Militant d’ERC, va servir a Artilleria durant la Guerra Civil i va lluitar a la Batalla de l’Ebre.

Andorra ha estat sempre un país d’acollida, i en especial per a aquells que després de la Guerra Civil espanyola no podien tornar al seu país d’origen, els exiliats. Aquesta és la història d’un d’ells, un heroi anònim que després de dedicar la vida a combatre pels seus ideals de llibertat va acabar per establir-se al Principat: el capità Magí Riart Birbe.

Va néixer l’any 1903 a Esterri d’Àneu, fill del secretari de l’Ajuntament de la vila. Va estudiar Magisteri a Viella, on entre els professors va tenir mossèn Iglesias Navarri, qui més endavant seria bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra. A l’hora de fer el servei militar per quinta li va tocar a l’Àfrica, on va estar tres anys en la Guerra del Rif i va assolir el grau de sergent. Quan va tornar va exercir de mestre a Mollet del Vallès.

Militant d’Esquerra Republicana, quan l’any 1936 va començar la Guerra Civil espanyola va participar en la rendició del general Godet i va ingressar a l’escola militar de Barcelona, d’on va sortir amb el grau de tinent. Va ser durant la guerra que es va casar, a Valls, amb Maria Batalla Rabadà.

Al cap de poc va ascendir a capità. Servia en l’arma d’artilleria, on s’ocupava de l’aprovisionament de municions, concretament de l’artilleria antiaèria, la DCA (Defensa Contra Avions). En aquest rol va prendre part en la Batalla de l’Ebre, on efectuava la perillosa tasca de traslladar municions d’artilleria d’una riba a l’altra del riu, a través dels pontons de barques, damunt de camions russos Katiuska. Va estar a punt de perdre la vida quan en un dels viatges, de nit, quan era al mig d’uns dels pontons el seu comboi va ser bombardejat i el conductor va aturar el vehicle. La participació en la batalla el va fer mereixedor d’una condecoració.

Com molts altres, quan va acabar la guerra va passar a França per Le Pertús, acompanyat dels camions, material i personal de la seva unitat. Va ser internat al camp d’Argelers, vigilat per senegalesos. Allí, un capità de duanes francès se li va adreçar i li va preguntar si no li feia vergonya haver perdut la guerra. Per sortir del camp calia trobar feina, a través d’uns amics va poder posar-se a fer de masover en una hisenda agrícola de Montauban.

L’any 1942, els alemanys ocupaven la meitat sud de França i Magí Riart ingressava al maquis, on de nou va assolir el grau de capità. La principal acció en la qual va participar va ser l’alliberament de Foix l’any 1944. Allí va retrobar el capità de duanes que l’havia humiliat a Argelers, espantat pel que li podia passar. La seva participació en la resistència francesa el va fer mereixedor de diverses condecoracions.

(Continuarà)