Benjamin també tractà aquest tema en l’àmbit de l’artista i la societat, quasi al mateix temps que Henry Cartier Bresson iniciava la seva carrera fotogràfica amb la voluntat de posar de rellevància la poètica de la seva mirada.

En diferents cultures l’acte fotogràfic està relacionat amb l’apropiació de l’ànima de qui és retratat, possiblement perquè el fotògraf es mou al voltant de la seva presa amb discreció, n’analitza els moviments i en capta les subtilitats adjacents, omnipresents però preservades, es fa amo de l’espai i decideix el moment oportú per deixar constància del moment. Així és una mica com treballava Cartier Bresson.

Va ser al taller d’André Lothe que Cartier Bresson va descobrir (com ell mateix va reconèixer) la manera d’organitzar les seves reflexions i emocions artístiques i comunicar-les. També hi va descobrir el sentit de l’harmonia mitjançant les obres cubistes del seu mestre. No obstant això, el seu apropament als surrealistes (anys 30) facilità el trencament del rigor artístic après al taller de Lothe. Aquestes particularitats el portarien a posar en pràctica les regles de la proporció àuria que practicaria de manera magistral al llarg de la seva carrera i, igual que els pintors del Quattrocento, convertí el tractament de les perspectives, les composicions simètriques i el punt de fuga, tot a la recerca de la tridimensionalitat.

Tanmateix existeixen dues particularitats en l’obra de Cartier Bresson i que fan referència a l’anomenat instant decisiu: ja als anys trenta s’interessà per un fotògraf extraordinari que s’anomenava Martin Munkácsi (un dels fotògrafs més ben pagats de la revista Harper’s Bazaar), que publicà l’any 1932 Joves banyant-se en una platja de Libèria i que durant molts anys es va conèixer sota el títol equivocat de Joves banyant-se al llac Tanganika. Munkácsi, que a diferència de Cartier Bresson treballà el món de les emocions humanes principalment en la part més festiva de la vida, segurament va ser un dels que va reforçar la imatge sexi de la dona fotografiant-la en moviment, practicant esport, en festes o instantànies de carrer que trencaren amb les imatges anteriorment publicades en què les dones apareixien passives i lànguides.

L’exposició que hem pogut veure al Museu del Tabac és sens dubte una de les més importants que han passat mai per Andorra. Cartier Bresson ha estat un dels fotògrafs més intel·ligents que ha proporcionat la fotografia i en els nostres dies en què moltes imatges, sobretot publicitàries, sembla que ens vulguin convertir encara en una mica més idiotes del que som, considero aquesta exposició indispensable per emplenar-nos els ulls d’una bellesa desmesurada.