Diari digital d'Andorra Bondia

El sastre de Panamà




Una servidora té més tendència a interessar-se per les novel·les negres i d’espies que per les vicissituds del món financer i d’aquells que en tenen tants que passen el dia patint perquè no els els agafin. Per això de Panamà poca cosa en sé, a part del fet que posseeix un dels projectes d’enginyeria més ambiciosos de la història, el canal de Panamà, que va permetre connectar per via marítima els oceans Atlàntic i Pacífic estalviant-se la volta al continent sud-americà i el temible passatge del cap d'Hornos.

També li diuen Panamà al príncep dels barrets de palla, encara que el van importar d’Equador els treballadors de l’obra del canal. I a part d’algun conegut exiliat a Panamà per compte d’alguna entitat bancària del país, només conec el país de la mà de Le Carré, i la seva novel·la El sastre de Panamà. El 31 de desembre de l’any 1999, s’esgotava l’explotació del canal per part dels EUA, i totes les potències mundials estaven a l’aguait per assegurar-se una situació avantatjosa quan arribés el moment, per obtenir els favors del govern o assolir les millors aliances.

Més enllà del món dels espies (cosa que fa amb minuciositat i coneixement), l’autor ens descriu un món on presenta la inseguretat com una cosa d’inevitable, i com a característica essencial de la modernitat. Inseguretat en el sentit que res no és previsible, ni res és el que sembla, com un canal de Panamà explotat per països externs, o barrets expatriats que se les donen de solera. La botiga del sastre és un indret per on desfilen les personalitats més importants, arribistes i manipuladors d’arreu, el lloc ideal per al negoci de l’espionatge. L’emprovador, gairebé un confessionari, on es poden sentir secrets de tot tipus. Els vestits de marca caríssima, teles sumptuoses, fets a mida i que cauen com un guant a aquest món altiu i excloent, el de les cúpules polítiques i el d’aquells que mouen els diners.

Per al sastre, enrolat gairebé per força en els entrellats de l’espionatge, ja no es tracta només de salvaguardar la seva posició social i l’èxit a la vida, sinó que a poc a poc va entrant en el joc de dirigir la vida dels altres, tot seguint amb el mateix tren de vida. Com sol passar a la vida real, les mentides van creixent ràpidament, involucrant cada cop més i més gent, i és que l’home és venal... Es van tornant més i més voraços, més i més demandants, fet que porta a aprofundir encara més en les mentides i crear un sistema complex de falses informacions impossibles de comprovar.

No patiu que tot plegat és ficció i, com diuen, qualsevol semblança amb la realitat és pura casualitat. Encara que... Les dècades de viure entre prevaricacions i les mitges veritats en les quals tenen tanta tendència a caure els ciutadans respectuosos amb la llei et vacunen contra aquesta il·lusió. Quan sorgeixen afers com aquest dels papers de Panamà et dius que la luxúria o la gelosia poden empènyer a cometre accions violentes, però l’avarícia explica la major part dels delictes que es cometen al llarg d’un espai de temps. La cobdícia alimenta les inversions especulatives en detriment de l’economia productiva. Quan aquests afamats patriotes deixen de pagar obliguen la resta a restringir serveis essencials. Perquè admetreu que, malgrat que el sastre sigui un virtuós i faci a mida els vestits, les lleis o el que faci falta a les esferes de les elits diverses, no es tracta només d’una qüestió d’ètica, el problema és que consagra les desigualtats i els privilegis.

No es pot impedir, ni tenir enveja d’aquells que tenen èxit, però sí que hem de prohibir-los aixafar la resta per aconseguir-ho. ¿Com? Amb un sistema ètic d’una simplicitat monosil·làbica. Rebutjant l’especulació i generalitzant la transparència. No serem més rics, però sí més savis...

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

genial aportació

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte