Darrerament estem veient coses ben curioses al món de l’esport i de la política. Primer va ser l’entrenador del Barça, Xavi Hernández, que el mes de gener ens va dir que dimitiria el juny, però ara s’ho està replantejant, tot i haver-ho perdut tot. Amb la resolució d’aquest cas penjant d’un fil a l’hora d’escriure aquestes línies, ahir el president espanyol, Pedro Sánchez, ens va sorprendre amb l’obertura d’un període de reflexió de cinc dies per decidir si plega o no, ja que ara ha descobert que l’Estat del qual n’és president potser no és tan democràtic com es pensava, tot i que més d’un l’havia avisat unes quantes vegades. Ai las, com que s’han ficat amb la seva dona, això és una línia vermella.
No ho sé, però tot plegat no m’acaba de convèncer. En la era de la digitalització sembla que el ventall per aquest tipus de decisions s’ha obert a l’originalitat, que sempre és de destacar, però potser s’hauria de primar més la responsabilitat i la seriositat, sobretot si es tracta de càrrecs amb aquesta rellevància.
Cert és que el cas de l’esport es podria dir que és més lúdic, tot i que hi ha molts calers i sentiments en joc, però la política, que darrerament també s’ha futbolitzat força, hom esperaria una mica més de nivell. Aprofitant la campanya a Catalunya i la guerra oberta amb la dreta espanyolista, els sociates han volgut donar un cop d’efecte que dubto que acabi amb la dimissió anunciada, sinó que més aviat persegueix fer-se la víctima i buscar adhesions que no pas una altra cosa. Però mai se sap, potser el senyor Sánchez ja n’ha tingut prou de reformar l’irreformable i s’estima més deixar-ho córrer i que s’entregui al fanc un altre. Estarem distrets.