El preu de Naturlàndia

“Serà el revulsiu que necessita Sant Julià.” Era el discurs dels darrers tres mandats a Sant Julià. Es deia que aquest projecte revifaria el teixit econòmic i social del poble i que posaria Laurèdia en el mapa turístic del Principat i del nostre entorn proper. La idea era que el gestionés una societat mixta participada per capital públic i privat, procurant que l’administració comunal es quedés sempre amb la majoria de les participacions. Amb aquests arguments, Unió Laurediana va rebre el suport massiu en tres comicis electorals. Les lauredianes i els lauredians van fer confiança tant als pensadors com als executors del projecte.

M’agradaria, en aquest punt, diferenciar els pensadors dels executors. No ens hem d’enganyar, els que van idear Naturlàdia van ser aquells que han estat totalment al marge durant el polèmic mandat anterior. De fet, la cronologia dels fets ens diu que els cònsols no van fer res més que materialitzar el projecte que havia estat dibuixat pels anteriors. Per ser just, hauria de dir que, lluny d’exculpar-los de les seves accions i actituds, que van deixar molt a desitjar, els darrers cònsols d’UL van haver d’empassar-se les conseqüències de gestionar un parc que s’enfonsava per moments. I ho van haver de fer entre hermetismes, dubtes i recels.

Penso que des de l’executiva del partit que els donava suport, o almenys de portes enfora, haurien d’haver-se implicat més a l’hora de comunicar a la ciutadania com s’estava gestionant el parc i si hi havia dificultats financeres. També haurien d’haver publicat el famós pla de viabilitat que mai va arribar mentre estàvem al Comú. Però vist ara des de la distància, crec que aquella manca d’implicació era del tot desitjada pel nucli dur d’Unió Laurediana. D’aquesta manera, veient el caràcter que estava agafant el mandat, començaven a marcar distància amb els mandataris del moment. De fet, la seva candidatura electoral repetia ben pocs noms de l’anterior majoria. També durant la campanya electoral els arguments que donaven eren bastant neutres i defugien el tema.

Però de tot plegat, a qui s’ha trobat a faltar donant explicacions i arguments per tranquil·litzar la població (i no ho dic jo només), és l’artífex del projecte, aquell que va guanyar dues eleccions consecutives demanant el suport per idear i materialitzar Naturlàndia. Crec que la població es mereixia explicacions per part de la persona que ho va començar tot plegat, ja que els seus mandataris delegats no ho feien.

He de reconèixer que em va sobtar i molestar, ja no com a exconseller sinó com a ciutadà, que no expliqués el que estava passant. I ho podia haver fet a través de les estructures del seu partit. No va ser el cas. Silenci sepulcral durant quatre anys i sobretot en el període electoral, que és, al cap i a la fi, el moment en què cal retre comptes. Però en aquest sentit, les urnes van parlar i van castigar aquesta actitud. I jo em demano què hauria passat si l’anterior cònsol hagués pogut implementar ell mateix el projecte i si aquest hagués anat igual de malament. En definitiva, potser li va anar prou bé no haver-se’n d’ocupar en persona. Es veia així deslliurat de la part de responsabilitat que li pertocava.

Tornant al projecte en si, ni ha estat un revulsiu econòmic, almenys fins ara, ni la implicació del sector privat ha estat la desitjada. ¿Incredulitat per part de la societat civil envers el projecte? Segurament. Tampoc s’han notat els efectes positius al centre de la parròquia; ni han aparegut nous comerços ni els existents han notat millora, ni tan sols els que estan situats al costat de la parada del bus que puja al parc. I no parlem del llast financer que comportarà durant anys.

Amb aquest fosc panorama, cap dels pronòstics de l’únic pla de viabilitat existent avui dia, aquell que van elaborar els pensadors del projecte l’any 2007, s’han acabat complint. I l’actual majoria i les següents estaran lligades de peus i mans a l’hora de gestionar la parròquia.