Encara avui, a Andorra, algunes persones de certa edat diuen que agafen la voitura per anar a fer comissions o que porten els familiars a la gara perquè agafin el tren. Indicis que en un passat no gaire llunyà la influència de França era marcada, ja sigui perquè alguns s’hi desplaçaven a treballar o bé perquè s’hi mantenia vincles comercials estrets.
França és aquí mateix. Si el lector es troba a Andorra la Vella, només ha de fer 30 quilòmetres (passant pel túnel, eh!) i ja hi és. Tolosa és a dues hores i mitja en cotxe, i Montpeller a quatre hores i una mica més. Tot un país a tocar de la mà i, curiosament, sembla que no hi sigui...
Donaré un exemple: en un programa de ràdio matinal fan el repàs de les portades dels diaris amb un balanç de més de quinze titulars provinents dels diaris regionals (i comarcals!) de Catalunya i únicament hi ha un trist titular de la Depêche du Midi. No vull pas dir que no m’interessi saber que el sindicat de colliters de préssecs de Lleida es manifesta per queixar-se de les pedregades, però sí que agrairia més dedicació a la política francesa o als ets i uts de l’economia gal·la. ¿No és més interessant per als ciutadans andorrans tenir quatre notícies clau en aquest sentit que conèixer en detall el sector català del préssec?
I si perdem cinc minuts a mirar quina és la presència de notícies, en els mitjans escrits, relatives als territoris veïns del nord i del sud, veurem ràpidament que el sud guanya per absència de rival. Segur que els diaris d’avui mateix en són un bon exemple. Ho són cada dia.
I podria parlar de la presència cultural francesa en els mitjans de comunicació. Gairebé anecdòtica. Em sorprèn descobrir bandes catalanes indie a les nostres emissores de ràdio i no sentir res més modern que Jacques Brel o Charles Aznavour quan es tracta de programar alguna peça francòfona.
Tot plegat ens porta cap a una lenta deriva cap al sud. ¿Que hi tenim més afinitats? Evidentment que sí! Seria absurd negar-ho, però també és absurd no aprofitar la proximitat amb França. Si Andorra té oportunitats, no totes estan de la Farga de Moles cap avall. Un bon nombre estan cap al nord. Potser no moltes, però segur que un bon grapat! I tinc la sensació que molta gent, institucions i entitats d’Andorra, perden aquestes oportunitats.
No és més que una reflexió fruit de la constatació. És una llàstima mirar únicament cap a una direcció si podem fixar-nos en diversos horitzons. I si no ens fa gràcia mirar cap al nord perquè no entenem com s’hi parla, doncs estem en una situació tristament habitual de permanència en la comoditat i en la facilitat... de la deriva.