Bon dia a tothom!

Aquest titular ve a tomb de comentaris llegits als diaris sobre la nova llei del dret a l’habitatge que prepara el Govern. Siguem clars i ajuntem conceptes:

1. La paraula idiota (del grec idiotes) defineix la persona que únicament es preocupa dels seus negocis i no el preocupa gens ni mica la societat que l’envolta.

2. La teoria comunista de Karl Marx aviat va ser estroncada per quatre idiotes afamats de poder (i segurament altres coses) en lloc de mirar de trobar solucions. El capitalisme racional també s’ha estroncat per quatre idiotes que no en tenen mai prou i a qui els agradaria tornar al sistema d’esclaus. Per mi, tan comunistes són els uns com els altres. He dit.

Referent a la llei: ja em perdonareu, però després de comprovar que el possible desplaçament de treballadors fronteres enllà era una aberració, ara correm-hi tots a posar-hi remei. 

Cedir els pisos buits està molt bé,  però s’hauria de garantir un lloguer correcte al propietari, una assegurança en cas de destrosses al pis i legislació en cas d’impagament de part del llogater.

Diuen que la major part dels pisos turístics afectats per la possible no-renovació són a la zona del Tarter i Soldeu. També diuen que molta gent no hi vol anar a viure per problemes amb el transport públic. Potser si el programa funciona s’hauria de fer un replantejament d’autobusos, fins i tot nocturns, perquè la gent pogués pujar a viure allà.

La legislació per a la compra de pisos em sembla inútil. La llei hauria d’estar molt ben definida, amb seguiment de compradors i venedors, perquè si no sempre hi haurà l’amic que el comprarà i li revendrà al nou propietari. El preu els és igual. El mateix que la de la legislació estrangera. Per seguir els inversors necessitem uns inspectors que no tenim perquè no volem.

A la vinyeta per circular fa anys que se li dona tombs. En tenim exemples en altres països. Penso que ja seria hora de fer un cop de cap i prendre una decisió. I finalment decidir què hem de fer perquè cada cap de setmana les nostres vies circulatòries no siguin un col·lapse total. 

I definir d’una vegada el model de país, que dels temps de Marc Forné és un anar i tornar, un tirar la pedra i amagar la mà, i hem acabat pixant enlaire i dient que plou. I així ens va.

La cirereta del pastís és pel ministre de Turisme, Jordi Torres. Ara resulta que es farà un estudi de càrrega turística centrat en criteris de sostenibilitat. Objectiu: “Tenir un turisme menys nombrós i amb més poder adquisitiu per no haver de patir la pressió demogràfica a què s’ha hagut de fer front els darrers anys”. Jo em pregunto: Sr. Torres, vostè ha viscut a Andorra els últims 10 anys? Vostè sap què és Andorra Turisme? Sap quins actes massius organitza? Ha parlat amb el Sr. Budzaku amb relació al turisme massiu i al turisme de qualitat? Només és un suggeriment. 

Bé, només desitjo molta sort al senyor Espot i la senyora Marsol en la llei del dret a l’habitatge i al senyor Torres en la llei de Turisme, però això ja ho hem viscut altres vegades i em sona a donar un cop endavant a la pilota i d’aquí a un temps ja en tornarem a parlar. I qui dia passa, any empeny. Tant de bo m’equivoqui. 

I per acabar parlarem del català per als que encara no ho entenen. Andorra és l’únic país del món que té com a idioma oficial el català. L’únic país del món en què el seu cap de Govern ha parlat en català a l’ONU. No som ni una regió d’Espanya ni un departament de França. El català és el nostre idioma de país. 

Hauria de ser el nostre idioma de relació social. Aquell que fem servir quan anem a la botiga, quan demanem al bar, quan pugem al bus... Només així conformarem una societat cohesionada i proporcionarem eines a tothom per a practicar la nostra llengua. A casa nostra i en l’àmbit particular, evidentment, que tothom parli la seva llengua, que és el més maco que tenim.   

Au, Bon dia tingueu!